Digitized by the Internet Archive

in 2011 with funding from

University of Toronto

http://www.archive.org/details/laimpremtademontOOalba

>

LA IMPREMTA DE MONTSERRAT

Extret dels "ANALECTA MONTSERRATENSIA" (Volum II, Any 1918)

rai mdm- 1^- Sittom M, m^xctX

	^^r
^gff	#	i
uSiÍKTk ^'«ÏWi	^^
v^^^^m ri	^jsíiv^
V^sIt'I^^ ,'fj|i"		P^
	^^
	JP^	cà.

í!?fa voftra es, amantiiïim 1^are, la renovació be la gloiiofa ímpiemta montfeiratína. ^*p <E S ^ os, doncs, be bret pertoca élTer bedí// cada la tfé^íftòrfa seva, que, eiyída suara be noftrcs pzemfes, ejrultants be joia vos ofre// ncm. caf> ontferrat, avui, festa beSt.S ntoní, be mil noucents binou. &*?i^*fí^^*Pi^*?

^^

LA IMPREMTA DE MONTSERRAT

( SEGLES XV^ - XVI^ )

Dom Anselm M.' Albareda

MONESTIR DE MONTSERRAT

M • CM • XIX

i\o'

<^'\^

^o..'>•

a3

^

PROEMI

L'amor al llibre li ve a l' Ordre benedictina des del començament de la seva institució. El gran Uegislaire del monaquisme occidental, qui amb meravello- sa intuició preveu i senyala les necessitats i eventuals deficiències que poden afligir un monestir, no creu possible la manca de llibres i de bi- blioteca en un cenobi seu, per migrat que sigui. Així, aconsella als mon- jos de no entristir-se si k pobresa del monestir els obliga a treba- llar-se els camps, que allavors seran vers monjos si viuen, com els seus passats i els apòstols, del seu treball (i). Que beneeixin Déu i no murmurin si la penúria no 'Is permet tenir la mesura de vi asse- nyalada (2). Però en arribant a la Quaresma vol que cada monjo

(i) Si autem necessitas loci aut paupertas exegerit, ut ad fruges recolligendas per se occupentur, non contristentur; quia tunc vere monachi sunt, si labore manuum suanim vivunt, sicut et patres nostri et apostoli. Sti. Beneiiicti Regula, Cap. XLVIII, ij-20.

(Per les citacions de la Regla de St. Benet usem sempre de l' acurada edició de Dom Butler. Sancti Benedictí Regula Monachoruni . Editionem critico-practicam, Friburgi, Herder, MCMXII.)

(2) Ubi autem necessitas loci exposcit, ut nec supra scripta mensura [vini] inveniri possit, sed multo minus aut ex toto nihil, benedicant Deum qui ibi habitant et non murmurent. Sti. Bened. Reg. Cap. XL iç-2}.

10

prengui un Uibre de la M'Jiotcca d qual haurà de llegir íntegre (i).

Altament significatiu resulta aquest text de la regla benedictina escri- ta al començ del s. VP, on es parla de la biblioteca amb la naturalitat que podria parlar-se de l' Església, del chor o del claustre, palesant que ja de bon principi la biblioteca era una peça essencial i imprescin- dible en un monestir benedictí. D'aquí la coneguda dita medieval: Claustnim sine armario, — quasi castnuu sine anuamcntario. Monestir sens llibreria — com castell seus armeria.

I foren aquestes llibreries F únic refugi de la cultura gran part de l'edat mitjana, puix de les grans biblioteques civils no'n restaven vestigis. El Briíchiiim s'abrusà en temps de Juli César. El Serapcum fou saquejat vers el s. i\'. malmetent - se així el riquissim fons de llibres d'Alexandria. Les grans biblioteques públiques de Roma — la de l'Aventí, fundada per Asinius Poliion, 1' Octaviana, la Palatina, la Capitolina, la del Temple de la Pau, la Ulpia — totes foren escombra- des, anorreades, per la bàrbara allau humana del Nort. Els manuscrits grecs i llatins, cristians i pagans, que atresoraven els fruits d' un llarg esforç humà vers la civilització, no trovaren llavors altre sojorn que les biblioteques monàstiques; d'on, mercès a la paciència infatigable dels monjos, foren, en esplèndides transcripcions, escampats arreu del mon, salvant així del gran naufragi aquests tresors de valor ines- timable.

La Humanitat sencera ha agraït aquest servei a l' Ordre benedic- tina; i els savis de tots els temps, de tots els pobles i de tota mena de creences religioses s' han inclinat reverends davant els noms venerats de Montecassino, Bobbio, Malmesbury, Lindisfarne, Luxeuil, Ripoll,

(i) In quibus dicbus Quadrageslm.x- accipiant onines singulos codices de bibliotheca, q'.ios per ordincm ex integro legant. Sti. Benedictí ReguL•i. Cap. XLVIII. SS->S.

II

Tours, Fulda, St- Gall, Córbie, i una infinitat d' altres famoses abadies que seria inacabable enumerar, i que 'Is erudits se saben prou bé de memòria.

L' amor als llibres, veus aquí — diu Dom Berliére (i) — una de les grans característiques dels vers monjos. Els llibres els fan de guies, de mestres; són el seu consol. Els llibres! Aquests llibres que ells han salvat, han multiplicat, han fet; i amb quant de treball, amb quanta de paciència, amb quanta de passió!

Fàcil seria multipHcar anècdotes històriques per a confirmar la pas- sió dels monjos pels llibres, sobre tot en èpoques que ningú 'n feia cas. Recordi 's el ftt famós de l' Abat Aldhdm, aquell gran home que feu de la seva Abadia de Malmesbury un centre de vida intel•lectual, ün jorn se n' anava a dir Missa a Cantorberv; pel camí se n' adona que han arribat a Douvres navilis estrangers. Amb 1' esperança de trobar llibres se n' hi va. No s havia equivocat, hi han llibres. Un sobre tots l'enamora, fa preus; però els marxants, veient-lo tant pobrement vestit, el menyspreuen i refusen tractar amb ell. Mentrestant la mar s' avalota fins al punt de posar en greu perill el navili anclat; tots s' acobardeixen, menys Aldhelm que, brau mariner, brega amb la tempesta fins a salvar la nau. Agraïts li fan ofrena del volum co- bejat— una magnífica Bíblia íntegra — i ell sahant a terra se n' en- toma joiós a Malmesbury a depositar-hi el seu tresor. Benet Biscop dut de r amor als llibres fa sis vegades el penós viatge d'Anglaterra a Roma, retornant sempre carregat de preuats manuscrits. Ceolfrid après d' incomptables fadigues crea la riquíssima biblioteca de Wear-

(i) D. Ursmer Berliére, O. S. B. L' Ordre Monasliquc des origines au XII^ siècJe, Abbaye de Mared- sous, 1912. p. 122.

12

mauth. 5/. Bonijiíci demana, com pi beneit, llibres que son la conso- lació del seu exili, i Sta. Gcrtnidis de Nivellcs envia a cercar manuscrits a Roma.

Tot això abans de la renaixensa carolíngia. Après, en temps de Carlemanv, hom no sap per on començar a citar biblioteques bene- dictines; algunes d' elles, com Fulda, Seligenstad, Lorsch, es pas- sen mútuament els catàlegs dels seus manuscrits. A Wissenbourg tins hi ha montat un servei de préstecs de llibres (i). Els abats es desviuen per a multiplicar i enriquir les biblioteques dels seus mo- nestirs. M'íiJdnini té continuament llogats, a-més a més dels monjos, cinc amanuenses que li copien llibres de tot arreu. L' Abat Llop de Fcrrièirs es un rar exemplar de bibliòfil en plena edat mitjana. Va de monestir en monestir copiant-se tot el que pot, fent-se amics per tot arreu que li aniran copiant en la seva absència; manté relacions amb els abats dels demés monestirs, als quals suplica vulguin enviar-li lli- bres,molts llibres; envia homes a les biblioteques de Tours i de Ro- ma per a recabar volums; estableix dos grans tallers de copistes i exi- geix els trasllats formosos, correctes. Tot un humani.sta.

Fóra un greu error creure que els efectes d' aquest amor al llibre en el benedictí es reduïren a arreplegar i guardar gelosament aquest bé de Déu de manuscrits. Ja des d' un bell principi tingueren els monjos de dedicar-se al trasllat de volums, sobre tot dels litúrgics i ascètics. Hls mone.stirs es multiplicaven ràpidament, i en cada mones- tir s'havia de resar i llegir més d' un cop al dia (2). La fundació d'un

(ij ütto Lcrclic, D.is nelesle Aiisleilm•er^eiclmiss eiiier Jeulsclxii Bibliotlul• (Ceiilralblall /. Biblio- tlxksv.•eseii, t. XXVII, />. 441-4^0). ('.■\pud. D. Bcrlièrc, op. cit. p. 122 et seq. (155).

(2) ... Ab hora autcm quarta usquc hora quasi sc.Ma agente Itrlioni vacent. Post sextani autcni surgentcs a mensa pausent in Icctis suis cum omni silentio; aut forte qui tvltitril legere, sibi sic le-

13

nou cenobi implicava la fundació d'una nova biblioteca, els vo- lums de la qual — llibres de chor, Sants Parcs, Regla benedictina,— eren copiats de les abadies matrius. Però tot seguit calgué obrir escoles on s' hi ensenyava grec i llatí; i la literatura clàsica tingué el seu pres- tatge en les llibreries monacals.

D'altra banda el treball de copista encaixava meravellosament amb r esperit benedictí i amb la seva llei essencial del treball. St. Be- net en el cap. XLVIII de la seva Regla, titulat De opera nnviiiuDi quo- tidiana, comença ciient que l' oci és enemic de l'ànima i que cal que'Is monjos reparteixin el temps part en treball manual i part en lectures divines, i tot seguit determina les hores que caldrà dedicar al treball i a la lectura. Se n" adona, però, que el treball corporal podrà ésser excessiu pels de poca salut, i acaba el capítol amb aquestes paraules; Fratrihiïs iufinnis aiit ddkatis talis opera aní ars iaiuugatur, ui iiec oUosi síiit, uec violentia laboris oppriíuaiüiir'... Qj-iina art millor per a tenir ocu- pats els monjos delicats, sens oprimir-los amb violència de treball, que r art suau i entretinguda de copiar llibres? La vida metòdica i disci- pHnada del monjo, la soiitut i la pau tranquil•la del claustre feren d' aquest exercici l'ocupació ideal del benedictí. Dels seus fruits i re- sultats en parlen ben llargament tots els tractats de Paleografia.

Recordem, no mes que de passada, la bella escriptura longobàr- dica inventada, perfeccionada i multiplicada d' una manera prodigio- sa (i) en els monestirs d' Itàlia: Montecassino, La Cava, Sta. Sofia a Benevento, Sta. Maria de l' Albaneta, St. Nicolau de la Cicogna

gat ut alium non inquietet... A Kalendis autem Octobris usque caput Quadragesiraa;, usque in ho-

ram secundam plenam lectioni vacent Dominico item dic Icctioni vaceiit omnes. Sti. Bencd, Ri'g.

Cup. XLVllI. Jiíensis fratrum Jectio deesse nou ilebct. Sti. Beiicd. Reg. Cap. XXXVIII. cti.

(i) Encara avui dia la biblioteca de Montecassino poseeix més de 200 ms. de lletra longobàr- dica.

14

etc. (i). Impossible no citar aqui els monjos irlandesos propagadors activissims de 1' escriptura nomenada Anglo-saxona que vingué a substituir rOncial romana. L'influcnça de l'escola cal•ligràfica irlandesa damunt els pobles de l' Europa fou immensa, realitzant-se, també aquesta volta, per mitjà dels monestirs benedictins que'ls monjos irlan- desos havien fundat. Bobbio a Itàlia, Lindisfarne a 1' Anglaterra, Lu- xeuil a França, Würzburg a 1' Alemanya, St. Gall a Suiça, etc. en són testimoni prou eloqüent. En la gran renaixença literària del temps de Carlemany, qui tant es preocupà de la reforma caliigràüca i ortogràfi- ca, un nom ompla tota l' època: Alciiinns de York, el savi benedictí abat de Tours, promotor, impulsador, ànima d'aquell moviment intel- lectual. A ell es deu la graciosa minúscula caroliím en la qual tan har- mònicament fongué les perfeccions caliigràfiques de les escoles an- glesa i casinesa. Bella mostra d' aquesta escriptura és el ms. sobre la vida de St. Marti copiat a Tours al començ del s. IX^ pel monjo Adalbald, existent avui a la biblioteca de Quedlinburg.

I ni així l'amor al llibre d'aquells pacientosos benedictins s'era agotada. Les exigències de la necessitat eren satisfetes, però l' afició al llibre demanava quelcom més, i vingué l' abelliment, el luxe, la deco- ració esplèndida del manuscrit: la miniatura.

L' il•luminació dels llibres és una altra plana de glòria per l' Ordre monàstica. Els seus orígens els trovem en els monestirs irlandesos d" on s' estengué ràpidament pels altres monestirs de l' Europa con-

(i) Veure els facsímils d'aquest caràcter en Biblioteca Cdsinensis, Montccassino, 1878 et seg. Coilíx Ctivetisis, 1874-1891. Pot també consultar-se amb fruit Pisciceli-Taeggi, í'a//í>«'ra//ii ar/íjíiVa lli Monteaissino, hsc. 1. N. Rodolico, Gènesi e svolginienlo delia scritturahngobardo-Cassinese, (\rn. Stor. Ital. t. XXVII, anv 1901). Dom Andrea Caravita, / Codici e le Arti a Monte Cassino, Pei Tipi delia Badia, 1869-70, 3 toms.

15

tinental. Modest en sos inicis l'art de miniar pren mes endavant tan gran volada que esdevé una de les grans manifestacions artísti- ques de r humanitat. No és pas aquest lleuger proemi lloc a propòsit per historiar-ne el seu procés desde les superbes caplletres i orles — fi- ligranades, serpejades, zoomorfes, antropomorfes, florejades, historia- des, fantàstiques — a les opulents composicions a tota plana, preuats joiells de l'art pictòric. Pel nostre objecte en tenim prou en fer remar- car la contribució notabilíssima dels nostres monjos. Contribució tan regrossa, que pot dir-se exclusiva fins al s. XIP, puig no existien altres miniadors que 'Is benedictins; arribant aquests simpàtics artistes mona- cals— segons dita dels intel•ligents — a una perfecció meravellosa en r ornamentació i en la tècnica del colorit.

Cal citar les escoles establertes a les Abadies de St. Martí de Tours, St. Riquier, St. Wandril, Corbie i la escola famosa de Monte- cassino, d' influença anglo-saxona i bizantina, que té el seu període àlgid al s. XP. L' impuls donat per Alcuinus a les lletres en general es fa prou sensible en la presentació pulcra i rica del manuscrit; s' arribà fins a escriure 's amb or damunt de pergamins emporprats.

No cal dir que les relligadures pledejaven en art i riquesa amb els còdexs. Sovintejaven les relligadures en plaques d' or, argent, marfil curosament esculpides, amb incrustacions d' esmalt i pedres de gran preu. Es distingeix per les belles relHgadures dels seus manus- crits el monestir de St. Gall, executades moltes d' elles per Totiló, aquell monjo — segons les cròniques de l'Abadia — «bo i fort, elo- qüent, excel•lent cantaire, pintor i escuhor, músic, i sobre tot hàbil flautista », del qual ens resten encara alguns marfils pulcrament escul- turats que palesen el seu talent i habilitat. Sabem que cosa semblant feia a Tegernsee el monjo Werinher que era a la vegada gravador,

ï6

fundidor, vidrier, cal•ligraf i miniaturista. Un text de l' Abat Teofrid d'Echternach (1031-1110) que parla dels pergamins tenyits en por- pra, de r or fos de les lletres i de les pedres valuoses amb que es vcs-tien els llibres (i), ens prova quan esteses estaven aquestes sump- tuositats bibliogràfiques en nostres monestirs a últims del s. X^ i prin- cipis del XI/

El temps, però, corria i s' acostava 1' hora en que la cultura no ro- mandria patrimoni exclusiu d'uns quants privilegiats. Els llibres no se- rien una joia d'alt cost pecuniari i de pacientosa i inacabable elaboració. L' invent meravellós de la impremta no podia fer-se esperar; però com tots els altres, no's feu de sopte, tingué precedents. Aquests prece- dents cal cercar-los en la xilografia (incisions en fusta). Des de '1 co- menç del s. XV^ es troben ja grabats al boix representant imatges de Sants, escenes bíbliques, etc. Sovint duen inscripcions: noms dels sants, paraules que simulen eixir de llurs boques, versets de psalms, etc. La comoditat de canviar les inscripcions i d'esmenar les incorreccions dels talladors, sens necessitat de repetir tota la forma, feu atinar en el gros aventatge dels tipus mòbils. La invenció de la xilografia té, doncs, un remarcable interès i una importància decissiva en la formació de l'es- tampa. A qui es deu tal invent'' Fins fa poc l'invent de la xilografia era atribuït a Alemanya, àdhuc pels especialistes francesos.

Avui après del magistral treball d'Hcnri Boiicbot (2), França pot re- clamar la glòria d'ésser-ho ella. No'ns barrejarem a la lluita, puix tant Schreiber com Bouchot, tots dos convenen en atribuir als monjos la

(i) ...non ut nicmbraiix purpurto colorc inficiantur, non ut aureum liquescat in litteras, non ut gemniis codices vestiantur... Pair. Lalina, Tom. r;y. Col. }i8.

(2) Lís origines de la gravure sur bois el les moiuslères fran;ais d'après un onvnige recent... etc. par Henri Bouchot, Paris, Lévy, 1902.

17

paternitat de la xilografia, no mes que el primer retreu noms de mo- nestirs alemanys i el segon de francesos. No ha mancat qui posant llargament a contribució l'obra de Bouchon, publiqués un llibre (i) on prova que els precursors, i en cert sentit els inventors, no sols de la xilografia si no fins de la impremta, foren els monjos. I ens parla d 'un d' aquests precursors que en l' abadia de Vall Clara (Vauclair) al s. XIIP imprimia les inicials dels manuscrits amb una matriu de relleu; aquest volum es conserva encara (2).

Els qui tant havien estimat i treballat per l' aument, perfecció i di- fusió del llibre, no podien permaneixer indiferents un cop trobada la manera meravellosa de reproduir amb tanta facilitat i abundor aquells mateixos llibres fruits dels seus estudis o del seu treball pacientós. D' aquí que les impremtes benedictines es multiplicaren ràpidament i s'excerciren amb un gran amor, segons podem judicar de qualques es- crits que 'ns resten sobre el particular.

Es famós entre ells, la lletra de l' abat Lleonard que figura al començ de un Opuscle d'Alcuinus estampat en el Monestir d'Ottobeurn. «Lleo- nard per la gràcia de Déu abat d' Ottobeurn, als monjos que viuran més tard en aquesta abadia, salut. Nostre Pare sant Benet qui detesta l'ociositat diu en la santa Regla: L ociositat és enemiga de l'ànima. . . per tal d'allunyar aquesta pesta de la meva comunitat, he reunit tot el que cal per a imprimir llibres. D'aquesta manera podran els germans dedicar-se a una ocupació útil i honorable. . . Com la major part dels monjos estan avesats a escriure i fins revindiquen aquest exercici com a especial de

(i) Les mqines prècurseurs de Gutenberg. Etude sur V invention de la gravure sur bois et de V iUustra- tion du livre, par Gaètan Guillot, Paris, Bloud et Cie. (2) Ed. Fleury, L•i manuscrits de Laon, 11" partie, p. S-

i8

la seva vocació, per ço els he ne cercat un d'anàleg i molt més ventat- jós... Us conjur, fidelissims fills d'aquest monestir, que mai per vostre negligença deixeu decaure aquesta impremta. Feu tots els esforços possibles per conservar-la i augmentar-la. Fent-ho així, jamai us man- carà ni treball dins del monestir, ni honor fora d'ell »(i).

Molts foren els abats que seguiren l' exemple de Lleonard i bastants els que'l precediren. Per a no fer-nos inacabables deixem de citar noms. Ens és, però, impossible preterir el fet notabilissim d'haver tingut el mo- nestir de Subiaco — casualment el breçol de l'Ordre benedictina — la primera impremta d' una nació que tant havia de distingir-se en l' art tipogràfica com és Itàlia. En el Proto-Cenobi benedicti estamparen en 1465, Conrad Schweinheim i Arnau Pannartz, el famós Lacíantius Firmianus de divinis insiitutionihns adversus gentes (2), llibre molt rar, im- près en bell tipus romà, incís de segur pels dos tipògrafs suara citats emprant la formosa minúscula carolina tan abundosa en els còdexs d'aquella insigne abadia (3).

Montserrat pot afegir en el llibre d' or de la cultura benedictina una plana ben esplèndida i gloriosa amb l' impremta seva, inaugurada el 4 de Febrer de 1' any 1499.

Historiejar l' establiment d' aquesta tipografia i donar la descripció més complerta possible dels llibres estampats a Montserrat als segles XV' i XVP, serà l' objecte de nostra humil monografia.

(i) Ziegelbauer, Historia rei litUrarix 0. S.B. t. i. p. 96.

(2) Aquest és el primer llibre de data certa estampat a Itàlia. Però ja abans se n'havien imprès dos d' altres — un Donatus i Cicero, de Oratore libri III. ad Q. Fratrtm — en el mateix monestir de Subiaco, probablement l'any 1464.

(3) Giuseppe Fumagalli, Bibliografia, U. Hoepli, Milano 1916. p. 65-66.

>A

ORDE DELS CAPÍTOLS

I Fonts per l' estudi de la impremta de Montserrat.

II Causes que motivaren posar impremta a Montserrat,

III Contractes del monestir amb Mestre Luschner.

IV Impressors de Montserrat.

V Funcionament de la impremta.

VI Els incunables montserratins.

VII Impresso/s montserratins. & -^^ I • — Epíleg.

n^

FONTS PER L'ESTUDI DE LA IMPREMTA DE MONTSERRAT

Les fonts per I' estudi de la tipografia montserratina són tant contades que poden reduir-se a una. Els historiaires clàssics de Mont- serrat no 'n diuen un mot. Es fa difícil compendre com el P. Pere de Burgos (i) deixa d' ocupar-se 'n, ell que tan activament intervingué al posar-se per primera vegada la impremta a Montserrat, contractant amb mestre Luschner, pel desembre de 1498 com a majordom, i més tard en 15 18, essent ja. abat de Montserrat, cridant a mestre Rosembach per estampar novament en el seu monestir.

. D'altra banda no'ns es lícit suposar que aquells bons monjos d' úl- tims del s. XV^ i començ del XVP fecin poc cas de la seva impremta. Ens consta de bona font que n'estaven joiosos i fins orgullosos. Ells mateixos deixaren consignat en el Liher de Reformatiom huius Monaste-

(l) (Fr, Pedró de Burgos) Libro de h. historia y viilagros hechos a invocacion de Nuestm Sra. de Montserrate. N'hi ha moltes edicions amb lleugeres variants de títol: 1514, 1550, 1574, 1587, 1592. 1594- 1600, 1605, 1627 totes elles fetes a Barcelona pels impressors Moapezat, Botin, Malo. Comellas. Per la bibliografia d'aquesta obra vegi's: Antoni Bulbena i Tusell, PWmcr assaig de bi- bliografia montserratina. publicada en La Creu del ontsenyj&a fascicle a part, Barcelona, 1S99. pp. 8 i 9. Notas criticas sobre el treball anterior, publicades en Revista Critica de- Historia. y, Literatura, Barcelona, any V, ns. IV i V, Abril i Maig 1900, pp. 212 i 21 j.

22

ríV(i) — una mena de Llibre de coses assenyalades — ço que segueix; « Congregationem insuper nostram quae Breviariorum et Missalium defectum maximum patiebatur, non solum Breviariis et Missalibus sed aliis quam plurimis devotis et Monachorum profectibus utilissimis libris ditavimus et supplevimus, namque per duos fere annos(2) opti- mos librorum Impressores intra Monasterium istud tenuimus et no- stris propriis expensis imprimí fecimus ». Es gloriegen d'haver en- riquit la Congregació de St. Benet de Valladolid dels llibres litúrgics i de pietat que 'Is mancaven; ells els feren imprimir, tenint dins del monestir òptims impressors de llibres, pagant les despeses, etc. L' única raó d' aquest silenci del P. Burgos la trobem en l' aspecte exclusiva- ment pietós que donà a la seva història, que fins més aviat que histò- ria resulta un proemi a la relació dels miracles que constitueixen la part més voluminosa del llibre.

Augmenten però les dificultats quan volem explicar-nos el mutisme del P. Yepes (3), qui amb gran interès va assenyalant tots els fets nota- bles realitzats a Montserrat durant els abadiats dels PP. Garcia de Cisne- ros i Pere de Burgos, i es deixa el de la impremta. Per cert que esmerça més de deu columnes amb la ditxosa qüestió de l' Exercitatori del P. Cisneros i els Exercicis espirituals de St. Ignasi i de l'influència que a- quest pogué endur-se 'n de Montserrat, « donde es publico que el libro de los ejercicios espirituales fué compuesto por el santó varon Fr. Garcia de Cisneros. Repartiole en dos tratados, uno que intitulo

(i) Malhauradament també aquest ms. interessantissim desaparagué en la destrucció de Montser- rat a r any i8i i. La cita que 'n fem és treta de la Tipografia del P. Méndez, que l' havia rebuda del P. Benet Ribas, arxiver de Montserrat als últims del s. wiii». Més endavant donarem Íntegre el text.

(2) Des de '1 4 de Febrer de 1499 fins el 1 5 de Novembre de 1 500. Es tracta de la primera tonga- da de r impremta de Montserrat per J. Luschner.

(3) Coronica general de la Orden de S. Benito... por el Mtro. Fr. Antonio de Yepes, Valladolid 161 }, Tom. lli. fols 222 V» — 257 V". Existeix també una traducció francesa d'aquesta gran obra.

Exercitatorio, y otro Directorio de las Horas Canónicas, como poco ha diximos» (i). Continua nomenant mantes vegades aquests dos tractats sens ni fer al•lusió d' haver estat impresos a Montserrat. Desconeixe- ria el fet de la impremta montserratina, o bé, sabent-ho, el creuria de poca importància per fer-lo constar en la seva Coronica? Ens decantem per la primera versió.

De segur que si hagués regirat l' arxiu de Montserrat, davant els contractes amb els Mestres impressors i les paraules consignades en el Liber de reformatione hujus Monasterii, n'hauria fet una alta glòria pels dos abats reformadors procedents de St. Benet de Valladolid. El cert és que no se 'n ocupa, i gaire bé pot dir-se el mateix de l' altre benedictí autor de Lxi Perla de Cataluha (2) qui sols ne parla incidentalment per a desfer un mal entès entre l'obra del P. Cisneros i la de St. Ignasi(3). Aquestes son les seves paraules: « Para cuyo efecto hizo imprimir el Hbro de los Exercicios Espirituales, y el Directorio de las Horas Canó- nicas el ano de mil y quinientos. Executose en el mismo Convento y acabose de imprimir a trece de noviembre. Asi està en el ultimo folio en quarto. Y el dia de oy se conserva esta impresion y libro en el ar- chivo de Monserrate. Y yo le he tenido y tengo en mis manos quan- do esto escrivo. Lo qual lo advierto para los lectores que oyeren decir

que el libro [que] llamamos Exercitatorio lo compuso San Ignacio

de Loyola...» (4) En altra banda diu, encara més explícitamet; «Para

(i) P. Yepes, Op. et Vol. cit. fol. 257, col. i^.

(2) La Perla de Cataluna, Historia de Ntra. Sra. de Montserrate., por el Mtro. Fr. Gregorio de Argaiz, Madrid, 1677.

(3) No cal confondre aquesta qüestió amb la precedent del P. Yepes, Aquest parlava de la part que en la composició dels Exercicis espirituals de St. Ignasi hagués pogut tenir la lectura del Exerci- tatorio dnl P. Cisneros; però el P. Argaiz combat l'error d'alguns del seu temps qui atribuïen r Exercitatori a St. Ignasi. L' argument és decisiu: EU te a les mans un Exercitatori imprès a Mont- serrat l'any 1500, quan St. Ignasi tenia 8 anys.

(4) P. Argaiz, op. cit. p. 124, col. 2^.

24

este fin le dió Fray Xanonés el libro de los Exercicios espirituales que avia compuesto el Padre Fray Garcia de Cisneros... Este se imprimió en Monserrate en lengua vulgar castellana, el ano de mil y quinientos

y se acabo en trece de Noviembre dizelo el titulo del folio postrero.

Despues lo tradujo en latin haziendolo mas comun y general, el

Padre Fray Hernan Torquemada discipulo del mesmo Fray Garcia de Cisneros que repite el afio de la impresion al fin del libro, diziendo: Compilatus est tractatus iste in Monasterio Beatae Mari^e de Monte Serrato anno Domini M. D. idibus Novembris» (2).

De segur que de'l P. Argaiz han tret aqueixa exigua notícia de nos- tra antiga impremta altres escriptors de curta volada, que no val la pena fer memòria. D'altres — com el P. Manuel Navarro — (3) l'haver de donar compte dels escrits o de les edicions que s han fet de les obres del P. Cisneros els obliga dir que de primer s' editaren a Montserrat l'any 1500. Induint a error a alguns escriptors estrangers qui han cre- gut ésser aquesta la data de l' establiment de nostra impremta(4).

Tampoc se n'ocupa gens en Serra i Postius(5). Arribant d'aques-

(2) P. Argaiz, 0/>. cil. p. 173. col. 2'. Aquest Compilatus etc. és la segona pan del colofó de l'e- dició llatina de l'Exercitatori. Està fidelment copiat fora del mot idilnis que'n l'original es Uegix idus. — Mes avall, a la p. 445, col. 2", al parlar cl P. Argaiz del P. Cisneros com escriptor diu — deu ésser error d'estampa — que les seves obres s'imprimiren a Barceloiui 1500 i Salamanca 1555; puix l'edi- ció del I JOC és la de Montserrat, i al 1 5 5 5 s' imprimí a Paris i a Venècia. A Salamanca n' hi ha una edició del 1559 i una altra del 1712.

(5) Vida del VeiicrabU Fr. Garcia de Cisntros, y noticia de estos tratadcs que ccmpuso, y de sus varias impresiones, conw tamhien de los justos elogios v memorias que de ellos y de su autor se hallan en otros es- critos. Aquesta Vida ocupa unes 120 planes i serveix d' introducció a VExercitatorium stirituale et Di- reclorium Horarum Canonicarum Venerabilis et RR. P. Fr. Garsix de Cisneros, Abhatis reformatoris

Re^ij Monaslerii Sanctx Marix de Monte Serrato. Dennuo utrumque opusculum luci restituït Fr.

Emmanuel Navarro, Salmantica;, 1712.

(4) Dom Besse, Le Moine Bènédictin, Lingugé (Vienne) 1898, fundat en T autoritat del P. M. Na- varro diu: De son c6tè, Garcia de Cisneros en fonda une imprimerie dans son ahhayt du Montserrat, au dehut du seiiiime siècle (ijoo), p. j^8.

(3) Epitome historico del portentosa y real Motiasterio dt Ntra. Sra. de Monserrate Pedró Serra

y Postius, Barcelona, 1747.

.1

I

25

ta manera a últims del s. XVIIP, a la vigila d' ésser cremat l' arxiu de Montserrat, amb aquesta esquifida coneixença de l'estampa montserrati- na. I noresmenys podem avui gaudir de títols concrets, de dades preci- ses, de detalls minutissims referents a nostres incunables, que poques impremtes antigues podran presentar referències més acurades.

Tot el que sabem de l' Impremta de Montserrat ho devem al Pare Benet Ribas, monjo i arxiver d'aquest monestir, home eminent, dotat de grans disposicions pels estudis històrics i d' un amor infadigahle al treball, que pot ben dignament figurar en l' esplèndid estol de savis historiaires i investigadors que tingué Espanya a darrers del s. XVIIP i principis del XIX^ La seva biografia resta del tot inèdita. Creiem que és de justícia dir-ne quatre paraules en aquest lloc, estant certs, com ho estem, que tots els aimants de l' antiga art tipogràfica ens en sabran grat d' aquest lleuger esboç biogràfic.

El P. Ribas nasqué a Barcelona l'any 1735. El seu pare, Pau Ri- bas, era fill de St. Pere de Torelló, i la seva mare, Maria Ribas i Calaf, de Valls. No sabem res concret respecte a la seva infància i jovenesa. Ja home, tenint vint i vuit anys vestí l'hàbit de monjo a Montserrat, el dia 3 de Setembre de 1763, essent abat el P. Benet Argerich, i Mes- tre de novicis el P. Fulgenci Ginebreda. El dia 9 de Setembre de l' any següent, feu la professió rel•ligiosa, essent abat el P. Antoni de Bur- gués, i General de la Congregació el P. Josep Tost. Com a petit detall curiós afegim que vestí l' hàbit i professà el mateix dia que el P. Nar- cís Casanoves que havia de fer-se famós, Mestre de l'Escolania i compo-

26

sitor de música. Aquestes dades les tenim escrites de mà del mateix P. Ribas en els llibres de Vesticions(i) i Professions (2).

No creiem que fos sacerdot a l' entrar a Montserrat, però de se- gur tindria ja molt avançada la carrera, puix pocs anys després el tro- bem exercint càrrecs importants, com és ara, Arxiver, Secretari de Vi- sites, Notari apostòlic, etc. Les clarícies que tenim de la seva vida ens proven que fou conventual, adés de Montserrat, adés de St. Benet de Bages; residint, però, gairebé sempre a Montserrat on fou secretari de Cambra dels abats Gonzales i Viver. Signa com a tal les Visites fetes pel primer a St. Benet de Bages, a 7 de Novembre de 1774 i a 12 d'Abril 1776(3). L' abat Viver el feu també Notari Apostòlic de la Cúria Eclesiàstica de Montserrat. Hem vist el seu signe notarial a l'Ar- xiu de Sta. Cecília de Marganell: Sig-^num viei Fris. Benedictí Ribas Scriba ac Noi. Ciirix Eccksiasticx Montisserrati.

A l'any 1781 residia a St. Benet de Bages com a Conventual d'a- quest monestir (4), l' abat del qual aprofità tot seguit les seves quali- tats extraordinàries, nomenant-lo, el 19 de Juliol de 1782, delegat seu per a solucionar fondes desavinences entre el Cabilde de Vich i el Mo-

(1) Arxiu de Montserrat, i. F. 85. El text de la vestkió es el següent; Yo Fr. Benito Ribas natu- ral de Barcelona. Hijo legitimo y natural de Pablo Ribas natural de S. Pedró de Torelló, Obisp. de Vique, y de Maria Ribas y Calaf, natural de la Villa de Valls, Arzobisp. de Tarragona, siendo de edad de veinte y ocho aiios, a las ocho de la manana del dia 3 de Setiembre del afio 1763, tomé el Sto. Habito de Monge en este Real Monasterio deN.S. de Monserratede Cataluna, con el animo de perseverar con él todos los dias de mi vida (con el divino favor). De mano de N.P.Maestro Fr. Be- nito Argerich, abad de dicho Monasterio, siendo Maestro de novicios S.P. Fulgencio Ginebreda. — Fr. Benito Ribas.

(2) Arxiu de Montserrat, i. G. 63. diu aixi: Ego Fr. Benedictus Ribas Civitatis Barcinonensis ejusdem dioecesis, prcmitto stabilitatem meam perpetua; inclusionis, et Conversionem moruni meo- rum, et obedientiam, corani Deo et sanctis ejus, sccunduni Regulam Ss. P. N. Benedictí, in hoc Mo- nasterio B. Maris Virginis de Monteserrato, Ordinis ejusdem Sancti, in presentia Rdi. admodum P. M. F. Antonii de Burgués ejusdem Monasterii Abbatis et sub obedentia Rmi P.M.F. Joscphi Tost totius Congregationis Generalis. — Die 9 Septembris Anno 1764 — Fr. Benedictus Ribas.

(3) Arxiu Casa Guitart de Manresa, Llibre dels Consells de Bages, fols. 51 i 52.

(4) Ibid. fol.72 Vo.

27

nestir de Bages, referents a la Capbrevació de Navarcles (i). Al 1795 tornà a ésser Secretari del reelegit abat P. Viver (2). A principis del s. XIX* passà a Bages, on morí el 12 d'Octubre de 18 12 (3) a l'edat de 77 anys, après d' haver vist abrusat el seu amadissim arxiu de Montserrat.

Dues lletres que'ns han romàs del P. Ribas, adreçades probabilíssi- mament al famós P. Jaume Pasqual, ens assabenten que ja per l' Abril de 1771, set anys després d'haver professat, era Arxiver de Montse- rrat, i d' elles mateixes i d' uns documents adjunts, es veu que, en di- ta època, era encara novençà en el càrrec. Les posem a continuació junt amb un fragment d' altra lletra del P. Pasqual adreçada a nostre biografiat, puix elles, millor que nosaltres, diran còm foren els inicis de la vida científica del P. Ribas, tot temps disposadissim a col•laborar en r obra històrica dels homes del seu temps.

Montserrate y Abril 1 1 de 7 1 .

P. Ntro. — y mi venerado Duefio: He recibido la de V. P. con el mayor apre- cio, y me alegro que la nota que remiti a V. P. le haya parecido bien; continuo en registrar este Arxivo para ir dando a V. P. las noticias que encuentre mas apreciables sobre este assumpto; entre tanto reciba V. P. estos quatro instrumentos que he copiado y que me parecen algo estimables por su ancianidad y matèria de que tratan. Procuraré en parte imitar las firmas para que V. P. vea el caràcter de

(i) Arxiu Casa Guitart de Manresa, fol. 75.

(2) Ibid. fol 107. V".

(3) Arxiu de Montserrat, Catalogo de los Monges Herraitanos y Legos que han fallecido profesos en este Real Monasterio de N. Sra. de Monserrate, desde el ano 1796, i. I, 61.

28

las letras, y si en esta fornia estan al gusto de V. P. Iiaré lo mismo con las otras çscripturas que vaya copiando. Es verdad que asi pide mas tiempo, però yo gusto- 50 lo emplearé para servir a V. P. Me parece que van correctos y por esso ballarà en ellos bastantes barbarismos, solecismos y defectos de orthografia; en los que vaya copiando tendre mas cuydado, y si parece bien a V. P. usaré de las mismas abre- viaturas que se halien en los documentes. No dexé el blanco al principio, como y. P. me previene, por que ya antes havia puesto el epígrafe de su contenido.

Remito tambien a V. P. la nota de lo que contiene un libro en pergamino de forma mayor del afio 1327 y la copia de las inscripciones sepulcrales. El Speculum MissíE, Cardinalis Hugonis, no trahe el ano en que se escrivió, indica ser bastante antiguo y me parece que el caràcter de la letra es del siglo 12, o, 13; trata de los ornamentos sagrados y de todas las partes de la Missa y de la Confession, todo muy suscinto. Los Martirologios y Kalenda pienso que son los que usaban anti- guamente para el Coro: hay otro del ano 150Q. EI del Monasterio de Sta. Cecilia parece ser del ano 1370; contiene tambien la Sta. Regla y unas breves Constitucio- nes de dicho Monasterio. El otro Martirologio juzgo es del siglo XIII o XIV, tie- ne tambien la Sta. Regla y unas constituciones para los monges negros, con algu- nas notas hitóricas, muy diminutas. El ultimo no tiene tampoco fecha, pienso que se escribió por los aíios de 1337, o, 1350; contiene la Regla de Ntro. P. San Benito y la de San Agustin y al fin se halla: Oficium venerandz Crucis Dominicx y Psalterium B. Mariz. Esto es lo que por ahora puedo informar a V. P. los mss. que me parecen buenos, voy registràndolos para decir a V. P. lo que contienen.

No dudo que V. P. con tantas ocupaciones de su empleo, estarà no muy gus- toso en esta otra ocupacion, però los que queremos bien a V. P. nos alegramos, y mas los que sabemos el aprecio que se hace del mérito de V. P. Yo bien me con- sidero que es muy vasta esta provincià però me parece que seria una cosa grande, y que podria llegar a ser complemento si de cada Archivo se fueran sacando los instrumentos y noticias mas apreciables, para con estos materiales formar la obra. Yo por experiència veo que pide mucho trabajo y tiempo, però no por esso entien- do que no se puedan vèncer las dificultades que occurran, si estos Sres. lo toman con ahinco; todo lo pueden vèncer con la ayuda de los sugetos que han elegido. EI P. Cosme estima muy mucho las expresiones de V. P. y yo en todo quedo a la disposicion de V. P. cuya vida guarde Dios muchos aiïos.

2$

Montserrate 22 Octubre de 71.

P. Ntro. — Mi mas estimado Dueno: Dos recibi de V. P. y me da verguenza tio haber respondido a ellas a su tiempo, però espero de su generosidad disculparà esse mi ierro que no ha sido olvido de V.P. sinó el haver estado un mes ausente del Monasterio y haber ido a ver a mi hermano en la Villa de Figueras. Ypara que veà que no dexé de tener en memòria a V. P. y a sus encargos, haré una breve relacion de lo que vi tocante a nuestra matèria. Estuve en Sn. Pedró de Roda, antiquissi- mo Monasterio de claustrales, con solo el intento de adquirir algunas curiosidades, però como el Sr. Abad estava fuera no pude ver el Archivo. Vi las inscripciones de la Iglesia y Claustros, que hay de bastante antiguedad, però no tuve lugar de sacarlas, ni hallé que monge alguno las tuviesse escritas. En la Iglesia que es mara- villosa me ensnaron tres afas de piedra marmol que cogian todo el altar en las quàles se ven escritos estos nombres: Martinus Oliva, Suniarius y otro que no pu- de sacar de gastado que esta. El primero fue Obispo de Vique y el segundo Conde de Barcelona, de lo que se infiere su mucha antiguedad. Tambien estuve en Villa- beltran donde no faltan antiguas preciosidades, però ni aqui pude satisfacer mi gusto, porque los Canónigos de aquella Colegiata pusieron reparo en franquearme su Ar- chivo. Passé a Barcelona y vi aquel Real Archivo y me pasmé de ver tanta multitud de monumentos antiguos, y algunos tuve en la mano que si huviera; tenido facultad cón la mayor complacencia los hubiera copiado para hazer un regalo a V.P. Me di- xeron los mismos oficiales de el, que no tenia Espaiïa otro de tan rico de memorias y antigüedades. Tambien estuve en el de la Cathedral que me favorecieron los Sres. Canónigos en mostràrmelo y vi asimismo muchas preciosidades però no tuve el gus- to de poder sacar alguna. Aqui halle el P. Jaime Caresmar Canonigo regular de las Avellanas, coordinando el Archivo por comision del Cabildo de dicha Cathedral. Cabalmente estava registrando los manuscritos y haziendo nota de ellos, la que yo lei, y puedo afirmar a V.P. que havia mucho de lo que desea la Real Acadèmia, y lo mas estimable algunos manuscritos de Stos. Padres, Legendarios y Breviarios, y otras obras tambien manuscritas de varios autores antiguos. Segun lo que me di- xo el P. Caresmar entendi que algo de lo que sacava havia de servir al Mtro. Florez, que escrive la Espaha Sagrada, por haverlo pedido este al Cabildo. Yo bien desea- va una copia de dicha nota però ni en esto tuve fortuna, aunque merecí de este

30

P. Caresmar, que es un liombre curiosissimo y iiiteligentissimo en estàs materias, el que me mostrase una abundante y exquisita recoleccion de memorias y monu- mentos antiguos de casi todo el Principado, y escrituras que ni aun han salido a luz ni se havian encontrado, hasta que su gran diligència dió en ello.

Todo lo tiene muy bien coordinado y pienso que su trabajo podria enriquecer de mucho la Historia y Diplomàtica de Espana, però yo conozco que tendria mucha dificultad en franquearlo, porque sé, que se ha negado al Mtro. Florez quien dese- ava mucho su correspondència. Con todo a mi me dixo que si algo necesitava, que lo haria gustoso, però como esto pide el trabajo de copiarse, se haze mas difí- cil. A mi me pidió alguna nota del Archivo y el Catalogo de los Abades de Bages, yo procuraré embiarselo para obligarle.

Demasiada carta es para quien esta tan lleno de ocupciones como considero a V.P. , però espero no le serà desagradable todo lo que contiene, y en tal caso pien- so estimarà V.P. esta otra noticia: he encontrado en una Hermita un Poema lati- no de la Historia de Monserrate que contiene 1699 versos, su autor, el P. Antonio Brenach que fué monge claustral de St. Martin de Canigó, y despues tomo el ha- bito en este Monasterio afio 1527. Tiene tambien otra obrilla que la llama: Epi- thalamium Salottuniis versu phaJeutico decantatum. Me parece que es cosa digna de verse y que el poema tiene el gusto de la antigüedad. En caso lo quiera V.P. lo iré copiando para remitirselo y tambien qualquier otra cosa que me mande.

Si V.P. està algo desocupado, desearla saber como lo ha pasado en Madrid, y el estado de esas cosas de Diplomàtica, que yo a decir verdad desearia, aun que no me conozco hàbil, ser coadjutor o manuense de V.P. , però esto es proiecto de mi idea, y asi quedo en realidad servidor de V.P. y rogando a Dios guarde su vida muchos anos.

B. L, M. de V. P. Fr. Benito Ribas

3:1

Fragment d' una lletra del P. Pasqual adreçada al P. Benet Ribas.

Amich y Dueno: V.M. ha satisfet enterament lo meu desitx sobre lo pretès comte de Manresa Guillem y son germà Sanció monjo del Pons de Someros y Prior de S. Benet de Bages. Los instruments que es consevan en eix arxiu, y V. M. ha tingut la bondat de extractar y enviarme son molt preciosos que fan veure que la pretensió del comtat de Manresa incorporat en la persona d' un fill del Comte Berenguer, es purament imaginaria, puig no es crehible que el mateix Gui- llem Berenguer hagués callat la qualitat de Comte de Manresa si en ell realment hagués residit, quan feu son testament.; ni 'Is marmesors seus tampoch en la publi- cació del testament. * La tal publicació no es de data anterior a la del Testament, com V.M. sospita encara que la d'aquest sia a 13 de fbre y la d'aquella a 9 de J.uny del mateix any; perqne no contant per any de Christo sinó, per los de Felip Rey de França y l' any V del dit Rey no comença per Janer ni Març, sinó en lo 4 de Agost, y axis lo dia 1 3 de Octubre fou primer que el dia 9 de Juny del ma- teix any.* A mes que lo dir-se en aqest que la vila de S. Pedor lay havia donada lo Comte Ramon son germà per preu de la herència del seu Pare; deixa veure que no seria pas la seva herència lo Comtat de Manresa com suposa Balusio. Eix testa- ment, y sa publicació son pesses que mareixen ser copiades a la lletra perquè acla- reixen un punt de prou importància de nostra historia catalana y fan que no sols se equivocà Baluzio, Marca y el P.M. Florez, sinó molts altres que donen com a cert lo del Comte Guillem Berengarii; especialment las antiguas constitucions de Catalunfia. Jo penso que tots segueixen, morè peiudtim, al anònim monjo de Ripoll, que fou el primer que feu publicar la espècie en sa obreta gesta Comitum Barcinon-

ensium, en lo capitol IX en que tracta del Comte Berenguer Ramon diu et ge-

nuit filios Raimundum Berengarii et Guillelmum Beaengarii et Sancium Berengarii et obiit anno M.XXXV. Iste Guillelmus Berengarii fuit Comes Minarisse, et mor- tuus fuit nuUa ex se prole remanente. Et alius frater istius, scilicet Sancius Berengarii fuit Monachus Forneriensi et Prior S. Benedictí de Bagis, quia tunc non erat Ab- batia, et ibi mortus est. Eix autor escribia en las cercanias dels anys 1190 que no es poca antiguatat, no obstant qui li falta molt per ser contemporaneo. Ab tot es necessita anar pel ferm per contrarestarlo; y perçó ja entendrà V.M. quan convé te- nir enteras y ben puntuals las dos pessas cotadas [citades?] * yno menos la altra en que se justifica ser abat de Bages Miró.* Jo confesso a V.M. ingènuament que de

32

ellasy las demés que V.M. extracta resulun no pocas dificultats... V.M. jam'entent que se haurà de pendre la molèstia de copiarmel a la lletra. Perdonim; que no li donaré sinó molestias. Vale. tuus

Dr. J. Pasqual, (i) A D. F. Benet Ribas.

Aquest oferir-se tant desinteresadament i volenterosa del P. B. Ri- bas li captà ben aviat les simpaties dels sabis historiaires, contemporanis seus, qui de bon grat aprofitaren els seus valiosos serveis en la recerca i trallat de documents notables, existents en els arxius de Montserrat i St. Benet de Bages, on, ultra de residir-hi algunes temporades com a conventual, segons damunt s' es dit, hi sovintejaven ses visites a l'ob- jecte de treballar en aquell importantissim arxiu.

Fou amic i venerat del P. Jaume Villanueva qui en el seu viatge a Montserrat diu (2) — en parlar a F Arxiu — que el trobà força arre- glat i que gràcies de l'arxiver nou, P. Hermosilla, pogué aprofita r-se'n, ço que esperava assolir de la perícia del P. Mestre F. Benet Ribas, aquells dies fora de Montserrat.

Sabem també les perllongades relacions que tingué amb el P. Jau- me Caresmar; fruit d' elles són les cites que es troben escampades en

(i) Obres ms. del P. Jaume Pasqual. Vol. III pp. 21? i 214, après salta ales pp. 227 i 228. Institut d' Estudis Catalans — Biblioteca de Cat.ilunya.

(2) Viage literario a las Iglesias de Espafta, su autor El P. Fr. Jjime Villanueva, Tom. VII. pp. 1)3-54-

33

les obres mss. del savi abat de Bellpuig de les Avellanes referents a documents tralladats o proporcionats pel mestre biografiat.

Però la col•loboració més ferma la trobem en les obres del P. Pas- qual de qui fou íntim amic. El vol. III de l'Obra que havia de titular-se Sacra Cathalomx antiquitatis monumenta (i), existent avui a la Biblio- teca de Catalunya, és, en gran part, obra del P. Benet Ribas. Comença per un notabilissim treball, on hi son extractats els 253 documents més notables que es guardaven a Montserrat, al qual, el mateix P. Pas- qual posà per epígraf: Indice de las cscrituras y documentos mds antigiios y preciosos que se conservan en el Arxivo del Monasterio de Montserrat, dis- puesto por Fr. Benito Ribas monje archivero de dicho Mmtasterio. Hom po- dria senyalar la majoria dels altres treballs que integren el susdit volum com obra total o parcial del P. Ribas, en especial el Catàleg de Priors i Abats de Montserrat de l'any 976 al 1493.

Fàcil seria allargar la llista de les obres en que col•laborà nostre Ar- xiver i que les deixà a Montserrat, de les quals romanen encara: «Estat de les pertenéncies de Montserrat» i el discurs, «Fruits i efectes de la His- tòria» (2), pronunciat a l'Académia de Bones Lletres de Barcelona, en essent nomenat membre de la mateixa, — detall que referma 1' estima i el cas que d' ell feien els erudits del seu temps; — a nosaltres però ens interessa, per damunt de tot, el curós aplec que feu dels documents i notícies referens a la primitiva impremta de Montserrat i, que trame- té al P. Méndez (3) qui, un poc abreujats, els publicà en la seva Tipogra-

(i) La portada lï aquest Vol. te per títol: Instruments trets del Arxiu de Montserrat y de St. Be- net de Bages, memòries dels dits monestirs y del de St. Llorens de Bagà )• de Ripoll (^Ex libris del P. Pasquai) dessota: Contiene tamblcn un resumen del Archivo de VlUabertran, y varlas noticias de las Iglesias de Castellbò, Organà, Conques, Lavaix.

(2) Biblioteca de Montserrat, ms. 15. Vegi's Analecta Montserrateiisia Vol. I, p. 27.

(3) A més a més de ço que fa referència a la Tipografia montserratina, envià el P. Ribas al P.

34

fui, dient: «Para ccrrar este articulo advierto, que esta noticia tan indivi- dual y esmerada, se debe toda al celo y gusto del citado R. P. Fr. Beni- to Ribas, archivcro de aquel insigne Monasterio, y con dificultad se dara otra mas exacta y cumplida.» Ja abans havia dit en el pròleg (p. vui)... «he conseguido una razon de la impremta que hubo en el Monasterio de Nuestra Senora de Monserrate, a fines del s. XV y principios del XM, trabajada por cl reverendo P. Maestro fray Benito Ribas, su archivero, la qual es tan cumplida que no hallo igual.»

També per aquest temps escrivia llargament sobre l' impremta de Monserrat a D. Bartomeu Alfonso, com veurem tot seguit. En R. Diosdado Caballero que porta la carta, dóna al P. Ribas l'epítet de cla- rissiíiiiis, y li resta agraït, com ho estant tots els que s'han interessat pels orígens de la Impremta a Catalunya. Fins el Sr. Sanpere i Miquel, lan poc amant de lloar clergues, no sols confessa que ens havem as- sabentat de r organització i funcionament de les primitivas impremtes, gracias al P. Ribas, mes s'enfada contra l'Haebler perquè, referint-se a la descripció del Sulpitianuin Opusciilinii donada pel P. Ribas, diu: «No

Méndez intcrcsants detalls de molts altres incunables, la majoria catalans, existents a l' antiga Biblio- teca de Montserrat. Aquesta remarcable circumstància ens els fa transcriure a continuació. Les xi- fres incloses entre ( ) indiquen les planes del P. Méndez a que es fa referència.

Regiment de Piiiiceps de Fra Francesc Eximenes, Valentia, 1484. (34-35)

EpistoU Francisci Aretini. Valentia, per Nicolauni Spindeler, 1496. (44)

Ars brevis Raymundi Lull, Posa i Brú, Barcelona, 1481. (49)

La vida y Iratisit de sant Jeronim doctor e il•luminador de Santa Mare Església, Barcelona, Pere Po- sa, 1482. (49-50)

Suma díl Art Arithmelica de Francesch de Sant Climent, per Pere Posa, 1482. (50)

lanua arlis M.igistri Ravmundi Lull, Barcelona, Pere Posa, 1488. (51)

Ars l'revis sine Artificium Magistri Ravmundi Lull, Barcelona, 1489. (51)

Matapbisica, Phisica etc. Pere Degui, Barcelona, Pere Posa, 1489. (51)

Sulpilianum Opiisculiim. Barcelona, Pere Miquel, 1491. (51)

De meditatione vitx D.N . Jesucristi secundum serapliicum doctorem Bonaventuram, Barcelona, Pe- re Miquel, 1493. (52)

Liber proverbiorum Raymundi Lull, Barcelona, Pere Miquel, 1493. (52)

35

se puede dudar que esta noticia es asaz incorrecta» «Lo natural seria suponer, — replica En Sanpere — tratandose de una persona ilustrada como el P. Ribas, que el colofón tenia errores de imprenta no corregi- des.»

Cal, doncs, repetir que les fonts per l'estudi de l'Impremta a Mont- serrat, a darrers del s. XV' i començaments del XVP són tant contades que poden reduïr-se a una: El P. Ribas. No podem, però, negar que d'altres escriptors aprofitant-se de l'aparició d' alguns incunables mont- serratins n' han fet acurades descripcions. Donem a continuació els tí- tol de les obres que tenen interès especial amb referència a nostre mo- nografia.

Tipografia Espafiola ó Historia de la Introduccion, Propagacion y Progresos del Arte de la Imprenta en Espana... Su Autor Fray Fran- cisco Méndez... Segunda edicion corregida y adicionada por Don Dio- nisio Hidalgo. Madrid. Imprenta de las Escuelas Pias 1861.

La primera edició d'aquesta obra aparaguè a Madrid al 1796, Vda. de Joa-

quin Ibarra. Però nosaltres ens servim de la segona, la qual per abreujar cite-

Franciscus Niger De modo epistolandi, Barcelona, Rosembach, 1493 (52-53). Constitucions de Catalunya. Barcelona Rosembach, 1494 (53-54). Liber abbatis Isach, De ordinatione anime, Barcelona, Gumiel, 1493 (56-57) Butlles d'indulgències pel Monestir de Montserrat, Barcelona Pere Miquel 1498(57) Lògica abreviata, Magistri Raymundi Lull, Posa (58) (sens lloc ni data d' impressió) Tractaius formalitatuni brevis editus a Magistro Petro Degui in artem magistri Rayraudi Lull, Posa. (59) sens lloc ni data d' impressió)

Disputatio de Conceptione Beat» Mariae Virginis fratris Vicentü de Cantro novo. Sevilla, Yüligusa. 1498 (102).

Improbatio Alàorani editus a fratre Ricolco, Sevilla Eslanislau Polonas, 1^00 (104) Librollamado Abad Isaac, de religione «Finitus hic libellus apud Sanctum Cacufatum, Vallis Aretane XXIX Nove- mbris. Annid. M.CCC.LXXXIX.» Aquet és el famós llibre tan discutit sobre el lloc de l'impr essió. El P. Méndez diu en una nota (p.e55) «El Rdo. P.Fr.Benito Ribas dice, que no cree que el lugar de S. Cucufate del Valle Aretano sea el de S. Culgat del Vallés, como han pensado algunos; y su razon de dudar es, dice, porque este lugar o Monasterio siempre se denomino S. Cucufate Valensis y no Vallis Aretane. Y no encuentro (prosigue) tal lugar en lasescrituras de Montserrate, ni en la Marca Hispànica.»

3fi

rem aixi: Ribas-Mende:^, p Ço que es refereix a nostre impremta, ocupa en

aquesta obra de la p. 169 a la 177 inclus. Es aquesta la font on han poat tots els que s' han ocupat de l' estampa montserratina, fora d' en Diosdado Ca- ballero. No fem aquí extractes de cap mena, com sigui que l'haurem de posar no llargament sinó totalment a contribució.

De Prima Typographix Hispanicae JEtute Specimen, auctore Ray- mundo Diosdado Caballero, Romce, apud Antonium Fulgonum, 1793, Prcesidum adprobatioiie.

Encara que de data d'impressió anterior a la precedent, posem aquesta obra en segon lloc per la gran importància de la primera, i per ésser de fet ben contemporànies. Recordi's el que diu el P. Méndez (p. x), « Cuando ya te- nia concluido el tomo primero de mi obra, tuve noticia de la del Abaté Rat- mundo Diosdado Caballero ».

Parla de nostra impremta a la pp. xxxui-xxxvi: « Appendix, De Tipogra- phia apud PP. Benedictinos Montis serrati. Ex litteris cl. Benedictí Ribas eiusdem Ccenobii Monachi, ad Bartholomeum Alfonso partícula». A les pp. 71-72 i 77 fa un curt catàleg dels incunables montserratins. Poques clarícies ens dona de les que ja's coneixen pel P. Méndez. Nosaltres fins creiem que el P. Benet Ribas envià a tots dos idèntiques notes bibliogràfiques, i cadascú d'ells les abreujà segons el seu parer.

Société Agricole scientifique et litéraire des Pyrénées-Orientales. Vol. XXXVII, Perpignan, 1896. A la p. 417: Roscmbach. Ètude sur les Origines de 1' Imprimerie a Perpignan, par M.F. Comet.

Notable estudi sobre en Rosembach. A les pp. 436-39 s'ocupa de la «Im- primerie de Monserrat.»

A la mateixa Revista, Vol. IX. any 1854, dins un article intitulat: «La Re- naissance des Lettres, et leurs propagation par la Tipographie, par M. Renard de Saint Malo», es troba qualque notícia sobre 'n Rosembach.

Tipografia Ibérica del Siglo XV. Reproducción en facsímile de to- dos los caracteres tipograficos empleades en Espana y Portugal hasta

37

el ano de 1500. Con notas críticas y biogràficas, por Conrado Hae- bler. La Haya 1902.

S'ocupa d' en Rosembach, pp. 59-éo i d'en Luschner pp. 75-76. A la p.

Lxxix, ns. 149, 130 i 151, reprodueix planes àúProcessionarium, Exercitato-

rium Vitz Spiritualis i De Spiritualibus ascensionibus.

Bibliografia Ibérica del siglo XV. Enumeración de todos los libros im- presos en Espana y Portugal hasta el ano de 1500. Con notas críticas por Conrado Haehler. La Haya. 1903.

Es refereixen a Montserrat els ns. iié, 439, 69, 298, (>6, 46 i supL, 62, 321, 299, 77, 55è, 234, 151, 235, 166 i supl.

Revista de Bibliografia Catalana, Barcelona. Anys IV i V - De la introducción y establecimiento de la Imprenta en las Coronas de Ara- gón y de Castilla, y de los impresores de los incunables catalanes, por S. Sanpere y Miquel.

Tracta de la Impremta de Montserrat, en especial del seu funcionament (pp. 105-10) aprofitant les notes trameses pel P. Ribas al P. Méndez.

Bibliofilia. Recull d'estudis, Observcions... sobre llibres en general y sobre qüestions de llengua y literatura Catalana en particular, publicat per R. Miquel y Planas. Vol. I, Barcelona 191 1-14. Columnes 206-208. «Antichs documents tipografichs de Montserrat», amb cinc reproduc- cions d'impresos montserratins.

No és pas aquest 1' únic lloc en que s'ocupa el Sr. Miquel i Planas de qües- tions relacionades amb Montserrat i els seus antics impressors; especialment d'en Rosembach, és en mants indrets que'n tracta amb gran competència.

Estudis Universitaris Catalans, Barcelona Vol. VI, MCMXII, pp. 255 271. Un Missal notable de Tortosa, edició desconeguda de Rosembach (Barcelona, 1524) per Josep M.^ March, S. J.

3»

Encara que accidentalment s'ocupa del Missal Benedictí de Montserrat im- près per en Rosembach.

A més a més donem, a la fi de cada imprès monserratí, el n°. o la p. en que d ell s' ocupen els Repertoris, o índexs següents:

Hain, L. Repcrtorium typographicum. 4 Vols. Stuttgart, 1826-

1838.

Copingcr W. A. Supplement to Hain 's Repertorium bibliographi-

cum. 3 vols. London, 1895-1902.

Burger, K. The printers and publishers of the fifteenth century,

With lists of their Works. 3 Vol. London. 1902.

Peddie, R. A. Conspectus incunabulorum: an index catalogue of

fifteenth century books. Part I., A-B. London. 19 10. Part IL,

C-G. 1913.

Per a les citacions d' aquestes obres emprem sempre el cognom de l'autor amb el N°. o p. corresponents a les edicions damunt con- signades.

En el Conspectus incunabulorum de Peddie no fem distinció de parts, puix la paginació no es diversa.

II

CAUSES aUE MOTIVAREN POSAR IMPREMTA A MONTSERRAT

Montserrat, a l' inaugurar-se la Impremta en el monestir, feia sis anys qut pertanyia a la Congregació Benedictina de Valladolid, ha- vent deixat de formar part de la Congragació Claustral, també de r Orde de St. Benet, la Casa matriu de la qual era St. Cugat del Va- llés. Aquesta mutació no obeí a cap desig dels antics monjos, els quals oferiren prou resistència per a que no arribés a realitzar-se, essent necessari que els dos personatges més significats, F abat D. Jo- an de Peralta i el famós P. Bernat Boil, se 'Is allunyés del monestir, elegint al primer Bisbe de Vich, i nomenant al segon Nunci Apostòlic de les índies. Qui manegava tot aquest assumpte era D. Ferrand el Catòlic. Així ho diu el savi P. Caresmar: todofué manejo del Rey (i).

(i) Noticias del Venerable P. Fr. Bernardo Boil... por D. Jaime Caresmar, N». 8. Trèiem aques- ta cita de la còpia d' un manuscrit del P. Caresmar, feta per D. Joaquim d' Arenys i Plandolit, ex- treta, segons diu ell, de un manuscrit existent en el archivo del Convento de los religiosos Calnuhinos de Sarrià. Un ms. semblant es troba a Madrid, Acadèmia de la Historia. Colección Mufioz, VI. Est. 25 gr. 2 a. A n. j'^. yegi's: Contribució a h bibliografia del P. Jaume Caresmar, per Ratnon d' Alàs. ButUeti de la Biblioteca de Catalunya, Barcelona, Any IV, N». VII. pp. 32-33. Consulti's «Miscelà- nia Històrica» d'aquest Vol..

40

Resoltes les dificultats vingueren a Montserrat 14 monjos, tots de la Corona de Castella i gaire bé tots professos de San Benito el Real de Valladolid, prenent possessió el Prior General de la Congregació cl dia 28 de Juny de 1493 (i) davant del Compte de Lerin i de un Conseller de Barcelona. A 5 de Juliol del mateix any fou elegit Prior de Montserrat el P. Garcia de Cisneros. Per fortuna de Montserrat en mig de ses dissorts trobaria en el nou elegit un home de seny i d' empenta que duria avant el monestir.

Per mants motius el final del s. XV^ i començ del XVP, marca una era nova per Montserrat. La primera pedra d' aquest renovella- ment, es pot dir que fou la primera pedra del nou Monestir, col•loca- da el dia 5 d'octubre de 1489 pel P. abat Joan de Peralta. L'abat Cisneros (2) es preocupà al ensems de bastir 1' edifici espiritual dels seus súbdits donant sàvies constitucions a les diverses seccions que integraven el monestir: monjos, ermitans, donats, (llecs), i escolans. Seria llarg i fora de lloc historiejar el desplegament d'aquesta creixen- ça de Montserrat; i si ho apuntem, és tan sols per a encerclar amb jus- tesa, en mig d'aquest bat-i-bull i enrenou de reconstruccions i re-

(i) Donem la data que porta el P. Yepes, Coronica... Vol. IV, fol. 22ç, cel. 2'.: la mateixa duen diversos mss. de nostre Arxiu. Creiem però que caldrà reformar-se. El P. Caresmar per ex. diu, .p. cit. A'° //, que fou el 2 de Juny. Un diürna), que descriurem més avall, fa la festa de refortr.a- tione Monats. Btx. Marix Montisserrati, el 22; i encara podriem citar una carta de Ferrand adreça- da al P. Cisneros monjo de Montserrat datada a 1' Abril del mateix any. En aquest mateix més la col•loca el P. Ribas. (Vegi 's Meude^-Ribas p. 169).

(2) Per a que el llegidor poc iniciat en la Història de Montserrat no 's meravelli de que abans parléssim de l'elecció de Prior del P. Cisneros i tot seguit l'anomenem aqui Abat, cal advertir que, als primers anys del s. XVè, Benet X1I1= va concedir als Superiors de Montserrat el titol d' abats, essent el primer d'usar-lo cl P. Marc de Villalba. Al imposar-se al 1493 la Congregació de Valla- dolid, tingué de deixar aquest títol, com fos que dita Congregació no tenia mes que priors. Aquesta supressió fou altra de les coses que més fondament entristí als primitius monjos. Atenent aquesta i altres causes, el mateix P. Cisneros treballà per a que 's restablís a Montserrat la dignitat Abacial, obtenint al 1499 una butlla conctssòria del Papa Alexandre VI».

41

formacions, el íet per a nosaltres cabdal: l' aparició de una impremta a Montserrat.

Donat un esguard de conjunt als aconteixaments que 's realitzaven i a l'estat del monestir en general, durant els anys 1499- 1526, ^^ semblen prou justificades ni del tot admissibles les causes fins ara asse- nyalades com motivadores de l'establiment de nostra impremta. Trans- criurem literalment el que 'n diu el P. Ribas, i porta el P. Méndez, com sigui, que d'aquí ho hagin tret els demés (i): « A fines del si- glo XV era ya respetable la nueva congregación de monjes benedicti- nes de San Benito de Valladolid, cuyo monasterio fué el primero y la cabeza de reforma, al que con la protección de los Reyes Católicos D. Fernando y D.^ Isabel, se le unieron otros diferentes, y entre ellos Ntra. Sra de Montserrate, que fué la casa abacial que se reformo, pues por Abril de 1493 estaba ya unida y agregada a la de Vallado- lid. Siguieronse las de San Martin de Santiago, Sahagún, Samos, San Millan, Ona, Celanova, y otras, de suerte que en el aiio 1500 contaba ya esta nueva reforma de diez y nueve monasterios reformados y unidos bajo una cabeza, que lo era el P. Prior de Valladolid, tenido por general de los reformados de Espana.

«Por tanto pensaron algunos celosos monjes en dar órden y arre- glo a estàs casas nuevamente reformadas, a fin de que en ellas se ob- servase un mismo rezo, rito y ceremonias, para lo que proveyeron de surtirlas de Misales, Breviarios y demàs libros de rezo, y constitu- ciones de que estaban muy faltos.

(1) Vegi 's Diosdado Caballero, p. XXXIII-IV, on porta la carta del P. Ribas, la qual diu el ma- teix, un poc abreujat, que el P. Méndez a l' assenyalar les causes -que motivaren el posar impremta a Montserrat. Sanpere i Miquel, a. V. p. 175, diu: Ribas y Mende:^ aíribiiyen el establecimiento de Luschner en Montserrat a una reforma de la Orden, i copia alguns dels paràgrafs damunt transcrits.

42

«Para emprender la impresion de estos libros se necesitaban cauda- les, Y mas en tiempo que el arte de la imprenta no estaba bastante- mente estendido. No se duda por lo hecho, que la casa de Monserrate propondria medios a la congregación, pues habia ya hecho imprimir en Barcelona 18,000 Bulas de sus indulgencias en mayo de 1498 por el impresor maestre Juan Estampador, y 794 por maestre iMiquel co- mo todo consta del libro antiguo de recibo y gasto del Monastrio.

«Ninguno de estos tenia mejor proporción para el ahorro y efecto de la empresa que el de Monserrate, por la cercania con Barcelona, donde tenia Casa-procura, con otras comodidades y ventajas: y por tanto parece que los padres de la congregación convinieron en que se hiciese en el monasterio de Monserrate » (i).

Tenim, doncs, que l' imprevist increment que, mercès al favor reial, anava prenent la nova Congregació, no sols en terres de Castella si- nó a r Aragó i a Catalunya, feu sentir la fretura de llibres litúrgics uniformats i abundosos per l' us de sos membres, i feu pensar en la necessitat d' estampar-ne. Mes, per qué fer-los imprimir dins d' un Monestir, i per qué aquest havia d'ésser Montserrat? Ço que hem trans- crit respon a la segona pregunta, dient que Montserrat podia subve- nir les groses despeses d'un estabiment de impremta en aquells temps, i d' ahra banda tenia la comoditat d' estar situat prop d' una ciutat com Barcelona, on hi tenia Casa-procura.

Repetim que aquestes raons no semblen admissibles. Examinem-les per separat. La primera es fonamenta en la riquesa de Montserrat, que millor que els ahrcs monestirs, podria cubrir les despeses. Això però és una greu error. El mateix P. Yepes (2) després de parlar de la

(i) Ribas-Mendez, pp. 169, 170-

(2) Coroaica general... Tom. IV, fol. 239, col. i'.

43

grandesa de Montserrat diu: «La renta para sustentar tan gran núme- ro de criados y religiosos es tan poca, que es fama, vale mas lo olvi- dado del monasteno de Ntra. Sra. de Guadalupe y la quarta parte de sus juros, que toda la renta de Monserrate»; i si mai nostre monestir ha sigut opulent (i), poques vegades estigué tant necessitat com a r últim terç del s. XV% en que el Rei havia de recórrer al Papa Igno- cenci VIII impetrant butlles d'indulgències a favor d'aquells que fecin almoines per a continuar les obres del monestir (2). En temps del P. Cisneros les despeses s' eren muhiplicades ultra mesura, i els mi- grats cabals s'havien tanmateix d'utilitzar per a les necessitats d'urgèn- cia de la Casa, abans que per les de tota la Congregació que tenien, més espera.

L'argument, però, més fort per a palesar la manca de diner a Mont- serrat, i per tant ésser insostenible que la riquesa motivés el posar la impremta en nostra Muntanya, ens el dóna el mateix P. Ribas en el pa- ràgraf que segueix als copiats més amunt(3). En ell se'ns diu que'ls Pares Garcia de Astudillo, abat de Sant Martin de Compostela, i Bernardino de Sant Cebrià, procurador del seu Convent, s' obliguen — al 30 de maig de 1500 — a pagar al monestir de Montserrat 169.800 mrs. (4), que 'Is altres monestirs de la Congregació l' hi devien pels Missals, Breviaris i opúscols que per ells havien imprès. Ço que demostra que el pensar la Congregació en fer-se imprimir els Uibres que H manca-

(i) Aquesta manca d'opulència cal enténdre-Ia en sentit de diner metàlic; car altrament per ses possessions i sobre tot per les preuadissimes joies, ofertes a N. D. de Montserrat, pot afimiar-se que fou en algun temps opulentissim. Vegi's en fermança d' açò: Relíquies i joies antigues de Montserrat, segons un manuscrit recentment descobert. Analecta Montse rratensia Vol. I, pp. 2;y et seq., la majoria d'elles però posteriors al s. XV= i àdhuc al XVIè.

(2) P. Caresniar ms. cit. num. 17., i en molts altres escriptors.

(3) Ribas-Mendez, p. 170.

(4) Aquesta quantitat suma, segons 1' esmentat llibre, 452 ducats i quatre quints de ducat de Castella. Id. Ibideiii.

44

ven, havia proveït que cada monestir es pagués els seus. Fent-ho d' aquesta manera tant se valia posar la nova estampa en un mones- tir ric, com en un de pobre.

La única raó que sembla afeblir nostre argument, són les parau- les que's llegeixen en el Liberde Refonnatioiie huius monasterii : «Et licet Congregatio ipsa aliquantam partem expensarum Missalium et Brevia- riorum nobis refecerit; reliquis omnibus expensis nostris confecimus, ac Monachis Congrcgationis gratis obtulimus, eorum spiritualem pro- fectum potius quam nostram propriam utilitatem desiderantes. In qui- bus computatis his quos ad servitium nostri monasterii reservavimus, ultra cccL libras exposuimus»(i).Diu això referint-se a la primera tongada de la impremta, 1499-1500; més tard se expressa amb parau- les quasi idèntiques al fer el resum del despès del 15 18 en avant (2).

D' aquestes paraules pot deduir-se 'n, com hem fet en altre lloc, r entusiasme i noble orgull amb que nostres monjos esguardaren la seva obra, i fins l'empenta i generositat de l'home que impulsava aquest moviment, puix no content de fer estampar els llibres litúrgics convinguts, — les despeses dels quals li serien satisfetes pels demés monestirs, — dona a llum altres llibres que podriem dir-ne fora de programa, els quals els ofrena a la Congregació. El fet de que amb- dues vegades fes remarcar cl Liber de Reformaiione la quantitat esmer- çada de més a més pel Monestir, ben mirat referma nostra tesi, car no valdria la pena de consignar-ho com un fet extraordinari tractant-se d'un monestir ric; resultant aqueixa consignació molt més incongru- ent encara, si haguessin escullit a Montserrat justament per que la

(i) Liber de Reformatione huius monasterii, fol. 7. (Existent a l' Arxiu de Montserrat fins al 181 i; els dos únics fragmens que se 'ns han conservat els duu el P. Méndez, pp. 172-73 i 176). (2) Ihid. Méndez p. 176, N". 52.

4S

seva abundor de cabals permetia semblants despeses. De totes ma- neres, qualsevol que sigui la interpretació que 's donguin a les susdi- tes paraules, resta en ferm que, en tractar-se de imprimir llibres per a la Congregació de Valladolid, fou intenció seva de que cada mo- nestir pagués la part que li tocava i així es realitzà. De consegüent, no fou la riquesa o pobresa ço que motivà la impremta de Montserrat.

L' altra raó de la cercania con Barcelona (i), la creiem mes fluixa que la precedent. No hi ha dubte que el monestir de Montserrat està aprop de Barcelona; però molt més aprop de Valladolid estava el mo- nestir de San Benito el Real, situat a dins mateix de la ciutat. Per què no s'imprimien en aquesta Casa, que era la matriu de tota la congre- gació, uns llibres que 's destinaven a donar unitat i a servir a tots els membres de la mateixa.'' Impremtes no n' hi mancaven pas. Dotze anys abans que 's pensés amb unir Montserrat a la Congregació de Valladolid, ja trovem impremta en aquesta ciutat, i justament en un convent, de Ntra. Sra. del Prado (2). Des de'l 1481 al 1500 passen per Valladolid al menys quatre companyies d' impressors, dels quals ens romanen unes vint i una produccions. Als anys 1499-1500, pri- mera etapa de nostra impremta, trobem els impressors, Pere Giraldi, Miquel de Planes i Joan Burgos a Valladolid. Per què no encarregar a aquests mestres d' estampa nostres llibres? Es cert que no estaven avesats als treballs litúrgics(3) i que a Barcelona s'havien ja imprès dos missals — el Missale Vicense per en Rosembach i en Luschner, 1496 i

(i) Vegi 's Ribas-Mendez p. 170, N". 5.

(2) Butlla d' indulgències a favor de la Església de Sant Salvador d' Àvila, que comença; «la dei nomine Amen. manifiesto sea a todos que las presentes letras veran...,» impresa a Valladolid en el Monestir susdit en 1481 .HaeUer II, m (2).

(3) No tenim noticia de que en la quinzena centúria s' imprimís cap llibre litúrgic a Valladolid.

46

el Missalc Barcinoncnse per en Gumiel, 1498 — (i); però caldrà fer ser- vir aquests fets com argument de que 's vingués a cercar en els im- pressors de Barcelona ço que 'Is seus confrares de Valladolid no gosa- ven fer? Ho creiem inversemblablc i poc fonamentat. Ultra de que 'Is qui estampaven la Memòria de nuestra rcdcncion (2), no estaven massa lluny de fer per exemple, un breviari; cap influència pot assignar-se al missal estampat a Barcelona per en Gumiel en la determinació de po- sar la impremta a Montserrat; puix al mateix any que s'acabava de im- primir, contrataven els nostres monjos a n' en Luschner. Pertocant al missal, imprès per aquest junt amb en Rosembach al 1496, probable- ment influiria per que se l'escullis entre els impressors de Barcelona; però no veiem la relació que pugui tenir amb una decissió presa de segur en un capítol General, celebrat probablement abans de 1' apari- ció del Missale Vicense.

Cal, però, tenir present que, ni donant valor de realitat a la hipòtesi precedent, es soluciona el problema. Sempre podrà preguntar-se, còm no r feien imprimir a Barcelona mateix, com ho havia fet el Bisbe de Vich amb el seu missal? Per què traginar cap a Montserrat la premsa i da- mes atuells; per què multiplicar les despeses, comprant tanta cosa que al cap d' un parell d' anys dcvindria innecessària, augmentant a més a més el sou dels traballadors als qui s'havia de mantenir?

Nosaltres gosariem apuntar que el motiu fonamental, la causa prin- cipal, si no única, de posar-se impremta a Montserrat fou la residència del P. Garcia de Cisneros en nostre monestir.

Pensi' s que en el cas nostre no es tractava del fet vulgar de do-

(i) Haebler No'. 449 i 438 rcspect.

(2) Pere Giraldi i Miquel de Planes, Valladolid, 12 d'Agost, 1497.

47

nar un missal, breviari etc, imprès ja o be manuscrit per composar-ho de nou. Calia refondre llibres litúrgics, que oferien grosses diversitats, estilats en els diferents monestirs i fins Congregacions a les quals es tenia gran interès d' ajuntar en una sola. Tasca delicadíssima de la qual sols un home del temperament de F abat Cisneros podia reeixir-ne airosa- ment. Vegi 's en fermença un lleu esboç biogràfic.

Garcia de Cisneros, cosi-germà del celebèrrim Cardenal Fra Fran- cisco Ximenez de Cisneros (i), nasqué a la vila de Cisneros, prov. de León a l'any 1455. A l'edat de vint anys vestí l'hàbit benedictí en el Monestir de Sant Benet de Valladolid. Les seves dots extraordi- nàries de bondat, seny i intel•ligència foren ben promte aprofitades, elegint-lo Prior del seu monestir; palesà en aquest càrrec les seves altes aptituts pel govern; tant que al tractar-se de imposar a Mont- serrat la Congregació de Valladolid, tot seguit es veié en ell un ferm puntal. Plau-nos copiar les paraules textuals del P. Yepes; « asi el general Fray Juan de San Juan, para un negocio tan grave como es ir a Reyno estrano y a reformar la casa de Monserrate, de ninguno le pareció se podia fiar tanto, como de este bienaventurado varon, y quiso carecer de su compafiia y de la grande ayuda que le hacia en San Benito, a trueque de que el negocio de la reformación de

(i) Els PP. Yepes i Argaiz, juntamant amb molts altres escripors, fan al nostre Cisneros nebot del Cardenal, emperò el P. Manuel Navarro, en 1' obra citada, pp. 7-9 demostra com ambdós Cisneros foren cosins-germans. Al mateix autor seguim, respecte el nom del poble i la data de naixensa del nostre abat, que es diferencien dels senyalats pels PP. Argaiz i Yepes.

Més de quatre vegades hem vist com alguns erudits confonien llastimosament l'abat Cisneros amb el Cardenal omònim, error que hom no sap com calificà, puix sén dos personatges de tant re- lleu però que anaren per camins tant diversos que no tenen cap punt de contacre, L' un fou bene- dictí r altre franciscà, l' un no passà d'Abat l' altre fou Cardenal- Arquebisbe, l'un desenrotllà la seva activitat en un cercle tan reduït com Montserrat, l' altre és una de les columnes centrals de la Història del seu temps. És trist que es confonguin dos homes així, tan sols per tenir igual un cognom.

48

Monserrate tuviese el efecto que los Reyes deseaban. » Pocs dies après d'haver arribat a Montserrat els monjos de Valladolid, varen fer elecció de Superior, essent elegit el P. Garcia de Cisneros. Aquests càrrecs en els primers temps de la Congregació tenien la curta du- rada de dos anys. És admirable, i prova fortíssima de les singulars qualitats del P. Cisneros, el fet de que fos nou vegades consecutives reelegit en el càrrec, que tingué üns a la mort esdevinguda el 27 de Novembre de 1 5 10.

Home d'una empenta i energia de catàcter verament extraordi- nàries, plasmà un nou Montserrat. Reedificà les ermites de Santa Anna i Sta. Magdalena; construí el noviciat, l' oratori privat, la bi- blioteca, un gran dipòsit per l'aigua i un nombre considerable de cetles. Vestí l'hàbit a més d'un centenar d'individus. Restituí a Mont- serrat la dignitat Abacial de que l'havia despullada la anexió amb Valladolid, obtenint butlla especial del Papa Alexandre VI. Escrigué sàvies i próvides constitucions pels monjos, ermitans, llecs i escolans. Ben coneguts són el seu Excrcitatoriíim vitx spiritualis i el Directa- ritmi horarum canonicaruDi , impreses amdues obres a Montserrat a l'any 1500.

Nosaltres creiem que el P. Cisneros era F únic subjecte capaç de dur a terme la publicació de breviaris, diurnals i demés llibres litúr- gics de que estava mancada la Congregació; i que al confiar-li a ell aquesta tasca tingué prou pit per a muntar una impremta a Mont- serrat, cosa que li oferia grosses aventatges, com és ara la correcció de proves a casa mateix, puix el càrrec i la situació especial de Montserrat no li permetien llargcs absències, i per altra banda la na- turalesa de les obres feia necessària la seva revisió personal.

49

Aquesta suposició d' haver motivat la impremta de Montserrat la presència de 1' abat Cisneros, no és filla de un apriorisme, ni de la ne- cessitat d'aduïr alguna raó que justifiqués el rebutjament que acabem de fer de les que fins ara s'havien al•legat. Refermem l'hipòtesi de que fos r abat Cisneros l' encarregat de l' ordenació i composició dels lli- bres litúrgics, amb aquestes paraules del Liber de Refonnatiom huius

Monasterii: « nostris propriis expensis imprimi fecimus. Videlicet,

Missalia cxx, Breviaria secundum nostrae Congregationis Riíuum cccc, adeo correcta et ordinata, ut in capitulo Generali fuerit definitum, quod tota Congregatio indifferenter regulas et ordinem eorumdem Breviariorum sequerentur» (i). El Capítol general troba tan ben cor- retgits i ordenats els breviaris estampats a Montserrat, que mana que les seves regles i el seu orde siguin puntualment observats per tota la Congregació. De consegüent es tractava de breviaris nova- ment disposats per tal que s'unifiqués l' ofici diví en tots els mones- tirs. Examinats pels Superiors reunits en Capítol, l' imprès a Mont- serrat és acceptat unànimement.

Tampoc ens fora difícil posar exemples de còm dins la Con- gregació mateixa de Valladolid, s'estilava imprimir els llibres prop d' on residien els autors o compiladors llurs. Posem per cas les Cons- tituciones de los nionjes de San Benito de Valladolid. N' hi ha una edició feta a Burgos a 20 de Juny de 1521, justament mentre en Rosem- bach imprimia a Montserrat. Creiem, però, que es feu a Burgos per- què, entre els molts compiladors d'aquestes constitucions, hi ha frà Marti de Salamanca Abat de San Juan de Burgos. Set anys més tard se 'n fa un novella impressió a Barcelona, i és que de la nova revisió

(i) fol. 7. Veure Ribas-Mendez,p. 173.

so

s' en cuidà exclusivament l' Abat de Montserrat. El colofó del llibre ens ho diu: «Las presentes constituciones copiladas y ordenadas por mandato del Capitulo general por el R. P. Fray Pedró de Burgos abbat de Monserrat y dcspues por comision del muy R. P. Fray Die- go de Sahagún abbat del Monasterio de San Benito de Valladolid y General de su Congregacion: por los R. padres fray Martin de Sala- manca abbat del Monasterio de San Juan de Burgos y fray Pedró Vel- horado Abbat de Cardcna juntamente con el dicho P. Abbat de Monserrat examinadas y comprobadas: y àgora por mandato del mis- mo Capitulo general, por los R. padres fray Gaspar de Villa Ruel Abbat del Monasterio de Sahagún y fray Blas de Pedrosa monje del mismo Monasterio y visitador general de la dicha Congregacion, otra vez con el dicho P. Abbat de Monserrat comprobadas y aprobadas, por comision de dicho Capitulo general fueron imprimidas con sus tablas en la Ciudad de Burgos a 20 del mes de Junio de 1521. Y àgo- ra ultimamente el dicho R. pa. Abbad de Montserrat las hizo otra vez imprimir, con todo lo que despues se ha afiadido en los Capitulos generales por mandato del M. R. P. fray Alonso de Toro Abbad de Valladolid y general de su Congregacion, segun la comision que su R. P. tenia del capitulo general. En la Ciudad de Barcelona por Maes- tre Juan Rosembach a 5 dias del mes de Marzo. 1528» (i)

Acabarem repetint que, a nostre humil parer, més que els cabdals del monestir i més que son veïnatge amb Barcelona, motivà l' establi- ment d' una impremta a Montserrat la residència del P. Garcia de Cisneros.

(i) Ha publicat la primera i última plana d' aquest llibre en facsímil en Miquel i Planas. Biblio- fília I, 546 a i b.

III

CONTRACTES DEL MONESTIR AMB MESTRE LUSCHNER

Es una greu dissort no poder reproduir íntegrament els contrac- tes fets per Montserrat amb els impressors Luschner i Rosembach. Pertocant al primer, és veritat que el P. Méndez ens els ha conservat, però, tan fragmentàriament i confosa, que hom no'n resta satisfet. I no res menys cal, al menys per ara, conformar-se amb això. Difícilment apareixeran els originals, que nosaltres els creiem abrusats.

Hem regirat full per full l' actual arxiu montserratí cercant un frag- ment, valdament fos d' una còpia, referent a nostra impremta; però, ha estat debades. En ell no existeix el més mínim vestigi que 's rela- cioni amb la impremta ni de lluny. On han anat a parar aquests con- tractes i els comptes, dels que expresament sabem es conservaven a l'arxiu de Montserrat ? (i). Alguns optimistes montserratins opinen que nostre arxiu no fou cremat pels francesos, sinó robat per aquests i dut a França, és a dir, a Paris. Tant de bo ho encertin, però mal- hauradamet, totes les clarícies fetes fins avui confirmen el seu abrusa-

(i) Ribas-Mendez, p. ii6 N" 54.

52

ment. Tenim fotografiat tot el que a Paris es conserva de Montserrat; és ben poqueta cosa. Examinat detingudament dóna la impressió de tot ço que havem pogut trobar referent a Montserrat; es tracte sem- pre de documents no originals, o be que encara que estiguin relacio- nats amb Montserrat, no hi ha cap raó per suposar fossin de nostre arxiu. D' aquest si alguna cosa ens ha romàs, com és ara el Llibre Vermell (i), és perquè, providencialment estava fora de Montserrat al' any 1811. De document autèntic procedent de l'antic arxiu no n hem vist cap; el que resten són còpies de catàlegs, plets, possessi- ons, censals, etc, que s'havien escampat, ja abans de la vinguda dels francesos.

Resta, però, l' esperança de que algun dia es trobin còpies dels Ca- pítols fets entre el monestir i els impressors citats. Tenim encara fe en r Arxiu de protocols de Barcelona. I diem encara, perquè la infruc- tuosa recerca feta sobre el particular per un investigador tan expert i afortunat com el Sr. Sanpere i Miquel, afebleix bon xic l'esperança d'ai- tal troballa. Fins un altre lloc podria assenyalar-se amb probabilitats de inesperades sorpreses: Els papers del P. Méndez. Entre ells podri- en trobar-se els originals del P. Ribas que de cop i volta ens aclaririen un sens fi de detalls que avui romanen enfosquits i indeixifrables. Es- tem més que segurs de que no som nosaltres els primers que se 'ns haurà acudit l' utilitzar els papers del P. Méndez en profit de la tipo- grafia ibèrica; d' ahres, fins hauran averiguat la seva existència, cosa que no havem pogut fer nosaltres; però, francament, no estranyeriem haguessin desaparegut. L' estrany fora que es conservessin. Per més

(i) S'havia deixat al President de la Real Acadèmia de Bones Lletres, probablement pe! P. Benet Ribas que era membre de la mateixa. Vegi 's Analecta Montserratensia, Vol. I. p. 9.

5?

que els germans en religió del P. Méndez F apreciessin com se merei- xia, per què, dirien ells, conservar un munt de papèram, que ja s' ha- via imprès ?

Als aficionats a investigacions històriques, el temps ens reserva grosses sorpreses i no poques rectificacions de judicis emesos, amb po- bretat de documents. Vulgui Déu donar-nos algun dia el goig com- plert d' aquesta troballa. Per ara haurem de contentar-nos en ordenar i comentar les noticies que 'ns dona el P. Méndez

Essent Abat de Montserrat el P. Garcia de Cisneros, envià a Bar- celona, pel desembre de r any 1498, als PP. Pere de Burgos i Pere Camps, per entendre 's amb algun impressor, per tal de que vingués a Montserrat a estampar un nombre considerable de llibres litúrgics \ ascètics.

D'aquests dos monjos ens diuen Ribas-Mendez (i) que eren ma- jordoms del P. Cisneros; subjectes hàbils i versats en les dependències del monestir. El P. P. de Burgos havia vingut de Valladolid junt amb el P. Cisneros; per aquest temps era el seu majordom, i desprès del curt abadiat del P. Pedró Munoz, va ésser elegit Abat del Monestir. Fou un digne successor del P. Cisneros, al qual imità també en l' afer de la impremta, puix la restablí en 15 18 cridant al Mestre Rosembach; de manera que mereix un lloc d'honor en l'història de la tipografia mont- serratina. Per no fer-nos inacabables no 'n donem la biografia, dient no més de passada que fou el primer historiador de Montserrat. El P. Pere Camps perteneixia a la antiga congregació claustral; al venir els castellans, eixí de Montserrat, com gaire bé tots els seus germans de la

(i) p. 170. N° 7.

54

tarraconense (i); mes al cap de 2 anys retornà al Monestir (2); igno- rem els motius, potser fou víctima d'aquesta força xucladora que exer- ceix nostre Montserrat amb els que d' anys estem avesats a sojornar- hi. No creiem que fos majordom; segurament residiria a Barcelona, a la Casa-procura de Montserrat, càrrec que naturalment havia de exercir tractant-se d'un monjo dels antics, que estava enterat de les ve- lles relacions i negocis del monestir, i a més a més no careixia, com els nou vinguts, del coneixement de la llengua catalana indispensable allavors per a entendre 's a Barcelona.

També més endavant, a la segona època de nosta impremta, acompanya al P. Majordom Lluis Ibanez, el monjo barceloní P. Benet Vila, cosa que'ns referma en el supost de que els contractes es feien en català i els majordoms de Montserrat havien de menester d' intèrpret. Creiem una error del Sr. Sanpere i Miquel ço que diu: «Méndez no transcribió literalmente la comunicación que le hizo el P. Ribas. Asi es que no tenemos el texto de los convenios pasados entre el Abad de Montserrat y los impresores dichos: lo que hizo fue traducir, qtu scguramentc esiarian los contratos en laíin,.. » (3). No veiem en que pot fonamentar-se per suposar que 's fecin en llatí, quan llegim en la Tip. Esp.: «Todos los gastos de esta impresión constan muy por menor en las cuentas de íiniquito, que pasaron entre los padres comisionados y Juan de Rosembach, las que originales y en lengua caialam se guardan

en aquel insigne Monasterio »(4). Això sabem de cert pertocant

als comptes de'n Rosembach, dels d'en Luschner i de les capitulacions

(1) De la prímltiva congregació claustra], a la vinguda del monjos de Valladolid, en restaren sola- ment tres.

(2) Arxiu de Montserrat, Catideg de monjos, N.» 2, p. i.» (?) Sanpere i Miquel, p. loé.

(4) Ribas-Mendez, p. 176 N° 54.

55

d' ambdós; enlloc llegim que estiguessin en llatí; de creure és que tot fou redactat en català.

Cosa sumament curiosa seria poder seguir als PP. Burgos i Camps en la anada a Barcelona en cerca de impressor que acceptés les seves propostes. Aquell any 1498 trobem actuant de impressors a Barcelo- na, ultra d' en Luschner, que havia estampat el Pontcinus, De divinis laudibus (i); Columna, Regiment dels prníceps (2); Comas, De sudo- re sanguinis Christi (3); En Rosembach, que estampava les comèdies de Tereci (4) i fins butlles per Montserrat (5); En Gumiel, que aquell any acabava de imprimir el Missalc Barcinonense (6), i altres publica- cions; En Posa, que a l'any 1499 publicà el Loühanus: De Utilitate (7); Bernardus Meditationes (8); Albertus Quesits o perquens (9). Sembla el més natural que fos en Rosembach el preferit, com sigui com per aquell mateix temps tractava amb Montserrat imprimint les butlles; però de segur que no li fou possible acceptar per estar ja compromès amb el Cabilde de Tarragona, per el qual havia de imprimir qualques llibres litúrgics (10); i poc temps després el trobem a Perpinyà. Cosa semblant podia haver passat amb els altres impressors, puix cap al 1500 no'n roman cap a Barcelona, llevat d'En Posa. No es proba- ble que la causa de la seva dispersió fos deguda exclusivament a l' in- quisició, com ha volgut provar algú (11).

(i) Haebler. N» 553 (5).

(2) id No '157.

(3) id N» 1 59(5)-

(4) id Nos *236, 634 (5).

(5) id No*io6.

(6) id No 438.

(7) id N°•367.

(8) id No*48.

(9) id No *io.

(10) Cfr. El arte tipogràfico en Tarragona... por Gonzilez Hurtebise, pp. 14 et seq.

(11) Sanpere i Miquel, A. V, pp. 156-160.

S6

De totes maneres, els enviats pel P. Cisneros no es torbaren mas- sa en elegir l'impressor, puix a últims de desembre de 1498, com ens diuen Ribas-Mendez, anaren a Barcelona, i el dia 28 del mateix mes i any ja tenim a n' En Joan Luschner a Montserrat amb tota la colla de treballadors que anumerarcm en altre lloc. Influiria en aquesta elec- ció r haver estampat en Luschner junt amb en Rosembach el Missale Vicensc (i); també és fàcil que aquest darrer que, com havem vist, es- tava llavors en relació amb el monestir, recomanés al P. Cisneros r antic consoci seu.

El fet de pujar amb els treballadors demostra que ja s' havien po- sat d' acord amb els PP. Burgos i Camps; però, un cop a Montserrat, es degueren ultimar alguns detalls, puix és el dia 7 de Gener de 1499 quan se fan les capitulacions i pactes entre el Prior (2) i el Mones- d' una banda, i Joan Luschner, o Luchaner, mestre de impremta i ciu- tadà de Barcelona, d'altra (3).

Ço que es dedueix del que'ns ha conservat el P. Méndez pertocant als dits contractes, és que, Joan Luschner s' obligava: A imprimir tots els breviaris i demés llibres que volguessin el Prior i Convent, a posar del seu cost els instruments necessaris com és ara, tota mena de lletres, premsa etc; i a fer lletra nova, si voHen el Prior i el Convent, cor- rent a càrrec d' ell les despeses. D'altra banda el Convent s'obligava: a pagar el paper, la tinta i ahres gèneres necessaris, i a mantenir i pagar el sou estipulat als treballadors (en Luschner 79 lliures i quatre sous

(i) Haebler, No '449.

(2) Aquest Prior és el P. Cisneros. Recordi 's que amb la vinguda dels monjos castellans, Mont- serrat perdé la dignitat Abacial; mes el P. Cisneros treballà per a restablir-la, obtenint-ho aquest ma- teix any 1499, però més endevant.

(}) Ribas-Mendez, p. 170, N» 8.

57

anuals; FUldaric d'Ulma una lliura i 14 sous mensuals; i els demés treballadors una lliura i 4 sous), i a donar habitació a Olesa al Mestre, la seva dona i el seu fill.

Veus aquí tot el que pot dir-se d' aquelles capitulacions. Diosdado Caballero, que de segur posseí també còpia íntegra de les mateixes, en fa encara un resum més sumari que el P. Méndez: «Rebus hac ratio- ne dispositis, Monasterium sibi conditionem accepit et Obsonii in diem copiose suppeditandi, et mercedis compositse typographis solven- dae. Magistro scilicet lóanni Luschner penddebantur in annum 66 au- rei qui 79 libras Gothalaunicas conficiunt et 4 solidos. Uldarico de Ulma pendebatur in mensem una libra et solidi 14, eadem una libra reliquis sociis, et 4 solidi. loanni vero Mock fusori ob formatas ma- trices, et litteras fusas, aliorumque instrumentorum constructionem solutse fuerunt librae 31 et 18 solidi» (i).

Entre el P. Méndez i En D. Caballero trobo sols la diferència que el primer senyala com a sou de l' Uldaric d' Ulma una lliura quatu sous, el mateix que els altres oficials; i En D. Caballero diu que eren una lliura i caior^ç sous. Nosaltres seguim a aquest, puix és raonable que guanyi més l' Uldaric, que ja desde '1 començ se '1 diferencia dels altres, donant a aquell la categoria de compancro de Luschner, tractant als demés d'oficials. Per altra part, sembla que el P. Méndez no n'estava massa segur, puix diu «Uldarico de Ulma tenia al mes una libra, cuatro sueldos; y los demas oficiales /«^[^o^oganaban tambien un ducado cada mes, que es una libra, cuatro sueldos» (2). Respecte al guany d'aquests impressors troba el P. Méndez que «en aquellos tiempos en que un par

(i) d. Caballero, pp. xxxiv-xxxv. (2) Ribas-Mendez, p. 171 N^ió.

de pollos valia un sueldo y un cabrito quatro, era mucho dinero» (i).

De les capitulacions i pactes passats entre Rosembach i el mo- nestir no 'n tenim cap detall. En D. Caballero s' en desfà dient: «Ta- ceo reliqua quae postea ut ederentur curavit ad annum usque 1524, quo certe anno vigebat àdhuc typographia in Monte Serrato: illa enim ad institutum meum non faciunt» (2). Donant solament el catàleg dels incunables ibèrics, no l' interessen les publicacions del s. XVI'. En canvi el P. Méndez adverteix que, malgrat que el seu pensament és d' ocupar-se tant sols de les edicions del s. XV^ hi afegeix, però, les del s. XVI* per raó d' enllaç i per ésser les úniques que sap s' hagin imprès a Montserrat (3). De totes maneres es veu tot seguit que no r interessen massa. Pel nostre objecte actual, ens diu no més que cap allà l'any 15 18 havent-hi novament manca de missals i breviaris, el P. Abat Pere de Burgos, qui estava molt insinistrat en negocis de im- premta, puix se n' havia ocupat en temps de F abat Cisneros, disposà tot ço que fos necessari per a la reimpressió.

Envià a Barcelona al P. Majordom Lluis Ibafíez junt amb els Pa- res Miquel Portella i Benet Vila, els quals feren venir tot el que calia per a la impressió. Més avall ( n°. 54) afegeix, que totes les despeses d'aquesta impressió, des de 30 de Juliol de 15 18 fins a 22 de Març de 1522 consten molt en detall en els comptes que passaren entre els PP. Comissionats i Joan de Rosembach, fetes al 22 de Març de 1522 i firmades pels dits monjos i pel mestre Rosembach. Comptes que en temps del P. Méndez es conservaven a l' arxiu de Montserrat re- dactades en llengua catalana.

(i) Id. ibidem.

(2) D. Caballero, pp. xxxv-xxxvi.

(3) Ribas-Mendez, p. 175, nota.

IV

IMPRESSORS DE MONTSERRAT

JOAN LUSCHNER

Natural de Liechtenberg (Saxònia), es presenta a Barcelona en Luschner al 1495 en que estampa, junt amb En M. Gerald [Preus](i), dos llibres: Lïbellus pro e^endis orationïbus, d' en Mates (2); Doctrinale, d'En Villa Dei (3). A propòsit d'aquest darrer, diu el Dr. Haebler en la seva Tipografia, que En Luschner no era novici en l'art de l'es- tampa al aparèixer a Barcelona l'any 1495, ^^^ YAlexander de Filla Dei fet amb En Gerald, està compost amb tres fundicions de lletres, i duu inicials distintes gravades en fusta; es tracta, doncs, d' un llibre molt ben fet. Creu el mateix autor que En Luschner era el principal

(i) Creu el Dr. Haebler que el nom preus vol dir prussià. El Sr. Sanpere i Miquel està d' acord amb això, però diu que el Dr. alemany passa per alt la M. que va davant del Gerald creient que s' ha de interpretrar per Miquel. Nosaltres, com anotem més endavant, pensem que la dita M. vol dir Magister.

(2) Aquesta nova edició del famós llibre d' En Mates, fou descoberta a la Biblioteca Nacional de Nàpols pel Sr. Reichling, el qiml lo donà a conèixer en el no. 252 del seu SuppUmentum I. cfr. Hae- bler, no. 409 (5)

(3) Haebler, no. 684.

6o

de r establiment, i dóna la raó de que, al desfer-se la societat, restà tot el material en poder de Luschner, no tornant-se a parlar ja més d' En Gerald. Notem, però, que 'n els dos llibres citats és el nom d' En Ge- rald el que va al davant.

La troballa del Franciscus Niger, De modo episíolandi, 1495, anun- ciat de primer en un catàleg de la casa Olschki, i descrit més endavant per En Reichling(i), ens assabenta de la companyia tipogràfica Ro- sembach-Luschner, que a l' any següent havien d' estampar el Missale Vicensc (2).

Molt bé podria ésser que la estampació d' aquest missal fos la cau- sa determinant d' escollir a n' En Luschner per impressor de Montser- rat, com ho fou sens duptc, de que En Rosembach fos cridat a Tarra- gona per a imprimir missals, etc; essent, potser, aquest compromís ço que impedí vingués a Montserrat al s. XV*. No 'n sabem res de cert, però, és probabilissim que tots aquests fets estiguin relacionats.

No creiem probable, que En Luschner, al ésser cridat a Montser- rat, fos un oficial d' Rosembach, com han suposat alguns autors; puix hi ha argurnents per suposar-los separats ja des de l'any 1497. En aquest any tenim la Grammatica Ncbrisscnsis cum comento, estampada a Barcelona, el dia 5 de Novembre. En el colofó hi llegim: « Impres- SuiTi et finitum est hoc opus brissensis per magistrum Johanem Ro- sembach alemanum. In principalissima Civitate Barchinone, etc»; com es veu, per res s' anomena a n' En Luschuer; com tampoc es parla

(i) Supplementum IV, no. 288. cfr. Kaebler, no. 485 (5).

(2) «Concòrdia feta entre lo Reverendissini Senyor bisbe de Vich, d'una part, e mestra Johan Rosembach e mestra Johan Luschner, alamanys, mestras de starapa, habitans en la Ciutat de Bar- chiAona, de la part altra, sobre quatrecens nii&als de paper íaliedors per lo bisbat de Vich, e concor- dats: dimecres a XVI de Fabre M.CCCC.LXXXXVI..., Arxiu notarial de Barcelona, Manual T. Fluvü. Sr. Sanpere i Miquel p. 1 50 - V.

él

d' ell en el Terenthis cuni diiohis commeniis, estampat per En Rosem- bach al 1498. Així mateix en els llibres impresos en 1498 per En Luschner no's esmenta per res el nom d'En Rosembach. Sembla doncs evident que, un cop finida l' estampació del missal de Vich, ca- dascú d'aquests impressors treballà per compte propi.

Altres arguments poden aduir-se, tenint present que és En Lusch- ner qui, com a amo, firma les capitulacions passades entre ell i el Pri- or i Convent; no fent-se menció, ni en els contractes ni en els comptes d'En Rosembach. D' altra banda els colofons de tots els llibres estam- pats a Montserrat durant la primera tongada, 1499-1500, o no duen nom de impressor, o porten el d' En Luschner exclusivament.

Podem assegurar que ço que ha donat més anomenada a Mestre Luschner, entre els bibliògrafs de incunables, són els llibres estampats per ell a Montserrat; puix fora d' aquests, són dos o tres únicament els llibres que H coneixem impresos per ell sol. Ja havem dit com pujà a Montserrat el 28 de Desembre de 1498, contractat pels PP. Burgos i Camps, i com al 7 de Gener de 1499 es firmaren els capítols del con- tracte entre ell i Montserrat. De les paraules que llegim en Ribas- Mendez(i): «Todo lo qual [les coses pactades] habia de tener efecto desde el dia en que Luxaner llegase al monasterio para hacer la. obra», sembla deduir-se 'n que 'n Luschner, una vegada firmats els pactes, se n' entomà a Barcelona a cercar material. Com sigui, un mes després estava ja tot a punt i el dia 4 de Febrer de 1499 s'inaugurà la primera impremta de Montserrat (2). No especifiquem aquí els llibres estam- pats, perquè són objecte, més avall, de una extensa bibliografia.

(i) p. 170, no. 10

(2) Ribas-Mendez p. 171, no. 17.

62

En Luschner treballà a Montserrat des de '1 Febrer de 1499 fins al Novembre de 1500. Es veu que el primer contracte acabava al tren- ta d'Abril de 1500(1); o perquè s'havia establert així en les capitula- cions, o perquè havia finit 1' estampació dels llibres convinguts; con- tentes, però, ambdues parts, l' endemà mateix, comencen a estampar-se una nova sèrie de llibres, continuant, de segur, amb les mateixes con- dicions establertes des de '1 principi. Creiem que no val la pena de senyalar les dates consignades com dues èpoques diverses de nostra impremta primitiva; puix es tracta dels mateixos impressors, del ma- teix lloc i temps. Més lògica ens sembla la divisió en dues èpoques de r antiga estampa montserratina: Luschner i Rosembach; s. XV* i s. XVl•\

Eixint de Montserrat, retornà En Luschner a Barcelona. Trobem llibres impresos per ell a Barcelona el 15 de Juny de 1501 Amiguet, Llibre de Lectura; 1 502, Cofisulat de Mar; 1 ^o} , Directorium inquisitonim. L' ultima obra coneguda és l' esplèndid Conmüarius súper nsaticos Bar- chinorie, de 'n Marquilles. Des d' aquesta data no sabem res més de nostre primer impressor.

No podem passar a tractar d'En Rosembach sens deixar consignats els noms i oficis dels treballadors d' En Luschner, única cosa que 'n sabem. Al 28 de Desembre de 1398 pujaren amb el mestre, el seu company Uldaric Belch de Ulma (2), que feia la tinta; Ulric de Sa- ragoça, que tintava els motUos; Thomas i Joan, caxistes; Enric Squirol,

(i) Ho demostren les paraules de Ribas-Mendez (p. 171, no. 17, i p. 172, no. 27),...» se dió principio a b impresiòn en el dia 4 de febrero de 1499, y hasta ultimo de Abril do 1500..., con- cluida la primera tarea do la impresiòn de los citados libros, se cmpezó otra por el mismo Lusch- ner y sus oficiales en to de Marzo de 1500...»

(2) El P. Méndez l'anomena Udalrico, el mateix que el de Saragoça; però D. Caballero els dile- rencia: Uldaricus (de Ulma) i Ulricus ''de Saragoça).

63

Joan i Just, premsistes. Més endavant es parla d' un suiç que n els comptes firma ans moco, que es creu ésser Joan Mock; va treballà la lletra del missal i del breviari.

JOAN ROSEMBACH

Judicant per les notícies fins avui trobades sobre nostres impres- sors, la vida d' En Rosembach resulta molt més agitada, llarga i fe- conda que la d' En Luschner. Nasqué a Heidelberg; res sabem de la seva vida i del seu aprenentatge, fins a l'any 1490 que'l trobem ne- gociant a València. La seva primera obra impresa coneguda és datada a Barcelona al 1492. Havia de viure molts anys, puix fins al 1530 es coneixen obres estampades per ell. Aquest llarg període i la mutació d' escut o marca de impressor feu arribar a dubtar al P. Méndez (i) si foren dosjoans del mateix cognom, tal volta — diu ell — pare i fill. Però els demés bibliògrafs creuen que es tracta de una sola persona.

Fou Rosembach sacerdot ? El P. Méndez no n diu res. Haebler, en la seva Tipografia, escriu: « Antes de ser impresor fué clérigo, como algunos otros de los antiguos tipógrafos, y por eso algunas veces se le llama venerable, maestro y presbítero»; i acaba la biografia, dient: «A su muerte, después de 1530, dejó una Kija natural casada con uno de los impresores de Barcelona, el cual continuo la imprenia de

(i) p. 177. Juan de Rosembach.

64

Rosembach». Aquests textos no són massa clars. Al dir que ahans d'ésser impressor fou clergue, sembla indicar que després no ho fou; per tal motiu desconcerta ço que afegeix el Dr. Haebler d'una filla tm- iutal; suposant, per tant, la iliicitut del matrimoni de nostre impressor.

El Sr. Sanpere i Miquel amb el títol de clergue donat a n' En Rosembach, un document que parla de la seva esposa, i la llegenda del seu darrer escut, ens en fa tota una novel•la. Segons ell. En Rosembach «nos resulta un clérigo que trocó la sotana por los panta- lones» (i). Es lamenta el Sr. Sanpere que de aquest particular tan interessant de la vida de nostre impressor no n'estiguem enterats com seria de desitjar. Certament és ben poqueta cosa ço que ell ha trobat respecte aquest punt. Cita un instrument d'apel•lació contra quemdam Johanem Rosembach etiam clcricum Barcinonae; però el mateix Sr. San- pere ha de confessar que, «del documento que acabamos de transcri- bir no resulta nada de sus amorios»; però — continua dient — com que al 1529 trobem ja casat al clergue Rosembach, creu que aquest document donà solució a \ estat irregular en que tal volta vivia Rosem- bach a r any 1507.

No acaba aquí la novel•la; com que la causa es tramita a Tarragona, sembla indicar-nos que ella seria tarragonina. Catorze planes més en- davant ja no s'en recorda el Sr. S. d' aquesta suposició, i pregunta si per ventura no serh francesa, com sigui que Rosembach estigué tan temps a Perpinyà. Un eop solucionat el seu estat irregular és tal el penediment, que traspua fins en la nova marca d' estampa, adoptant el verset 1 1 del psalm 50: Cor mundum crea in me Deus, et spiritum re- ctum innova in visceribus meis; que un impressor digui això — declara el

(i) V. p. 3 20 et seq.

6S

Sr. Sanpere — no te sentit. En canvi sí que 'n té — afegeix en to pa- trístic — «considerando al dérigo que, una vez purgada la falta come- tida, se siente redimido por el castigo, y libre de responsabilidad, su corazón ve ante él abiertas rectas y nuevas vias» (i).

Tot aquest castell de cartes se 'n va per terra amb un document de tres ratlles publicat de poc per Mn. Mas.: «Mestre Rosembach, im- pressor— 1 521, maig, 25. Rebuda de 4 lliures de les esponsalles de Mestre Rosembach, estamper, amb Ursola Carreras, viuda, feta per l'Obra deia Seu » [Arxiu Catedral, Sponsalles, 1521-1523,^ 5.] (2). Prova incontrovertible de que no es tracta de cap Sacerdot. La data llunyana, i el que 1' Ursola sigui vídua, fa creure que també ho seria el mestre estampador.

En quant als epítets de venerable i mestre, són títols honorífics que res tenen que veure amb 1' estat secular o eclesiàstic; el de presbí- tero, de que parla el Dr. Haebler, és el prevere català, nom que, com és sabut, es donava, per aquells temps, a moltes persones seculars d'algu- na distinció. Pertocant al mot clergue, o es pot donar la solució pro- posada per la paraula prevere, o bé senzillament suposar que'n Rosem- bach s' hagués iniciat en la carrera ecclesiàstica, arribant a la tonsura i fins a les ordres menors, essent per tant clergue de fet; i que després s'en desdigués, podent llavors lícitament i vàlida contreure matrimoni.

Més fàcil és encara el donar explicació a les paraules Cor mun- dum... L'elecció d'aquestes podria molt bé haver sigut fortuïta, sens reparar massa en el sentit de les mateixes; i fins reparant-hi, no veiem

(0 v-p. 255.

(2) Notes sobre estampers antics a Catalunya, per Mn. Josep Mas, prev. Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, any IV, n" 7, p. 37.

66

cap dificultat en que un cristià — valdament sigui impressor — dema- ni a Déu puritat de cor i rcnovellament d' esperit. Si el Sr. Sanpere i Miquel hi hagués pensat més, de segur hauria trobat altres solucions en consonància amb els seus gustos. Ell que amb les epidèmies i les inquisicions s'esplica i es soluciona totes les dificultats de la introducció i fiancionament de les impremtes a la Corona d' Aragó i demés reial- mes d' Espanya, podria també resoldre aquesta, suposant que les pa- raules esmentades són un prec per a que Déu el preservi de la peste, o un recurs per a evitar sospites i no ésser víctima de la inquisició.

Les relacions entre En Rosembach i Montserrat començaren cap allà al 1498, en que imprimí unes butlles per encàrrec del Monestir. El Dr. Haebler creia de primer, n". 106, que es tractava d'una impres- sió d'En Luschner, car en els comptes es parlava d'un mestre Joan Estampador, i com per altra banda en aquest mateix any és contractat, la suposició era molt versemblablc; però, en el suplement, diu que l'es- tudi de una d' aquestes butlles l' ha dut al covenciment que no es trac- ta d' En Luschner, sinó d' En Rosembach; car els tipus adoptats són idèntics amb els usats per aquest i distints dels d' aquell. Al parlar de nostres butlles tornarem a tocar aquest punt.

Ja havem dit com el no venir a Montserrat En Rosembach al 1499 obeeix, probablement, a la feina que tenia contractada a Tarragona, on el trobem imprimint llibres litúrgics i altres des de'l 1498 fins principis del 1500, en que imprimeix el Paschak SeduliiÇi). Per aquest mateix any ens dóna el Breviarhím Eïncnsc, imprès a Perpinyà i que fou el primer llibre estampat en aquesta ciutat (2). Al 1503 impri-

(1) Haebler, N.o 615(5).

(2) Comet, p, 417.

67

meix encara a Perpinyà, i després, de retorn a Barcelona, estampa en- cara qualque llibre pels seus estimats perpinyanesos. Creiem que l' úl- tim és el Matutinx Beatz Marix Virginis secundum consueiudinem Elnen- sis diòcesis, 21 d'Abril de 15 16. D'aquest mateix any es Creacion del mundo (i). El Consolat de Mar s'acabà al 6 de Maig de 15 18. Arri- bem doncs ja a l' any en que Rosembach fou contractat pels Monjos de Montserrat.

Veus aquí ço que 'ns ha servat el P. Méndez de la vinguda d' En Rosembach a Montserrat. «En el ano 15 18 se notaba ya escasez de de Misales y Breviarios, por lo que el Monasterio de Monserrate con animo generoso emprendió de nuevo reimprimirlos en abono de la congregación. Era a la sazon Abad el R.P. Fray Pedró de Burgos, el cual habia corrido con la impresión de 1499, y por tanto muy versa- do en estàs y otras muchas dependencias del Monasterio; y asi dispu- so lo necesario para la reimpresión, haciendo venir de Barcelona al impresor maestre Juan Rosembach y otros oficiales... Los monjes se- nalados para que corriesen con la impresión fueron el P. Fr. Luis Iba- iiez, mayordomo del monasterio; P. Fr. Miguel Portela y P. Fr. Beni- to Vila, los cuales hicieron venir todo lo necesario para la impresión, la que se empezó en 30 de Julio de 15 18 y hasta 22 de Marzo de 1 521 se imprimieron » (2).

Sembla que En Rosembach, al pujar a Montserrat, duria entre mans. Lo primer del Cartoxà, que fou termenat a Barcelona el 1 6 de Octubre de 15 18. D'aquí i de les altres obres que coneixem del dit impressor pels anys 1522, 23 i 24, dedueix el Sr. Sanpere, no sens fo-

(1) Bibliofilia, I, cols. 357-362,

(2) Ribas-Mendez, pp. 175-176 N.°s 48 i 49.

68

nament, que Rosembach no tancà l' establiment de Barcelona a F anar a Montserrat.

De les paraules damunt descrites, es dedueix clarament que Rosem- bach vingué personalment a Montserrat al 1518. No seria aventurat suposar que hi residís fins al 22 de Març de 1522, temps en el qual s' estamparen els Missals, Breviaris, Diurnals i Hores de Nostra Dona, que a bon segur, foren les obres perquè '1 contractarien des de '1 prin- cipi, retornant per dita data a Barcelona, deixant a Montserrat algun oficial entès, o bé, com opina Mr. Comet: «Nous croyons que Rosem- bach quitta le Monastère en 1 522, et que les religieux travaillèrent seuls pendant le periodc suivante. Aidant les ouvriers a la composition, peut-étre méme a la presse, ils etaient sufiisamment exercés pour sa- tisfaire leurs goúts o Icurs besoins» (i).

El dia que 's publiqui una biografia ben complerta d' En Rosem- bach podran, sens dupte, acjarir-se moltes de les dificultats amb que ara topem a cada pas. Potser seguint els llibres que duen la seva marca, arribarem a conèixer el seu lloc de residència. Consignem, sens donar- hi massa importància, que a l'any 1524 apareixen dues obres monu- mentals d' En Rosembach, acabades amb dos mesos de diferència: El Missal de Tortosa, Barcelona 21 de Maig (2); i el Leccionari Santoral, Montserrat, 19 de Març. El primer duu la marca ordinària d'En Ro- sembach; el nostre ni tant sols menciona el seu nom en el colofó. Es que '1 mestre es reservava posar son escut en les obres per ell per- sonalment dirigides?

Les notícies de la vida i dels llibres impresos per En Rosembach

(0 P- 439-

(2) P. Josep M." Marc, S. J. Estudis Univer. Cat., any 1912, Vol. \1, pags. 257 et seq„

L°\-

bix^&àQ : et yUartini ;^U3iTae càmbii

c^mf^yf.c\Li'KMi

wi'iíAowwr

Portada del «Sedulii Paschale...» aníb un escut d'En Rosembach

(Barcelona, 1515)

s'estronquen a l'any 1530. Es possible morí's per aquest temps, o que quedés inutilitzat pels anys; puix ja 'n feia 40 que rodava per Es- panya, i no seria massa jove quan vingué; car adverteix el Dr. Hae- bler (i) que quan es presenta es ja tot un tipògraf que per compte propi o d' altri composa llibres sencers.

Diverses són les marques que usà en els seus llibres; però poden reduir-se a dues. La més coneguda es una creu amb dos trevessers, el pal de la mateixa serveix per ratlla vertical d'una /; ÇHeidelherg, son po- ble natal), i d' una R (Rosembach), encabuda dins la /;. L' altre és la famosa dels cérvols aguantant un escut amb tres roses, suspès d' un arbre (vol ésser un roser); de sobre i de sota l' escut el seu nom: R-ose-nib-ach. El conjunt és encerclat del verset ja conegut: Cor mun- dum, etc.

Adjunt donem reproduccions dels dos, els gravats dels quals, com de molts altres que figuren en aquest treball, els hem d' agrair a r eminent bibliòfil D. R. Miquel i Planes.

Acabarem esmentant els noms i oficis dels companyans d' En Rosembach, ço que traduïm de Ribas-Mendez (2): Guillem, caixista; Vendel, que seria alemany; el Borgonyó; el Llemosí; Joan Pere, estam- pador i entallador; Martí, alemany, tots aquests treballaren a la premsa. Vingué també un tal Dionís, entallador, que es creu era el que feia les orles i les lletres majúscules florejades. Per últim va venir mestre Joan, que diu va gravar l' estampa gran de la Mare de Déu. Segura- ment que ho deu dir en el llibre de comptes. Quina sigui aquesta estampa gran, ho direm més endavant.

(i) Tipografia, biografia-/oan Rostmbach. (2) P. 175. N.048.

HcabalapHmera part Dd car

toí^enla rída ^citfm Dcu&ífcnfoinfcirrdladada

Delatí en valenciana Ienpa:p€r lo mmfiO^ hhc

ucrend meftrc f oanroiçoe co^ella £aualler

tí meílreenfacratfeeologíat^ig dl maceij;

co2regir fmenat |?i ben ej aiiiíiian2lp:ega

lles oci molt reucraid f magnífic^ frare

|[aunieD€lbocl?£ausílcr rdígíoa oel

lagrat oadeoda fagrarillima íenf oia

noftra ^erge mena Demorefa. a ò

fpefesDe|oan tríOT mercader é

líteea Ciotada oe Barfcíona

ÉÉfïapar enla ínfipc dutai

i> Sarícloiia per meflre

goanBoícnibac^ ate

mapamDdmee

■^v

Colofó de «Lo primer del Cartoxà» amb una marca d'En Rosembach (Barcelona, 1518)

FUNCIONAMENT DE LA IMPREMTA DE MONTSERRAT

El lapse de temps transcorregut des del 7 de Gener de 1499 fins el 4 de Febrer del mateix any, ço és, des de que 's firmaren els contrac- tes fins el dia que començà a imprimir-se, fou d' una activitat inusita- da per nostre monestir.

Sabem que els PP. Burgos i Camps s' apressaren a fer dur tot el que la casa havia de posar, segons s'estipulà en les capitulacions (i). Es pensà tot seguit en fer pujar paper i pergamí. S' acudi per a la pri- mera matèria a casa d' En Joan Trincher, alemany, que vivia a Barce- lona; Franc Ferber alemany; a Mossèn Aguilar i a Pere Camps, tal volta parent del monjo homònim. Aquests papers procedien de fabricaci- ons diverses, puix eren també diverses les marques llurs; havent-n hi de la creu, de la mà i de cap de moro. El P. Ribas, o el P. Méndez, no creuen fossin fabricats a Catalunya; suposen que provindrien de Lyon o d' altres ciutats de França. El preu del paper era de quatre lliu- res i dotze sous r ordinari; i de cinc lliures i cinc o sis sous el bo.

(i) Ribas-Mendez, p. 170 nos. 7 i seq.

75

El pergamí ens consta que era català, procedent de les fàbriques de Sta. Coloma de Queralt i de Monblanch. D' aquesta última fàbrica s'en comprà una grossa quantitat a n'En Francesc Mediona. Els preus dels pergamins eren de divuit, quinze i dotze sous la dotzena, segons la qualitat (i). En aquests pergamins s' estamparen part dels missals, breviaris, processionaris i oficis de difunts; per a tots els demés s' uti- litzà el paper.

A més a més, el monestir havia de pagar la tinta que faria l' Ul- daric Belch: es fa pujar bona quantitat de mangra, barniç cola, etc. Compraren també els PP. Comissionats pells blanques, fil de llautó i fresquetes, etc.

Joan Luschner comparagué al monestir amb la seva premsa apare- llada, amb un parell de rames, la qual li va comprar el monestir per 14 lliures (2). No creiem que 1 monestir comprés definitivament la premsa d' En Luschner. Sabem que una de les condicions del con- tracte era: que mestre Joan s' obligava a posar per compte seu els ins- truments necessaris, com era tota mena de lletra i la premsa, etc. ; advertint que aquesta s' havia d' estimar en l' estat que de present es rebia, segons el valor que li donessin dos tècnics, mestre Franc Fer- ber, mercader alemany, i Gabriel de Villmarichs argenter de Barce- lona, a parer dels quals acabada la obra s' havia de cobrar segons el que ells diguessin (3). Entenem, doncs, que es posà preu a la prem- sa abans i després de la campanya tipogràfica a Montserrat, pagant el monestir la diferència.

En r antic llibre de comptes del monestir, s' expressava tot el de-

(i) Ribas-Mendez, pp. 170-171, N.°s 11 i 12.

(2) id. , p. 171, N.° 13.

(3) id. ,p. 170, N.09.

74

més comprat per En Luschner en la forma següent: Per el coure (aram?) que comprà pels instruments de les notes i línees de la lle- tra mitjana amb ses matrius, quatre lliures i dotze sous; item per l'instrument de lletra mitjana que va pagar al suiç per que la fes, quatre lliures i setze sous; item pels punxons per a fer unes matrius de lletra mitjana i altres matrius per a la glosa del missal, nou lliures i dotze sous; item per a les despeses quan va anar a Barcelona per a buidar els instruments, onze sous i vuit diners; item per l' estany de les notes a set lliures el quintar, i n' hi va cabre un quintar i una ar- roba i mitja, vuit lliures i disset sous. Item per la lletra mitjana bui- dada, en que hi va haver dos quintars i tres lliures, a dotze lliures el quintar, són vint i quatre lliures i set sous; item va pagar per mi (el P. Majordom) pel coure d'unes matrius i quatres, (6-12 sous), deu ducats; item per les sis llimes, dos caragols i aparell per buidar, tres lliures i dos sous; item per divuit lletres capitals, amb unes estenalles, 3 lliures ( I ).

Es veu que el P. Méndez va cansar-se de copiar un grapat de mi- núcies dels comptes, puix s'en desfà dient (2): Segueix després posant el compte per peces menudes dels sous del mestre i oficials; despeses que feren: paper, mangre, cola, barniç, pells, frasquetes, candeles, lle- nya i altres gèneres extraordinaris que aquí s' expresserien — diu — si fos necessari. No deixaria d'ésser curiós seguir en la intimitat aquests simpàtics obrers.

Per fi estigué tot apunt; arribà el paper i el pergamí, foren prepa- rats els ingredients per a fer tinta, s aparellà la premsa, es distribuïren

(0 id. , p. 171, N.o 14. (2) id. , p. 172, N.o 21.

75

els tipus, cada treballador ocupà el seu lloc, i el dia quatre de Febrer de r any del Senyor mil quatre cents noranta nou s' inaugutcà la im- premta de Montserrat.

Encara a travers dels migrats retalls dels comptes i petits fragments d' altres escrits que d' aquells temps han pervingut fins a nosaltres, sentim l' intensa emoció que feu vibrar F esperit d' aquells bons mon- jos, r exercir-se, per primer cop dintre de casa, aquell invent merave- llós que amb tanta facilitat multiplicava els llibres. L' esperit expert de r Abat Cisneros havia de donar-se compte de que aquell dia resta- ria memorable en els fasts de la Història de Montserrat.

Aquesta primera tongada, la impremta funcionà disset mesos se- guits. No sabem de quina durada serien els jornals; cal, però, conve- nir que havien d' ésser ben perllongats, altrament hom no s' esplica cóm nou homes en aquest curt espai i amb els elements de que lla- vors disposaven, els fou possible estampar 7691 volums; i encara havien de fer-se la tinta, i d' alguns fins les lletres i les notes musicals. Es ventat que no tots eren del tamany del missal i del breviari; però així i tot, te raó el P. Méndez de dir que cap monestir, cabilde, ni cos eclesiàstic feu en aquells temps cosa semblant. Amb raó, doncs, — prossegueix — s' en glorien els monjos antics els quals deixaren la següent nota en un dels seus llibres manuscrits. Es tracta del Liber de Reformatione huius mcniastern, del qual n' havem citat ja algun petit fragment i qüe ara ens plau copiar-lo sencer, per la seva importància i perquè en el capítol que ve haurem de fer-ne tot sovint referències.

f Congregationem insuper nostram quae Breviariorum et Missa- lium defectum maximum patiebatur, non solum Breviariis et Missali- bus, sed aliis quam plurimis devotis et Monachorum profectibus utilissimis libris ditavimus et suplevimus, namque per duos fere annos

7é

optimos librorum Impressores intra Monasterium istud tenuimus, et nostris propriis cxpensis imprimi fecimus. Videlicet Missalia CXX. Bm'iúria secundum nostrae Congrcgationis ritum CCC, adeo correcta et ordinata, ut in Capitulo Generali fuerit definitum quod tota Con- gregatio indiíferenter regulas et ordinem eorumdem Breviariorum sequerentur. Processionaria DC. Hymnorum intonationes, una cum Offi- cio dcfunctorum totidem. Vita Christi secundum Bonaventura DC. De Spi'riftialilnis asccnsionibus DCCC. Parviim homun DCCC. Exercitatoria viiae spiritualis secundum tres vias, videlicet purgativam, illuminativam et unitivam in vulgari DCCC. Et Dircdoria Horanim Canonicarum, etiam in vulgari, totidem. Regulas ahni Patris nostri Benedictí, totidem. Et deinde eadem Exercitatoria e vulgari in latinum interpretata imprimi fecimus, quatenus sapientibus et insipientibus, provectis et incipienti- bus, singulis juxta modum suum, viam Domini inquirentibus parare- mus. Et licet Congregatio ipsa aliquantam partem expensarum Mis- salium et Breviariorum nobis refeccrit; reliquis omnibus expensis nostris confecimus, ac Monachis Congregationis gratis pbtulimus, eorum spiritualem profectum potius quam nostram propriam utilita- tem desiderantes. In quibus computatis his quos ad servitium nostri monasterii rcservamus, ultra CCCL libras cxposuimus (i).

El dia 1 5 de Novembre de 1 300 acabà d' estampar en Joan Lusch- ner a Montserrat. Una vegada impresos els llibres que amb més urgència es necessitaven, s'enviaren per l'Agost de 1500 a Sant Benet de Valladolid, adreçats al P. Joan d' Amusco, qui els rebé en nom del P. Abat de Sant Marti de Compostela, per tal de que fossin distribuïts als monestirs de la Congregació, com se feu, enviant-los a Sahagún, Ona, St. Pere d' Arlanza, Fromesta, St. Marti de Compostela,

(1) Liber de Reformatione huju: monasterii. Arxiu de Montserrat. Cfr. Ribas-Mendez, pp. 172-17J. N.o 34.

77

St. Isidre, Sopetran, St. Joan de Burgos, Zamora, Bueso, Celanova, Samos, San-Payo, Lerez i Villanueva (i). Consigno tots aquests noms perquè els crec de gran importància per a retrobar, pels veïnats d' aquests monestirs, incunables montserratins.

Molt més migrades són les referències que tenim del funciona- ment de nostra Impremta a la segona època; puix llevat dels noms i oficis dels treballadors, en altre lloc ja esmentats, no 'n sabem res més. També d' aquesta tongada n ha servat nota el De Reformatione.

Sí Eodem anno (i 5 18) expensis Monasterii excussa fuerunt Missa- lia, Breviaria, Diurnalia, ac Horae secundum ritum nostrse Congregatio- nis in isto Monasterio, et plures alii libelli devotionum et meditationum, necnon Imagines et figurse Sanctorum, omnia ad excitandam devoti- onem et consolationem nostrorum Monachorum, et licet aliquantam portionem pro ipsis libris, Monasteria Congregationis contribuerunt. Nos tamen qui per decem continuos annos ipsam impressoriam artem sustentavimus, ut ex libris rationum colligere potuimus 700 et am- plius libras de nostro in eo negotio exposuimus (2).

Quant temps durà aquesta segona època no és fàcil precisar-ho. En el n° 54, diuen els PP. Ribas-Mendez que, totes les despeses de aquesta impressió, consten detalladament etc..., i foren firmades per En Rosembach i els PP. Comissionats el 22 de Març de 1522. Sem- bla, doncs, molt probable que els contractes amb l'esmentat impressor i fins la seva estància a Montserrat, finissin aquest dia. No resmenys pels anys 1523 i 1524 tenim els Leccionaris; consta, a més a més (3),

(i) Ribas-Mendez, p. 172. N.» (25). (2) id. , p. 176, N.o 52. (?) id'-P- 176, N.o 53.

78

que varen utilitzar també aquesta impremta alguns particulars, com el bisbe de Vich, D. Joan Tormes, qui va fer imprimir el Breviari de la seva església; també s' estamparen unes L•brixas i unes Hores Romanes, trevallant-hi quatre obrers per espai de tretze mesos.

Si aquests tretze mesos els comptem des de l'eixida d'En Rosembach ens en anem a 1' Abril de 1525, i pel Desembre del mateix any tenim ja el primer Leccionari; si els comptem desde la data de l' últim llibre conegut, Leccionari Santoral, 19 de Març de 1524, arribariem a l'Abril de 1525 i tindriem confirmada la hipòtesi del P. Benet Ribas, que creia s' havia mantingut sis o set anys, ço és, fins el 1524, o 25, i no assenteix — diu el P. Méndez — que fossin deu, com es diu en el n°. 52. Es refereix a les paraules damunt escrites: Nos qui per decem continuos annos

Hem de confessar que s'ens fa molt dificultós creure s'hagués equivocat de tres o quatre anys el monjo que, per aquell mateix temps, escrivia el Liber de reformat. D' altra banda, podem donar per cert, que al 1528 no hi havia ja impremta a Montserrat. Còm, si no, explicar que les «Constituciones de los Monges de San Benito de Va- lladolid »(i) les fes imprimir r Abat de Montserrat a Barcelona per aquest mateix any, si tenia impremta a casa ?

Proposem una solució. Per a nosaltres el decem annos no 's refe- reixen a la segona època tan sols, mes abarca les dues. Tenim positiva- ment un llibre imprès al 1524; el P. Benet Ribas creu possible que la impremta actués fins el 1525; si nosaltres, allargant-ho una mica més, arribem fins el 1526, tenim resolta la qüestió. Del 15 18 al 1526 van vuit anys; vuit i dos (1499 ' iS^o) són deu.

(1) BibliofUia, 546, a-b.

79

Declarem ingènuament que cap raó possitiva podem al•legar per dir que nostra impremta durés precisament fins el 1526, llevat d' ex- plicar-nos el decem annos. En canvi, per suposar que aquest nombre d' anys compren també la primera època de la impremta, hi ha un ar- gument tant fort que ho tenim per fora de dupte.

Immediatament que acaba de dir que han mantingut per espai de deu anys l'art de la impremta, afegeix que han despès en aquest negoci, més de 700 lliures. Com esplicar que els missals, breviaris, processio- naris, oficis de difunts, exercitatoris, entonacions dels himnes, etc, etc, impresos per en Luschner costessin només que 350 lliures, i que els impresos per en Rosembach, menys en nombre i d' una importància, si fa no fa, igual, en costin més de 700, ço és, més del doble? No és més lògic creure que, si la primera impressió costà 350 lliures, en cos- tés altres tantes la segona, donat que la obra feta en una i altra no re- sulta massa desproporcionada, fent així les 700 susdites? I si el cost es refereix a les dues èpoques, també cal referir-hi el nombre d' anys. No crec pugui posar-se com objecció el mot continuos; car aquesta pa- raula sense estòrcer el sentit, pot tenir molt bé F equivalença d' enters, ço es; Nosaltres qui per deu anys enters

Així, segons nostra opinió, la segona tongada de la impremta de Montserrat durà desde l'any 15 18 fins al 1526.

VI

ELS INCUNABLES MONTSERRATINS

ANY — 1499

1

LIBER MEDITATIONUM VIT.E D. N. lESUCHRISTI. (St. Bonaventura)

(16 d' Abril)

En 8." — 1 96 fols. no num. — sign: abcdefghiklmnopq rstuxyzf-p, tots quaderns llevat del Q que és tern. — 27 ratlles a cada plana. — a rat. tirada. — una sola tinta. — lletra gòtiga de tres tamanys. — Caplletres de impremta, llevat les tres darreres que van en minúscula i amb el buit corresponent. — fil: castell amb creu.

Sign. (a), Portada: Liber meditationü vite do //mini nostri iesu christi. — id. V° en blanc. — sign. a ij: Prologus meditationü vi // te dni nf i iesu \p'\. Cap. j. // f De meditationibus eo^? que precedút incar# // nationé christi... // — sign. (a 8): jT Incipit prologus meditationü? // vite domnii nostri Iesu christi f m // deuotum sanctuj Bonauenturam. // Capitulum. j. // (I)Nter alia virtutuj // 1 lauduj preconia... — sign. g: sibi retinet vilitaté. hoc vcro melius cognosces // si cSsideraveris... — sign. u: Jesús. li- berate i^m de manibus pctóç. ^ reddite // ipm mihi... — sign. 9: nos hic detinet carceratos t gegrinos a tito bo // no... — Acaba

jttuj angcliim adcosmítíacr ocs fcruos Tuos iibcrait ífibí pntari vbívoliift ©cd l?oc nií fnftí tiutífct amoí ftius ínftfíít''. t I^aiííras fiia. |^cr ícmctípmcrgo ícfccndír.tnó vtfcruos.fcd r vf amicoB vífítarct ^^6 oím. t ftctír cú es íbídctn VífcR ad t)fcm Onicam ppcat«•o:a5. Cogíra bcn$ be bis T admiraré Tímítarí concri. 3iibiljucrf:e aút fancrí parres lu fuo aductu.t rcpícrt furt ío cnndítatcimmcnra.omíOtTpdcctia^cuIcrDiiircí -r ftabat in laudibus t carticís co:am co.Duas budes DotcsbocmodoDicdifari.^magínando cec ac fi cíTcní cú co?po::t)US fuís.ftcuf poft rc' furrcchonc crút. 9!ttni(frcr r aiam ilía3 bcniçÀmf íí'n.í ^Clmí^l nofmícfii rpí.íCum cr«o prcnfcrle CÍ118 fahibcmmú 3diicti;5.oeciirrcút cí gaiidcrcr fcipfos ccbo:tatC6 atj ^fcctcs. ^í'-cncdícriis to itii'nus ^cu6 ífraeliquía vífitauír.Tc

^£mitküm (únctoim oe íf mbo « COpíruíum.íjrjcjiiVií,

<6üatccapífa^dfra

ciuíaccccvcnírrcdcpfiotfa. €on furge.confurgcbicrufalc foliic tm cufa colfí íai'.cí ce foínafo! veff fo^ ufre nos a^íncuf. Z'ollífcpc•ïfas p;íncipc8 çfae.Tclcuamínípojíccícrnafes ttrt

y

fupernÍB fn còn<ò>íü ^^ fpírffufaticío in Cífu 6e «irgtne in vitc ínnoc Jna.in Oocmnc fíticntís. in cboíufcan'onfbiie mtraculonim.in rciieíaríontb* f acrnmcntojum.f? ocn icp rutifans poft occafuf fo! iuílide oc co;dc rcrrc rcfiiroci6.^fb:inofu9 in ítifatu Lícmiun ret slonc m aíta ccíoznm te rc< típieíCbiomodonon pío ommtus ^«6 omnia olía mcaoíccnr.Dominc quío fimilís tuiíVce crt;o fimiltaqj puto bc Mfccto ínf ucntc fpoiifatn adiicrrific cum otccrct.^cce tu puiccr es t beco* ru6.ncq?becrob.rcdtnfupCTaUquíd p:oculdu» bío ^e natura bccons fupcnojís. quod nofiruin omníno p:etcruolar ii)tuttuiij.t cffuijíí crperímé futn.^(;o írcrano vmufcg befo?cm rtibft.iítc De Uqua'W.'XXc ^crtiardue»':Í3co graríarúactto t t>cm ^cmsrio fcrwo fuo Duici % fiddí.3mcB«

|r€ípUcüíí mcdimióce qme ímé ctiíB ícrípjït ^onauéíura oe víta e£ palïïoíie Domini líoUríJcfu cí^aíOí* 8d pcrmajííma vtih'tate in rit& (pU ritinli piofícere cupicmtmnO^o múcriobmc CDaríeOc momcfcri rat o/o:díuí6 íaucts ^ciiedictí d obi

lufcbno'dlafmnnnvSub ttttpcAiÀB cíurdem monaSícri j*Smtc &m. ÍDV

©eograriae»

Sign.: y, i últim foli de les Meditationes Sti. Bonaventura. Luschner, n.° i.

82

fol. 196, rat. 17: JTExpliciüt meditatióes quas san////ctus scri- psit Bonau?tura de vita et // passione domini nostri Jesu christi. //ad permaxima vtilitaté in vita spi////rituali proficcre Cupieti- um/in Mo // nasterio beate Marie de monteser//// rato / ordinins sancti Benedictí Ó ob//// [fol. 196, v°.j seruantia Impressum. per Johanc5 // luschner alamanum/Sub impensis // eiusdem monasterij. Anno dni. M". // cccc°. 1 xxxx viiij. xvj. menf Apri- lis. // Deo gratias. // — dessota: segell de Montserrat.

En els comptes de nostra antiga impremta es parla de una Vita Christi; es refe- reix al present llibre. Més endavant, n" 35, donen Ribas-Mendez la trasncripció de la portada i del colofó sots el nom de: Libro de las Meditaciones de N. S. J. C. Varen tirar-se 'n 600 exemplars. Es aquest, sens dupte, el primer llibre que eixí de la premsa montserratina. Un dels seus escut;: fou reproduït en la làm. VII de «The early printers of Spain and Portugal».

Existeixen exemplars: bibls. nacs. Paris i Lisboa; bibls. provs. Girona, Caceres, Orense; bibls. univs. Santiago i Oviedo; i a la bibl. de D. Pau Font de Rubinat, que hem utilitzat per a la descripció.

Cfr.: Ribas- .Méndez, p. 173, n.° 35; D. Caballero, n." CCX; Hain, n." 3556; Salvà, n." 3862; Brunet, I. p. 409; Burger, p. 487; Haebler, n.° 69; Peddie, p. 121.

TRACTATUS DE SPIRITUALIBUS ASCENSIONIBUS. (G. de Zutphania)

( 1 6 Maig )

En 8." — 84 fels. no num. — sign. : abcdefghilcM*. — a ratlla tirada. — 27 rat. a cada plana, sovint per mor dels títols són 26. — una sola tinta. — lletra gòtica de tres tamanys. — Caplletres de

íSerarii iutpbsníe De fpúalibus afctnfiotúbüs MíR!bu0 ín íbíriaiaíí çífa pjoficGX çoícnribus noM mtnus ncfÉflcriós ç cíiltg.

fiuriftam abe ícjafcínfenes i'n coï fcíOífpofuíf ín va!íetscb?5fmarii!n íit locwn quem pofuíí^TioE! bó ip

ííoüfln v*rt»íterpc!ípífcís,*Kat!'cin9Í«0 crn ac iiebíffe crofura ce tmagní cmiíM mimU iúco « fllíínjdfpiTafaníbj narwrals appetíe t»dT^d no,TIí£ ví?n{3íraníiu8 appffl•íus! fi fua^roídt* ««tesífíi^/ííííicrt ad oiiçdna^e íticfetoifar? fcí finjdfné èeftdfl'ag affcitderfiríí v•alíelacbííma rfi t míja-íe enredí peupifcie. ©fd iimc enredí xiïlk ifmdcremon eünfíí 5 afa'nowes t grad' íWuwffl 5fT eoidípfic(ft£h^fi m in mútvH fi0 tm f síceniie, $tnm !^o Defrufs íífí t sefcm 6íe. Cíínfín ío?dc6cbjrs bírpenfegarfenfíonreí Bíf tn fcaft'dss ppjía ;fftjtc afonfiírfi fj babíta íuffíwíf! adíuícjío aífijïïïní: TÍft p?ofertíce ad eclí c6mowc©í fíc afcendts íandabífs (Mci

83

mim í»ífcrfiíoijís IJiírítuum t vacrpiníualís cf ícai onmía díiudíf cmtis t ijos a neminc tudkc* ntup fícut cíarc rídens qui cccum vj Jet: rec ni a ccco vídtíiiriciim ccais non vidíaí faofum.•Ko tna.rtiK.iu qms es qut iudicag altcn'am fcruilí Sao oommo ftatautcadií.eepícmmcrcntur íínio-arir niiiccs oííojówr out m íímibbusraut íjraüíonbHs ccfcflibiio cadacpcrmíttantun vt pi fcàí cr fua tnfsrtnjratc comparí aüencZuc.vi. i]o!!tc íiidícarc «t n5 ludíccmín». 3b quo cm íu* fiqo íudícaiierítis tudícabímín «.Duarta ín quo caufí cfícC'cbait nouícf) db vt nó frangantiir ad «crfíígrc vrtenjptaíioncfcd cogífcrquía ad t>oc vcncfit: vt òmia qucçis l?ac vira pofli'uí acade re ralïincant.pptar DíCttcm qui intrat bcUujifdt <p nó quicfc t be{ftía0.r$l»J»Jc t vjiíiicra opfti* Kr eú írpccrarc,actua.rit(rX)poítrt nos B muí ías fribtilationcs íiitrarc íit «gnú oci. luc.« W. Dpcztuír jf m patu ira intranfn gloiíà fiwm.

fr€jcpïícft t)cuotüí! fractatülus OnC í5crardi t)e3utpbafiíc. ?>c rpírítuaK 1)115 afccnfíoni to,vii3 cum tractar íulo Oc iqiíattuo: ín quíbus incipíeí fcd^Oco kmimticlxnt cHc camú fi

píofícere vohnt adpeníiajfíman» vírtíratem íu víía ípíntuaUpaofícc rcajpíciiííu3 mCDonaftcrío beatc fiOaríe f'gíuís í>e mótefarato/ozdi 11Í6 fctí bndícti tx obfcruantíaSnM p2efium« per5oIpaftnélurcf?neral34 manuin. Sub ejcpenfís eútrd^mo iïaíkisj/Bnno oín^CDíKefímo quíi/

Djjjigcíitcíímononagcrínionono• jcvj.mcnpsCpaíj.

Incipit i Explícit de! De Spiritüaubus ascensionibus Luschner, n,° 2.

84

impremta, alguna vegada hi ha la minúscula en el buit corresponent. — Un gravat en fusta. — fil. : cap de moro.

Portada, Sign. (a): Tractatus de spiritu // alibus ascensionibus. — fol. a ij Sr De quíqj necessarijs in vita religiosa profice // re disponétibus. // — fol. (a 5 ): f Incipit deuotus tractatulus dfii // Gerardi zutphanic de spüalibus ascensionibus // omnibus in spirituali vita proficere volentibus // non minus necessariijs (sic) ^ viths. //' S' De quinqj necesarijs in vita reli // giosa proficere disponétibus. Ca. j // (B) Eatus vir cuius est // auxi-

lium abs te: ascensiones in cor //de disposuit — sign. c:

vt te homini dei vicario claues hnti hüiliter sub//das vice ói:... — sign. k: tam hoíes ^ ipm dnm iesu5 .\pm qui ait. Di- scite'/'a me quia... — acaba fol. (1,) v°. rat. 19: oportuit xpm pati. 1 ita intrare in glòria suam. // jíExplicit deuotus tracta- tulus dni '/Gerardi de Zutphanie. de spirituali // bus ascensioni- bus. vna cum tracta// // tulo de quattuor in quibus incipié// // tes deo seruire: debent esse cauti: si //'[fol. 1.,] proficere volunt ad permaximam//vtilitatem in vita spirituali profice //re cupientiuj in Monasterio beate //Maric v'ginis de móteserrato / ordi //nis sctl bíídicti de obseruantia Im// // pressum. per Joahnné lusch- ner ala////manum. Sub cxpensis eiusdej mo//nasterij. Anno dni. Millesimo qua// // dringentesimo nonagesimonono. //xvj. mensis Maij. — fol. (1^) v.° gravat en fusta: muntanyes, monestir, ermites i creus, la Mare de Déu amb el Nen serrant les muntanves. Es l'usual d'En Luschner.'

Es un dels incunables de Montserrat que més abunda. El seu gravat fou re- produït en el The early printers... lam. vn. i l'última p. en la Tip. Iber. n.° 150.

Existeixen exemplars: bibl. de Montserrat: bibls. nac. R. Acad. Espanyola i S. Isidro de Madrid; biblis. provs. Girona, Caceres i Orense; biblis. univs. Bar- celona, Oviedo, Santiago i Coimbra, posseint algunes d'aquestes biblioteques més d'un exemplar.

8s

Cfr. : Ribas-Mendez, pp. 173-74, "•" 37i ^• Caballero, n.° ccxi; Hain, n." 16297; Haebler, n.° 292.

INCENDIUM AMORIS. (27 Maig)

En 8". — 32 fols. no num. — sign: a b c d^ — a ratlla tirada. — 27 ratlles a cada plana. — una sola tinta. — lletra gòtica de tres ta- manys. — Caplletres de impremta, o bé els buits amb minúscula. — un gravat en fusta. — fil: cap de moro.

Portada, fol. (a): Liber sancti Bonauenture//qui incendium amo- ris dici// // tur. àlias regimen conscien// // tie vel fons vite. — id. v°. gravat en fusta, com el del llibre anterior. — sign. a ij [comença el llibre] (E) Uigilans vero aía5 // meam tan^ frigi- ditate tenebratajZ/calescere... — sign. c: fSequitur de con- templatióe quó//g eaj perueniédü... — sign. d: nó per miodum prolis. Si ergo deus vere lux est//inaccessibilis... — sign. d ij, rat. 22: Finit paruum bonw. vel regi// // men consciétie sancti Bona// // uenture qó vocaf fons vite. — id. v°.: Sf Incipit opus contemplatóis do// // ctoris seraphici sancti Bonauéture // per hebdomadam. // Sr Feria secunda. Flos primus // Jesús ineffabi- lis... — sign. (dg) rat. 22: Amen. Finit opusculum sancti Bo- nauetu// // re meditationum. — id. v.° acaba: ST Explícit paruü bonú: siue regimc // conscientie: quod vocatur fons vite//vna cum oge contemplationis. ad//omnes horas canonicas per to- ta5 // hebdomadam a seraphico doctore // sancto bonauentura

S6

c» 5* JS

^ M V V 1

5*^ tï o

SStJ-o

:5 ^ V V ><d «0 's w'S S p. 5^5.0

tS "O rí 5 2 tn

t* ü- ó Oi -s i; E s

sg.§a2.s2g

Ck-Ü -^"^ ^ p c 3

J3

3

Oi S « «» — *5 i^ :-

es C ^ 5 2 o* o w P ox>\2 as C'S

o

(3

|e

«-» ^ MV • V 5 «>

i ï» £:

® S-»- ^

Sillliíi^

VJ fci«

3 a "^ Q C Cj

o <

"3 ro

2 ^ S g 5 ü «

TJ »í S *-■

3 _1 W c»

F i; =

*» ^^ > • j:: "^ £

••;:§^

£^2 3

S ^ io

V» o a

r: r o

• «■' T? ÍT ? V

•=í = cu'S o o fi.è S'z^S n «.£ r'u-S

n.

«jj o 5

3 y-=2 ^

o

M^ O CT t*^ k^ fi ^ fi .^ r*"^ ** ï_

3 ^ E ^ S « 2

^i^ta S <3 « 2

2 a.12

c c *^ ~

2 2'3 2

>r w — ttj

w 1 ,#. o - ^

C> - « C .y _• .o :ü m Ç.ln

I: ra - — F n 3 o

3 3 ? O

i. M Ci w

k5 «e

S u W

«v=

^. »" ■•»■ V* ■»-■ «^ •

*< u tk d a es A

c c n a t".

■3 ii 3 *-» ïS ^^ í>

w h.-= «•— w-— ï* "3 Í!Í «= — — Eï

iJ".

Lo

8?

editum. ad per // màxima vtilitate5 in vita spiritua // li profice- re cupientium/in Monaste // rio beate Marie virginis de monte // serrato/ordinis sancti benedictí de // obseruantia. Impressum per Joha // ne5 luschner alamanü. Sub impensis // eiusdem monasterij. Anno domini //Millesimo quadringétesimo // no- na// // gesimonono. xxvij. mensis Maij // Deo gratias.

També d'aquesta obra se 'n feu una tirada de 800 exemplars. Sovint és citada amb els noms: Stimulus' vel Regimen conscientiae, Parvum bonum i Fons vitse. Nosaltres hem adoptat: Incendium amoris, per ésser aquest el primer nom escrit a la portada del llibre.

Existeixen exemplars: bibl. de Montserrat; bibls. riac, R. Acad. Esp. i S. Isi- dro de Madrid; bibl. de l' Escorial; bibls. provs. Girona, Càceres i Orense; bibls. univs. Oviedo i Santiago.

Cfr. : Ribas -Méndez, p. 174, n.° 38; D. Caballero, n.° ccviii; Hain, n.° 3';oo; Copinger, m. p. 247; Burger. p. 487; Haebler, n.° 66; Peddie, p. 118.

REGULA EXIMII PATRIS NOSTRI // BEATISSIMI BENEDICTÍ

(12 Juny)

En 8." — 44 fols. no num. — sig. a b c d e" f.^ — va errada la sign. c que rept. b; i d üj que diu d ij. — 27 rat. a cada p. — a ratlla tirada. — una sola tinta. — lletra gòtica de tres tamanys. — caplletres de impremta, fil.: cap de moro.

Portada: Regula eximij patris nostri//beatissimi Benedictí// — gra- vat de Montserrat en fusta. — sig. a ij: Incipitprologusregule

C B O

O 3.

o « ^ c

^ S u <S

P P ♦^ "5 ^

! V"3 n « "^í G ^ «^ oi fi TS "S

i: S Q

Ü « g *i = o e fi ,2* a •» ® a S «

«n ^j -* íj «M« O ^j •—

«»3 O O-'S-

ç 3 n c s

»"■» íí i» •- c

"C ^ g = s

.9 o

^ 'C 2 ■§ 2 §

is r^ i; ^ <-

•*^ S è -i

"r: « « 05 s c P y ~ ""

«P-2>S

"ti O r> t» <_> ï_

v^ ^-k «-» -••

w,w} « CJ S o »- E '-'c:

M* >^— vjí ^ — ^ ^ «,j rs I* » ^ %/ tí

•el

«) es

= 3.

^ *= S ° CT

èE3

o o

»s< íi (D b o.'S r" tj So X « Í5 =• Ü « o ei a V! p O

'§g«2f.

a u z

ca

< C .-1

ü 1»

w d

— ' 3

(D l_)

-3

c2 _o

o

U

3

89

exi // mij patr"^ btíssimi Benedictí // ST Sequitur textus regule. De generibus mo////(nachorü... — signo a iij v.°- ratlla 6: Sr Monachus sic exponitur per ethi // mologiam. ut sequi- tur. // Per M Miles forf^ in dtmonü ipugnatióe // Per O

Obediés ^ hüilis — sign. a iiij : Incipit prologus regfe

san// // ti Benedicti abbatis. // (O) Bsculta o fili precepta // ma- gistri. Z inclina aurem cordis //tui. 7- admonitionè... — sig. (a6) rat. 4:... Explicit 4jlog'"V/^ Incipit textus regule. De generi- // bus monachorum. Ca. j // (M) Onachoruj quattu//

or ee genera maifestu est — sign. b:(seni) orum tm vtatur

cósilio. sicut scriptum est. Omia//fac... — sign. c. (b): occu- rat ad quíquagesimu. qui cu5 antiphona di // catur. Post qué

alij — sign. d: (I) Nfirmorü cura ante omia í- sug ofhia ad-

hibenda est. vt sicut reuera christo: ita eis f uiatur. // — sign. e: (nul-) latenus societur: neqj colloquatur. Sed si obuia // ue- rit aut viderit... — sign. f: (P) Recauendum est: ne//quauis occasione psumat alter alte//rum defendere... — sign. f ij v.° ratlla 11: ST Explicit regula sanctissimi patris nostri Be // ne dicti. Tu aut díïe miserere nostri. Deo gratias // Hec est bre- uis cópilatio san// // cte regule patris nostri bea// // tissimi bene- dicti. // (segueixen cent versos que resumeixen les perfeccions del monjo) — Acaba. sign. (f.^ v.°) ratlla 14: f Explicit re- gula eximij patris no////stri beatissimi benedicti. In mona//// sterio beatissime virginis Marie de // montesserrato ordinis einsdem sanc////ti de obseruacia. Impressa per ma//gistrú Jo- hanne5 luchner alamanuü // expensis eiusdem monasterij. An- no// domini millesimo quadringctesimo // nonagesimonono. xij. mensis Junij*

El Dr. Haeblerdóna la descripció d'aquest llibre en el Suplement n.° 46. Re- marquem les següents inexactituts: fo a 2, a de dir fo a 4; en el Explicit diu:... or- dinis eiasdem (sic) san//cti; el text imprès diu clarament: einsdem. Vegi's el facsí- mil. S'en va fer una tirada de 800 exemp.

Existeixen exemplars: bibl. de Montserrat; biblis. nacs. Madrid i Paris; bibls.

90

provs. Girona, Càceres, Orense; bibls. univs. Càller, Santiago, Oviedo; i bibl. municipal de Providence.

Cfr.: Ribas-Mendcz, n" 39; Caballero, CCVII; Haiii, add. 2776 a; Burger, p. 487; Haebler, n" 46 i sup.; Reichling, apèndix V, p. 88; Peddie, p. 94.

DE INSTRUCTIONE NOVITIORUM ( St. Bonaventura )

(16 Juny)

En 8.° — 20 fols. no num. — sign.: a b^ c\ — a ratlla tirada. — 27 rat. a cada plana. — lletra gòtica de tres tamanys. — capitals de im- premta, o bé minúscules en els buits corresponents. — dos gravats en fusta.

Portada: Sanctus bonauétura de in^//strutione nouitioruj. Z de quatuor // virtutibus cardinalibus. — dessota gravat en fusta. — v.° : Taula. — Acaba fol. c 4 v." rat. 4: recepit aliquam gratiam spiritualem. // Explícit instructiu nouitio^?. vna//cu5 tractatu de quatuor virtutibus // cardinalibus edito a sancto Bona//uentura in monasterio btissime vir// // ginis Marie de monteserrato ordi // nis sancti Benedictí de obscruatia // Im- pressum per Johannej luschner // alamanú expensis eiusdem mona////sterij. Anno domini, millcsimo qua // drígétesimo nonagesimonono. xvj // mensis Junij.

No' n donem la descripció més extensa perquò no 'ns és estat possible tenir-ne cap exemplar complert, malgrat de ésser un llibre abundant. S' en feu una tirada de 800 exemplars.

91

.s |.a 3

<=■ ,j H «

§

et

i

*4i5''^

^6

sí tfò r* ^

o s «

^ p ta

D

Qí

o

>

o

i-i c

-3 C

O kJ U

■-x	*H
(MM*	v'>
l>»r.
»C«J	»p*
XJf
o	•-^"
		•
i<i^ »	♦ 3 3 :=£
ca		c»
cr:	Sí
o		Tí
.n	s o	íl c*
<»	s:	v^
	o	i
c	«^	4i#
.^		?

-T3

92

Existeix al: Brit. Mus. de Londres; bibl. nac. Madrid; bibls. provs. Girona, Orense i Caceres; bibl. iiniv. Santiago.

Cfr. : Ribas-Mendez, p. 174, n." 40; D. Caballero, n.° ccxn; Hain, n.° 3508; Proctor Supp. I 9613 a; Burger, p. 487; Haebler, n.° 62; Reichling, App. i. p. loé; Peddie, p. 119.

6

MISSALE BENEDICTINUM. (I)

En Ibli. — 333 fols. — foliació: (8) i.\ - xxiii (i) xxv - CLXXiii (i) CLXxv-CLXxviii (i) clxxx - cccv (4) cccx - cccxxxvi 11; les onze últimes sens foliar. — sign.: b" c" d - kM* m - y* z' aa bb' ce pp' qq' rr' ss* tt'° §8'°. — a dos corondells de 33 ratlles cada un. — lletra gòti- ca de quatre tamanys. — capitals vermelles i negres de impremta. — imprès en negre i vermell. — tetragrames en vermell sense notes mu- sicals. — filigranes: mà i estrella; columna amb creu; creu petita de braços iguals; creu de dos braços.

Fols. (1-8) manquen. — fol. ix corond. i'^'': (S)Acrificijs pnti Sacf . //bus qs domine inten////de placatus: ut t deuotioni// nostre

pficiat ^ — fol. (xxiii) manca casi tot. — fols. (clxxix i

cccvi-cccix) manquen. — fol. cxxxvii col. i*: n5 occides. Qui aüt occide// // rit: reus erit iudicio. Ego aüt//dico vobis:

qi ois i{ arascif fra // tri — fol. cccxxxvi v.° cor. 2 ratlla

28, en vermell: Bndictio lector 7. [en negre:] Dns custo // diat introitü tuü z exitü tuú // aufcrat a te spm ... — sign: gg cor. I.'-'"': (A) D mensa5 dulcissimi con//uiuij dfie iesu xpe rex

93

an////gelo?j ego... — sign: gg'" rect. cor. 2.°": se prop'e. Sce- 6a. Cócede nos // famulos ía». Tertia. De* i{ erra // tibus. Et in omnibus istis di // citur Glòria z Credo. // [en vermell:] Sr Ad honorem z glòria? dei // omnipotentis eiusqj gloriosa // matris virginis Marie finit. // Missale f m consuetudinc mo // nachorü congregationis san // cti Benedictí de Ualladolid // Im- pssum in monasterio bea // tissme virginis Marie de mó // te- serrato: expésis eíudé mo////nasterij. Per lohanné Lus//chner Allemanü. Anno dni Millesimo quadrigétesimo // nonagesi- monono. // — el gravat acostumat d' En Luschner. — v.° en blanc.

Hem d' agrair aquesta descripció a la fina amabilitat de D. Ferrand Bruner, a qui cap la glòria d' haver trobat el famós missal, i d' haver-lo descrit complerta- ment per primera vegada. Cóm fou aquesta troballa podran enterar-se 'n els llegi- dors d'ANALECTA en l'article següent degut a la ploma de l'il•lustrat Sr. Bruner.

Abans de la destrucció de Montserrat, s' en guardaven en nostra biblioteca tres exemplars, un en pergamí i dos en paper; després va desaparèixer del tot, no coneixent-se d' ell res mes que el colofó i encara mal copiat. Li donem el n.°6 de nostres incunables per creure que és aquest el que li pertoca. Sabem pel colofó que fou imprès en 1499; d'aquest any tenim cinc llibres més. La campanya tipo- fràfica d' En Luschner a Montserrat començà, com ja havem dit, pel Febrer de 1499; al 16 d' Abril ens dóna ja un llibre, dos al Maig i dos més al Juny; des d' a- quest mes no trobem cap altre llibre estampat a Montserrat a l'any 1499; aquest silenci s' explica naturalment, suposant que durant aquests sis mesos s' estampà el missal.

Existeix un exemplar: bibl. nac. de Chile, únic fins ara conegut.

Cfr. Ribas - Méndez, p. 174, n.° 41; D. Caballero, n° 206; Hain, n.° 11268; Haebler, n.° 439.

94

CANON MISS^

El Dr. Haeblerdiu en el n°. ii6: «Canones Missíe, Juan Luschner, 1499. — Con referència al P. Ribas menciona Diosdado Caballero este libro y apoya sus noticias en las cuentas del Monasterio, de que tan abundantes extractes publico Méndez. Però en estàs cuentas no se mencionan los Canones Missae, y por eso me parece que hay error en lo dicho por Diosdado Caballero »

Certament que el no parlar el P. Méndez d'aquest imprès, ni esmentar-se en els llargs fragments dels comptes, podia induir a duptar de la seva existència, i més encara com sigui que no s' acaba de compendre l' utilitat d' uns Cànons separats del missal. Creiem, però, que des d'avui restarà en ferm l'existència llur. Ja es feia un xic difícil refusar la noticia que citant al P. Ribas en feia En Caballero; ara davant de un petit detall de! missal trobat, el dupte sobre els cànons s'esvaneix. Ens diu el Sr. Bruner que el Missale Benedictinuni del 1499 no té notació musical. Coneguda aquesta dada, la història dels Cànons es refà per ella mateixa. Recor- di 's que entre '1 material comprat a l' inaugurar-se la impremta de Montserrat es parla del coure o aram, para d instrumento de las tictas; aqueixes notes no estarien enllestides al fer-se '1 Missal, i es tirà endavant deixant Ics ratlles corresponents (com és freqüent en llibres litúrgics d' aquesta època). Un cop fetes les notes els deuria recar de que el Missal hagués eixit, per a dir-ho aixi, incompiert; i es procediria a reeditar les parts del cant amb la notació corresponent, i se li daria ei nom de Cànon per ésser aquesta una de les parts més notables, compresos els pre- facis, en que hi entra el cant. Aixi s' explica que no 's parli dels Cànons en els comptes, car les seves despeses serien aj untades amb les del Missal, del qual en certa manera formaven part. I pot molt bé atribuir-se a la mateixa causa el silenci del P. Méndez, qui no 'Is consideraria com llibre a banda.

No sabem si s'imprimirien aquest any o bé ai 1500; però, hem determinat de posar-los aquí per la relació que tenen amb el Missal.

No n' hi ha cap exemplar conegut.

Cfr.: D. Caballero, n.° CCXIV; Copinger, vol. II n.° 1429; Haebler, n." 116.

95

o^

M •A

O

H <

O H 7.

t-H

a

PH O

O c

d: ^

c/1

-^ J

Tíí^

^ *» ^ »

H	m s	?
s 1	1		hi , sa
1 i	1 fi	í F	1 ÍBèi
'^	^«^	^^1

O

96

ANY 1500.

8 epístola de j. gerson

En 8." — 12 fols. no num. — lletra gòtica.

En temps del P. Ribas n' existia un exemplar a Montserrat, és ell qui ens dóna les dades damunt notades, afegint que s'imprimí al 1500 i que generalment es tro- ba unida a algun altre llibre ascètic dels impresos a Montserrat; ço que fa tenir confiança de que apareixi algun dia.

No n' hi ha cap exemplar conegut.

Cfr.: Ribas-Mendez, p. 175, n.° 47; D. Caballero, n.° CCXXXIV; Hain, n." 7731; Burger. p. 487; Haebler, n.° 299; Pcddie, p. 288.

9 HYMNORUM INTONATIONES.

En 8". — XL? fols. num. + 8 al començ sens numerar. — sign.: a b c d c^ (el primer quadern sense signatura, probablement). — Al mar- ge superior, a la part esquerra, duu cada plana les signatures següents: ABCDEFGHIKLMNOPQRSTU abcdefghikl m n o p q r s t u X y 3 í í) í? aa bb ce dd ce íf gg hh ij kk 11 mm nn

97

00 pp qq rr ss tt uu xx yy 55 Aa Bb Ce Dd Ee Ff Gg Hh li Kk LI. — 1 3 ratlles a cada plana en el primer quadern: Tahula. — el rest del lli- bre, tres ratlles de música per plana, amb el text dessota cada ratlla. — a dues tintes, títols i tetragrames en vermell. — lletra gòtica d' un sol tamany — Caplletres florejades i xilogràfiques. — fil. mà i estrella.

Portada, manca en l' exemplar que descrivim. — fol (2). en ver- mell: Tabulahuius operis [en negre:] In aduéntu dfji... — sign. a, en negre: A [en vermell] In aduentu domini I // en negre: (C) Onditor alme side////rü: èter nalux... — sign. b, en negre: R [en vermell:] In resur. dni ad v's. ix //en negre: (A) Dcena agni pvidi://í stollis alb' cadidi... — fol. xvi, al mig, en ver- mell: Expliciunt hymni // dominicales. // Incipiunt hymni // sanctorales. // — acaba (?) fol. XL v.° lumc cf der|: lumc beatü pdi.

El Dr. Haebler diu en el n°. 321: «Hymni. — Montserrat, por Juan Luschner 1500. Esta edición de los himnos, que probablemente fueron acompanados de su Aurea expositio, no se conoce sinó por las cuentas de la imprenta de Montserrat. Se imprimió durante la segunda campana tipogràfica de Luschner que empezó en

1 de Mayo de 1500 y concluyó a mediados del mes de Noviembre del mismo afio. En este periodo ademàs de otros libros se tiraron 406 copias de estos himnos, to- dos en papel. Però no se conoce ni un solo ejemplar de ellos. El hecho de que los mencione Hain no prueba que tuvo noticia de un ejemplar de ellos, porque Hain incluyó en su Repertorium todos los libros de cuya existència tuvo noticia fidedigna, y la de las cuentas del Montserat no permite dudar que el libro se im- primió. Mas ni en la biblioteca del Montserrat, que tantas noticias de libros rari- simos y hoy perdidos proporciono a Méndez, se tuvo un ejemplar de estos Himnos. Con esto poca esperanza nos queda que vuelva a aparecer».

Sortosament n' hem pogut veure un exemplar, que encara que no íntegre, és més que suficient per a fer-se 'n una idea. No tenim el més petit dubte que '1 lli- bre que acabem de descriure és el que Ribas-Mendez titulen, n°^ 27 i 30, Himnos i el que D. Caballero, Hain i Haebler anomenen Hymni. Nosaltres hem gosat

98

don.ir-li provisionalment el títol de Hymnorum intonationes per creure que és aquest el que de fet duu el llibre. Els autors citats al donar-li el nom de Himnos, o traduït en llati, Hymni^ s' han degut de fixar exclusivament amb cl nom tal com sona en els comptes de la nostra antiga impremta; ara bé, tenim altres exemples que proven còm no 's tractava de donar, en dits comptes, el titol de 1' obra bibliogràfi- cament, si no d' expressar breument el contingut del llibre. Així tenim entre els llibres impresos del 4 de febrer del 99 fins 1' Abril del 500 les: Reglas, i tothom sap que cl vcrdader titol d' aquesta obra és: Regula eximii Patris nostri beatissimi Benedictí. El nom de: Hymnorum intonationes no és de nostra invenció, és el que se li dóna en el tantes vegades citat: Libcr de Reformatione huius mo- nasterii, escrit per aquells mateixos dies. Nosaltres V adoptem per estar molt més en consonància amb el contingut del llibre, ja que aquest no conté dels himnes més que la primera estrofa, i anava destinat als cantors que entonaven 1' himne seguint després tot el chor. Són, doncs, verament les entonacions o cpmençaments dels himnes. Si el Dr. Hachlcr s' hagués fixat amb aquesta segona denominació del L. de R. huius Mona.st. no hauria suposat que contingués l' aurea expositio.

L' exemplar que hem descrit, únic que coneixem, hem d' agrair-lo a la bondat del Sr. Font de Rubinat, el qual ens el deixà com un fragment molt interessant probablement imprès a Montserrat. Xo 's va equivocar 1' il•lustre bibliòfil. Un estudi del seu contingut i un coteig amb el Processionarium i altres impresos d' En Luschner ens han dut al convenciment de que tenim entre mans 1' Hymno- rum intonationes. Malhauradament aquest exemplar no és complert. Ultra de que els primers vuit fulls actuals estant menjats del marge dret interessant el text, manquen al menys la portada i el fol. (8), que per desgràcia és l'últim de la Tabtt- la huius operis; si aquest full existís sabríem si el present exemplar acaba o no. Nosaltres, però, ens decantem a creure que llevat dels fols. (i i 8) no li manca res més. Fonamentem aquesta opinió en el text que lògicament deu donar-se per ter- menat en el fol. XL, ja que conté 1" himne de Completes; i en que el fol. LX. acaba el quadern e, i hom no troba matèria per a que se 'n pugui omplir un altre.

D' aquesta obreta varen fer-se "n 406 exemplars de paper, venent-se al preu de 40 mrs.

Únic exemplar avui existent, biblioteca de D. Pau Font de Rubinat, Reus.

Cfr.: Ribas-Mendez, p. 172 n.°' 27 i 30; D. Caballero, n.° ccxxxii; Hain; Haebler, n.° 321.

99

10

OFFICIUM DEFUNCTORUM

En 8." — 24 íols. no num. — sign: a b c'\ — a cada plana tres ratlles de música amb text davall de cada una. — lletra gòtica de un sol tamany. — en negre i vermell. — Caplletres de impremta.

Fol. a: (P) lacebo dno in regi////one vivoí? Dilexi quoniam // (H) eu me g ícholat'í' // v.°: meus... — sign. b: Quia peccaui nimis i vita // — Acaba fo. (c^) v.° rat. 3: Kyrie leyson.

Tot el transcrit és tralladat del n." 573 (5) del Dr. Haebler el qual hi afegeix la nota següent: « Aunque de este folleto se habla en las cuentas de la imprenta del Montserrat, no me habia atrevido a incluirlo en la Bibliografia Ibérica del siglo XV por carecer absolutamente de otras noticias de ello. Pues bien, en 1903 se me mandó por la Casa Karl Hiersemann de Leipzig para estudiarlo un pequeiio volu- men, impreso en vitela de rojo y negro, con capitales de adorno muy bonitas y con la música impresa tambien. Y este fué el ejemplar único conservado de los Responsoria arriba descritos. No sé donde haya venido a parar el impreso pre- ciosísimo; probablemente habra pasado a alguna biblioteca particular de la Amèri- ca del Norte, con las cuales el Sr. Hiersemann tenia relaciones de negocies muy estrechos. »

Creiem que els futurs bibliògrafs de Montserrat tornaran a ocuparse d' aquest imprès, no trobant suficients les notícies que en dóna el Dr. Haebler. Per la trans- cripció que fa del text, es veu clarament que es tracta no sols dels responsoris, si- nó de tot l'ofici de difunts, en el qual va integra la part del cant, antífones i res- ponsoris, i indicats els psalms. D'aquí que nosaltres hàgim adoptat el títol de Offi- cium, en lloc de Responsoria, seguint el L. de Reform. h. Monast. per estar del tot conforme amb el contingut del llibre i que és de segur el que es llegeix a la porta-

100

da. D' aquesta no se 'n parla en la descripció anterior, però això es degut a que l'exemplar descrit, encara que no ho digui el Dr. Haebler, és incomplert. No cal al•legar que el primer full duu la sign. a; ben mirat aquest detall, havia ja de fer sospitar que no era íntegre, car generalment els incunables ( i els de Montserrat tots, sense excepció ) no duen mai signat el primer foli; i quan un fol. porta la sign. a, té, com en el « Directorio de las Horas Canónicas » , V « Exercitatorium vitae spiritualis » i d' altres, un quadern anterior, o sense signatura o signat j ij iij etc. El llibre que'ns ocupa deu tenir, abans de la primera fulla que descriu l' Hae- bler, un quadern contenint la taula i la portada, tal com passa amb el « Hymno- rum Intonationes », que té d'altra banda identitat tipogràfica amb 1' «Oficium De- functorum » : mateix tamany, tres ratlles de música a cada p. , a dues tintes, etc.

D'aquesta obra se'n tiraren 308 exemplars en paper i 43 en pergamí, venent- se a 40 mrs.

Fa una vintena d' anys n' iii havia un exemplar a la església parroquial d' Ada- huesca (prov. d'Osca); així m'ho han assegurat, independentment l'un de l' altre, dos monjos benedictins que a l'anar a celebrar unes funeralles en dita església, tin- gueren l'agradable sorpresa de llegir en un petit llibret gòtic de difunts el peu de impremta de Montserrat; detall tampoc esmentat pel Dr. Haebler i que confirma la manca de fulls en l'exemplar descrit per ell. No és fàcil endevinar on ha anat a parar l'exemplar d' Adahuesca. Nosaltres, de poc, regiràrem tots els llibres de dita església; fou, però, infructuosament; el llibre no aparagué.

11 BUTLLA DE INDULGÈNCIES

Res de cert pot dir-se encara de les butlles que s'imprimiren a Montserraí fins l'Abril de 1500. Es compren que un full de paper pugui extraviar-se amb més facilitat que un llibre; és, però, ben estrany que de unes dues centes mil but- lles que varen imprimir-se no se'n hagi conservat ni una. El Dr. Haebler en el n.° 107, Sup. ne descriu una pensant-se que és d'En Luschner, 1500. Es un

lOI

s

P l;

5 u z

pa a

K oc: " « tl ►..Ü

rs -.?3j: S'S

«1

ca

9

5 i =^•2.2.^3 = S'H = »^eeS

liiE^wriíiiíbigig

>

X

o

102

greu error del docte bibliògraf alemanj', qui no va fixar-se, com lio feu el Sr. Mi- quel i Planas, que al començ de dita butlla és fa menció del Papa Juli II, elegit al 1503. No pot ésser, doncs, la butlla de l'any 1500, ni feta a Montserrat per En Luschner; la dada M D que es llegeix en la mateixa, es posà per permetre afegir a mà els anys successius en que 's distribuïssin les butlles.

Cfr.: Ribas-Mcndez, p. 172, n°. 26; D. Caballero, CCXIII; Hain, 4084; Bur- ger, p. 487; Haebler, n." 107, Sup; Miquel i Planas, I. 20è i 208; Peddie, p. 141.

12

BREVIARIUM BENEDICTINUM (I)

(18 Abril)

En 8." — 604 fulls num: [10]- clxxxx [2];-cccij. — sign: [10] a / Z\ A-X^ AA-XX•\ A a-G g' H h.'° — a dos corondells. — 32 rat- lles a cada un d' ells. — lletra gòtica de dos tamanys. — en vermell i negre. — Capitals de impremta i lombardes.

Portada, en vermell: Breuiarium s'm consuetudinc mo// // nacho^? congregationis sancti Be// // nedicti de Valladolid.// — fol. i b — 10 calendari etc. — fol. j : Dominica prima aduentus // cor.

1 rat. 2 : 3r In nomine dni nostri ie////su xpi. Incipit ordo breuiarij monastici s'm cósuetudi // nem nigrorü monachorum //ordinis almifici patr^Be// //nedicti c5gregatióis de ob//// ser- uantia. s. bcncdicti vallis//olletani.//... — fol. clxxxx v.° cor.

2 rat. 22 : f Finit dominicale. — dos fulls en blanc. — fol. Ai amb el n.° j : Feria. ij. ad prima. //cor. i rat 2 : f Incipit ordo psalterij ac//oííicij ferialis... — Acaba en el fol. ccccj v.° cor. I rat. 29 : ST Impressum in Monasterio beatissime v'ginis

10^

s

D

S m

w

5 M "^ 1-1

, , o

o

104

|2:oceírioíiaríu5 ím coniuctiidí^ nèyUouacbojú congregstionis fancti :£>en€dicciO€ ^MladoUd

Portada del Processionarium. Luschner, n.° 13.

105

lAsJi IIÚQ de Mótes'rato. Uicensis // cor. 2 : diòcesis, ordinis Z congregationis predictoí?. vigila pa//sce. die. xviij. mensis aprilis//Anno dni. M.° d.° g Joh'em // luschner alamanú. Ex- plícit. // — segueix el registre.

D'aquest incunable en sabíem l' incipit i el colofó, mercès al P. Ribas que ho copià d' un exemplar existent a Montserrat; després va desaparèixer totalment fins que fa poc temps el trobà el savi bibliògraf Dr. Conrat Ernst, del qual és la descrip- ció que donem. S'en feu una tirada de 398 exemplars en paper, i vint en perga- mí; aquests últims es venien al preu de 6 rs. i 16 mrs.

Existeix a la biblioteca provincial de Girona, únic exemplar avui conegut.

Cfr.: Ribas-Mendez, p. 175, n.° 45; D. Caballero, n." CCIX; Hain, 3806; Copinger, III, p.249; Burger, p. 487; Haebler, n.° 77; Peddie, p. 129.

13

PROCESSIONARIUM (26 Agost)

En 4." — CXII fols. num. + 2 al començ sens num. — sign : (a) bcdefghiklmno\ — a ratlla tirada llevat de les Ueteníes, fols. XLViii - XLix i ex - v°, que van a dos corondells. — 5 ratlles de músi- ca, amb el text sota quiscuna, a cada p. plena, i 22 ratlles de lletra en les pp. sense música (raríssimes), el fol. lxi v.° és l' únic que en té 24. — lletra gòtica de dos tamanys. — en vermell i negre. — capitals de impremta i xilogràfiques.

Portada, en vermell : Procesionariuj f m consuetudi// // ni Mona- chorü congregationis // sancti Benedictí de Ualladolid // —

ïo6

gcmxl cctia tmí ad mida»

§ínl>#míídígrmgransfcuir rlta^^

B

m»

s

-s-

^'

— ^

^tnacl^füii^i

T^

—3-

t

f^'.

de

\

fi

Ui-X

EZZI

píaiíítfcdersdcrtcromo^tÇ pncmcíp

S g

-S-

e

B

»

-»

n

S

^;Í

^dtt tioS t^deieítaíeuaglSca Díuini^

#- S!í7>jV

rs

■ ■

Hi li

ÜSk

t-°B--&-

8 „^

t^do^s» ÍMS5sqiiódabííatí!tf

Fol. xxviiii v°. del Processionarium Luschncr, n.° 13.

loy

dessota, en negre, el gravat de Montserrat, tant usat per en Lus- chner. — a l'últim de la p.: A U E M A [ria] amb lletres xi- logràfiques. — id. v.° en vermell: Tabula huius operis //A [en negre:] sgsorü aque bfidicte... — fol. I, en vermell : Ad asgsoriü die. do. g totü anü I //en negre: (A) sperges me// — fol. 24 v.° en vermell: Dnica in ramis palma^?. // en negre : Uersibus expletis Abbas sivc Prior crucis ba//culo sumpto di- cit... — fol. XLix, (sig. g) en vermell: In rogationibus//S [en negre:] cé Silvester... acaba fol. cxii v°, a 1' últim de la p. en vermell: Impressü í móasterio beate Marie de // MótePrato. Die. xxxvj. Mïsis Augusti. // Anno dfii Millesimo. Quingétessi- mo//[en negre :] G I [en vermell :] Sit laus Deo. [en negre:] PU//

Se'n tiraren 300 exemplars en paper i 130 en pergamí, venent-se els primers a 12 rals i a 3 els segons. Quasi tots els exemplars que se'ns han conser\'at són de pergamí: l'exemplar complert de Montserrat que ens ha ser%'it per a la descripció, té de paper els fols. III IV V i VI, que per error, o altre motiu se li posà de bon principi, puix la relligadura és d' època feta a Montserrat mateix. Se n' han fetes reproduccions en The early printers..., làm. VII i VIII; Tipògraf. Iber. num. 149; Bibliofília, I. 208 b.

Existeixen exemplars bibl. de Montserrat; Brit. Mus. de Londres, bibl. univ. de Barcelona; bibl. Font de Rubinat, Reus. Creiem que no n' hi ha cap de com- plert llevat del de Montserrat.

Cfr. : Ribas - Méndez, p. 174, n.° 42; D. Caballero, n.° CCXXXIII; Hain, n.° 13739; Haebler, n." 556.

io8

líctama ad^fcfííonc Alcnacboy. ^toclbs mWkoidictucíiiQmcúucc Xjtobícqü ^nmiü^tóMc faciae* t ©ítmctc€£^adc€leítíaéridcría ea'gaf ntrfanb^oirciplimeeu íílrucrc Díj» ^r qo re rípira tei^mitcir: te adí uuare tItno9C|'audireoís.21e» gfidatC ffílíDci•&rogam^^güioe!. Cciu tíga^oeí^tolftepeccamudú Par. 2í0fi^od4 coKiepccà müdíJtíi^*ti^

f

flSB-

^^

-a—

peaudínoe•B f riefefíoiu

«-

&

♦♦-^

•|ímp?ciTu ï móaílaío beare Almc De Alórcírato»Píc.rí:t?i.Alcíï0 2ín$uiTi. SJnixoDni./Uilcfimo.fíuingctciíimo. Í5 g SírIau9Dea p ^

Darrera plana del Processsionarium. Luschner, n.° 13.

I09

14

DIRECTORIO DE LAS HORAS CANONICAS (30 Setembre)

En 8." — XL fols. num. + 2 sens. n. al començ. — el fol. xii va signat xiiii, els fols. xxiii i xxxviii, no van foliats. — sign. : [2] a b c d e^ — 18 rat. a cada p. — a ratlla tirada. — imprès a dues tin- tes, capítols i calderons en vermell. — lletra gòtica d' un sol tamany. — set caplletres de impremta (florejades) 20x17 mm. — fil: mà amb estrella i cap de moro.

Portadella, fol. (i), en negre; Tabla del directorio de// las horas canonicas // — fol. (i) v.° Tabla desta obra // í" Capitulo pri- mero como no deue f // el religioso. . . — fol. (2) v.° en blanc. — fol. I sign. a [en vermell:] Directorio de las horas cano- nicas I//Sr [tot negre:] Comença vn tractado directorio de//// las horas canonicas que ensena el mo // do que el Religioso ha de tener para // se aparejar al tiépo delos maytines. // en aql quarto q le es dado ante delas//vigilias... — fol. ix. sign. b: ^ gratiarü actioné summe í- indiuidue // trinitatis... — fol. xvii sign. c; [ benefi- ] cios recebidos y de los estados. Por cde // conuiene. . . — fol. xxv, sign. d; [ vermell: ] Sf[ negre: ] En el sabbado a prima y a tercia: de //ues considerar... — fol. xxxiii, sig. e: [vermell:] Del cSpletorio. Cap. viij.//[en negre:] (E)I cSpletorio es la postrime//ra hora del dia... — fol. xxxvin v.° rat. 14, en vermell:... Fenesce el // directorio de las horas ca- nonicas, a//gloria y alabaça de nfo senor dios y de//su glorio-

no

s

is'l

et g

c'l

Si

s .«

(P

«^S sé'n S ^ 2 "■

g ^AJA^ /4/^;£^ \>\I/^ aU

«>

l"l|

/:>

ili

<

o

2 o

< u

< O

<

H Q

43

** - ■ E^ m ^

Sil li pi 11

a X fe -S^*

g*E|^ tx *» -2 '3^*^ E tt ^ S-^

& a o « f .^ e i ^ 9 .&- ^í

bs o

3

o

tu

III

sa madre nf a senora la Virgé // Maria. Deograçias. Amen. — fol. XXXIX, capçalera, en vermell: Suma desta obra — fol. xl v.° rat. 17, en vermell, acaba: Fué inpmido en Mótfrat. postrime // ro de Setiébre ano de Mil y qniétos,

L' haver pogut descriure per primera vegada aquest formós incunable montser- ratí ho devem a l' exquisida amabiÜíat de l' eminent bibliòfil D. Pau Font de Ru- binat, qui ens ha deixat l' exemplar que 'n posseeix, únic fins ara conegut. Tot el que fins avui sabíem del Directorio en castellà, es reduïa al n.° 46 de Ribas - Mén- dez i al n.° 6270 de l' Hain. El P. Ribas diu senzillament: «Directorio de las He- ras canonicas. Fue impreso en Montserrate por Juan Luschner postrimero de Septiembre de M. D. D. Caballero diu (n.° ccxxx) amb cursiva: «Fue imprimido en Monte Serrato postrimero de Septiembre ano de 1500 » i després en lletra cor- rent «per Johannem Luschner. Es el colofó exacte llevat del Monte-Serrato (correc- ció de 'n Caballero a la nota del P. Ribas); però el Dr. Haebler copia sens dir de on aquest colofó, deixant-hi el Monte-Serrato i el per Joannem Luschner.

Sabem que d'aquest llibret va fer-se'n una tirada de 440 exemplars, tots en paper; figura entre els tractats que sembla no 's varen vendre sinó que foren donats en almoina als demés monestirs.

En temps del P. Ribas n' hi havia un exemplar a la Bibloteca de Montserrat; avui, com ja havem dit, l'únic conegut és el de la Biblioteca de D. Pau Font de Rubinat, Reus. Aquest exemplar havia servit a quatre monjos, segons es llegeix al primer full. Dos noms són inintel•ligibles. Després diu: Es de fr. Jaume Lalla que mel ha [donat o deixat] a mi fr. Gaspar. Montserrat. — any 1649. — 1643. — Fr. Juan Bufarull 1652.

Cfr: Ribas-Mendez, n.°" 27 i 46; Caballero, n.° ccxxx; Hain, n.° 6270; Burger p. 487; Haebler, n.° 234; Peddie, p. 221, col. 2.

112

15

EXERCITATORIO DE LA VIDA SPIRITUAL (13 Novembre)

En 8". — ccLxvii fols. num. + 10 sens num., 9 al començ i un a la fi, [de fet són 270 fols., per equiv. es passà del clxxxiiii al cxciíi]. — sign: abcdcfghiklmnopqrstuxyz^PVABCD E F G, tots quaderns llevat G que és tern. — a ratlla tirada, fora els fols. CLxxvii v.<' i CLxxviii que van a dos corondells. — 18 rat. a cada plana. — una sola tinta. — lletra gòtica de dos tamanys. — Cap- lletres de impremta. — 4 gravats. — fil mà i estrella.

Sing. (j)Tabla desta obra. // id. v.° gravat en fusta (70 X 60 mm.) representa Jesús en la creu amb la Mare de Déu a la dreta i St. Joan a l'esquerra. — sign. ij; Tabla desta obra. // Prologo. A fojas. ij // fCapitulo primero como mucho có^//uiene al religioso... — fol. (i) Exercitatorio de la// vida spiritual. // des- sota, segell de Montserrat (33 mm.) id. v.°: Zelus domus tue comedit//me. Psalmo. Ixviij. //dessota: gravat en fusta (72 X 36 mm.): Ecce Homo voltat dels símbols de la passió. — fol. II. Jesús Maria // Sr Comicnça vn tractado muy pro//uecho- so llamado exercitatorio de// // la vida spiritual. // Prologo //(A) Glòria Óla sanctissima tri// // nidad / y de la gloriosissima // Vir- gen Maria madre 6 di////os y senora tira...// — sign. f: O anima mja //ÍT Mira tus pecados en singular; y c5//fiessa los... //sign. u: y son ocupados en mayor y mas ancho//lugar... // .sign. 9: STQuanto a lo segundo: deuemos có//// siderar... //

S 6

li

113

fill

V» O 5 ic

•ü = ^ E

.«u *^ —

I

I

.i

S.LS?5

S'S

8

Cl H

•< A

■< Q

§

5:1 o

o< . w »^

V< -I

^ n

(U ,^

-« Ï5

Cl. 3 S

o

Oh

>

o

114

sign. A (D) Eues notar; q la passion // de xpo no solamète refor////ma la memòria... — Acaba fol. cclxvii v.° rat. 3: f El presento tratado fue copLí' // lado y emprimido en el Mo- nesterio//de nfa senora la virgcn Maria de // mósserrat en el ano del nascimiéto // del senor de Mil y quiniétos a. xiij.//de Nouiembre. //Deo graçias. Amen. — fol. (270) l'Ecce-Homo del fol. (i) v.° sense la llegenda.

D'aquesta obra va fer-se 'n una tirada de 800 exemplars, dels quals 250 foren regalats a la Congregació per 1' abat Cisneros. No sabem d' on treu el Dr. Haebler que fossin mil els exemplars tirats (n" 151). Ribas-Mendez (p. 172, n.° 27) diuen: Ejercitatorios de la vida espiritual. 1006 (exemplars). El Lib. de Ref. h. monast. diu que foren 800. Aquestes xifres no impliquen contradicció; els 800 es referei- xen a r edició castellana, de la llatina se 'n tiraren 206 que junt amb els 800 fan els 1006. Aixi ho diu expressament el P. Ribas en la nota i) de la p. 173; però, aquesta nota va passar desapercebuda pel Dr. Haebler, el qual fixant-se únicament en el n." 27 de Ribas-Mendez va llegir 1000 en lloc de 1006; de fet aquest 6 un xic escantellat fa, a primera vista, la impressió de un zero.

Existeixen exemplars al Brit. Mus. de Londres; bibl. Univ. de Barcelona i Càller; bibl. de Montserrat (incomp.) i bibl. de D. Pau Font de Rubinat, Reus, el qual ens ha servit per a la present descripció,

Cfr: Ribas-Mendez, p. 174, n.° 44. ; D. Caballero, n.° ccxxxv; Hain, n.» 5566; Proctor, n." 9615; Haebler, n.° 151; Peddie, p. 182.

16

EXERCITATORIUM VIT^ SPIRITUALIS

(15 Novembre)

En 8.* — XCIX fols. num. + 5 sens num., 4 al començ i u a la fi. — sign: abcdefghiklm'n/ — a ratlla tirada. — 30 ratlles a ca- da p. — lletra gòtica de tres tamanys. — a una sola tinta. — caplletres de impremta. — un gravat en fusta. — fil.: cap de moro amb estrella i columna amb creu.

Portadella; Exercitatorium // vite spiritualis. // — v.°; Tabula // f Prologus. Cartha prima //ÍT Capfm primü... — fol. (4) rat. 15: Finis tabule // Prefatio in exercitatorium // vite spüalis. // (S) Ecundü sniam saluatoris... — .v°: rat. 5 ; vtilitatem con- uertat : t mihi ad meritü prouenire cócedat. //AMEN.// des- sota gravat representant l' Ecce Homo voltat dels símbols de- ia passió; davall : Zelus domus tue come // dit me. Psalmo. (sic) Ixviij. // — fol. I: Prologus. // Incipit perq^ vtilis tractat^, //qui dicitur exercitatorium vite spiritualis //(A) D beatissi- me trinitatis t gloriosissime vir////ginis dei genitricis... — fol. XXV v.° sign. d: Debes consideraré. // Quinto cü nude clare ac distícte oes dolores obg//bria í improperia... — fol. lxv, sig. i : Sr Prima cótemplatio sit vt affectu quodaj dulci z affectu // cordiali licet... — fol. xeix v.° ; relicto montis ascensu! des- cendimus ad valíem non frequé // tantes contemplationem. // ff Xpo. Nihil christo preponas ; deprecans eum ; vt dignetur // esse adiutor protetor e ductor tuus Z finis tui itineris. // f Fi-

ii6

3 s

CT ri tJ ü

vH-S-..,-

Ho S^f-^

,3 .«. -ÏJ s ,;

f i 2 g 3

C ^ c^ ^ \i

S ò

crc;

- SCi

cr to

■< t

t-

w

3

^ §^ o í; c

B

o

117

nitur presens tractatus//qui dicitur exercitatorium vite spúa- lis. In quo si quis le////gendo. meditando. orando. seu con- templando accurrate // se exercitauerint : facile t in breui ope diuine gratie subue// // ctus quodam seraphico amore adherebit diío. ■^ tande5 po//terit securus vt sui laboris donatiuum vita5 eterna sgare. //ST Compilatus fuit tractatus iste in monasterio bté Ma////rie de Móte serralo Anno domini. M. d. Idus nouc- bris. — últim fol. en blanc.

Fou traduït al llatí pel P. Josep de Torquemada i se 'n feu una edició de 206 exemplars. L' Haebler el dóna al n.''n5i (2) com imprès al 13 de Novembre de 1500; però, al parlar del Directorium diu que es decanta a creure '1 de la segona època de la impremta de MontseiTat, 1518- 1522; creiem de tot punt insostenible aquesta opinió. Vegi's el n.° següent. Se n' han reproduït dues planes en Tipò- graf. Iber. n.° 151.

Existeixen exemplars: bibl. de Montserrat; bibl. nac. Madrid; bibl. unv. Barce- lona.

17 DIRECTORIUM HORARUM CANONICARUM

En 8^ — XX fols. num. -!- i al començ en blanc. — Sign ; A B* O. — a ratlla tirada, llevat de l' Emendationes iibri que és a dos co- rondells. — 50 ratlles a cada plana. — -a dues tintes, títols i calderons en vermell. — -lletra gòtica de tres tanianys. — 5 caplletres de imprem- ta.— Ifil.: mà i estrella.

Portadella, en vermell: Tabula directori) //horarü canonicarú// — id. v.° en vermell: Tabula //í" [en negre:] Capfm primíí

8ii

a ii o " »

ti o <J 5 -i lllll

2 S íí X 3

JS tJ

.2

119

(f monachus oíBciü diuinü accuratissime // debet explere... — fol. III, al capçal, en vermell : Directorio hora^ï canonicaç: IIÍ //Sr [en negre:] Incipit tractatus quida5 // dictus directorium horaríi canonicarQ. in quo religiosus//ÍBtruitur qualiter se ad nocturnalem synaxim prepararé //debeat... — fol. x, sign. B. en vermell: Cap. f. R'. [negre:] Cum descendit ad lymbó sctoí? patrü. // Ad gaudium quo gavisi... — fol. xvii, sign, C: sum: videndü est modo de eisdem qu3t»a ad egressum. Le- gif // quippe... — fol. xvni v.° en vermell: Epilogus huius operis, //[en negre :] Explicitw est directoriü ho////rarü canoni- cara ad honorem z gloriaj dei í- supergloriose // genitricis eius Z domine nostre virginis Marie. Deo gra////tias. AMEN. — fol. XIX v.° rat. i8 :.., errata ta in exercitatario vite spuSlis ^ //in directorio horari canonicarü decreui: subiógens //eorü- dem castigatioes... — acaba fol. xx, corond. 2 rat. 27 : colsec- ta : dic. collecta.

Com ja s'ha fet notar el dur el Directorium la fe d'errades de l'Exercitatorium, demostra que 's feren amb l' intenció de relligar-los junts, com en efecte s' hi tro- ben sovint. D'aquest llibre diu el Dr. Haebler: «Es impresión esmeradamente he- cha de rojo y negro con dos caracteres, que sin duda son los de Luschner, y un ter- cero que hasta el dia no se ha encontrado en obras que llevan el nombre de este impresor. Por eso dudo si el Directorium y el Exercitatorium en latin se han im- preso realmente en 1500, o si pertenecen a otra campaiia tipogràfica del Montserrat. Las cuentas de la impren. del monas. legistran como obras distintas el Directorium y Exercitatorium; del primero tan solo se tiraron 440 ejemplares, del otro unos 1000. No me parece que con esto se entiende la edición junta de los opüsculos, que tie- nen un tipo de texto diferente del Exercitatorio en castellano y no lleva colofón de imprenta, sinó tan solamente dice: Compilatus fuit etc. Los bibliógrafos comun- mente lo consideran impreso en 1500; yo me inclino a atribuirlo a la imprenta de Rosembach de 1518 a 1522^ però no he tenido ocasión de estudiar las obras que de ella salieron».

No pot sostenir-se el parer del Dr. Haebler en aquest particular, com sigui fo- ra de dupte que 1' Exercitatorium i el Directorium foren estampats a Montserrat

120

al 1500 i de consegüent per En Lüschner. Molt fluix resulta l'argument de dit bi- bliògraf fonamentat en que dels tres tipus usats en aquests llibres n' hi ha un que no l'ha trobat en altres obres d'En Lüschner. De més pes serien els arguments que podrien deduir-se d'oferir-nos els dos Exercitatoris, llatí i castellà, pel mateix dia 1 3 de Novembre; i de constar que 'n Lüschner va plegar a Montserrat a mediados de Noi•iembrc, i amb tot li resta temps per a imprimir el Directorium que evidentment és fet amb posterioritat a i'Exercitatoriuni. No res menys és cert que'ls dos llibres s'imprimiren al 1500. Si el Dr. Ilaeblcr hagués llegit la nota i de la p. 175 d'En Méndez, li hauria tret els escrúpols i s' hauria desfet l' embull del nombre d' exem- plars de que no sab eixir-se. La nota diu: «Los tradujo (els Exercitatoris) en latin el P. Fr. Francisco de Torquemada, monje de cste monasterio, y se imprimieron m- tonces (ano de 1^00)106 ejemplarcs, que con los 800 en vulgar hacen los 1006 que se dice en las cuentas que imprimieron... R.P.Fr. Benito Ribas». Nosaltres creu- ríem que r Exercitatori, castellà i lUtí, i el Directorium, es feren simultàniament; això explicaria que sortissin al mateix temps i fin's que s' usessin tipus diferents.

El Directorium Horarum Canonicarum és l'últim incunable imprès a Mont- serrat.

Existeixen exemplars: bibl. de Montserrat; bibl. nac. Madrid; Hispànic Society of America, New York; bibl. univ. Càller.

Cfr.: Ribas-Mendez, p. 172. n.•' 27; Heredia, n.° 159; Copinger, III p. 307. 2005 a; Burger, p. 487; Haebler, n.° 235; Reichling, App. V. ijo?.

/

VII

IMPRESOS MONTSERRATINS DEL S. XVP 1518 a 1526

DIURNALE BENEDICTINUM

En 16° — cxii + ccccxxxiiij fols. num.+ 16 sens num. al principi. — sign. en vermell : ( A) B [en negre .] A B c d e f g h i k 1 m n o A BCDEFGHIKLMNOPaRSTVXYZíAaBbCc Dd Ee Ff Gg Hh li Kk LI Mm Nn Oo Pp Qq Rr Ss Tt Uu Xx Yy Zz Aaa Bbb Cec Ddd Eee Fff Ggg tots són quaderns, llevat Q.que és dern — a ratlla tirada. — 25 rat. a cada plana. — imprès en vermell i negre- — lletra gòtica d' un tamany. — caplletres de impremta i lom- bardes. — gravats en fusta.

Fol. (i) manca. — fol. (2) en vermell . Instructio ad íueniédü littera dominicalc//[en negre;] Scias ep ano a natiuitate düi

M D//xix. eram'^ í ^ ma domo — dessota; gravat circular,

al mig la Verge amb Jesús als braços, i a l' entorn 1' encasellat amb les lletres dominicals. — id v°.: Anno a natiuitate dni.

122

I

o S." --2 -S-iS w 3 5 o.'

fií S2*=;cw|4

9 a ?í"c Ç tl o •' o

5í;,? a sac 5i fc

^55c

gs.

« s =

= |35e

o?ü."

o E5

íd

u fg tü C^ ^ = « £C ca o

í-.e,o ^

— = c w

TJ<S ^

«lo-

O *^ fc- c r>o ^ u H t^ V. i5 í; f «0 CL Ckaí í Si ^ £ 5-2 S P^

d2

121

M. D. xix. //fuit [en vermell:] aure*' numer'l.. — fol. (4) en vermell: KL lanuarius habet dies/'/xxxj. Luna. xxx-//Nox habet horas... — acaba el calendari fol. (14) rat. 2^, en negre : xiij [en vermell:] A. iij KaP. [en negre:] Siluestri pape. Co//// lumbe virg. xij. lec.//ir [en vermell:] Intentio in celebando Z cósecrado. //[en negre:] íntendo illam sacratissimam missam //celebraré... fol. j. sign: A]. en vermell: Diiica. j. in aduentu. //Sf In noíe domini nostri iesu christi. // ST Incipit diurnale scdm c5suetudine5//obscru.ïtie monachorí? [en negre :]ggga- tióis [vermell:] scti // bíidicti devalleoleti. ST Diiica prima i// aduentu diii ad vS. an... — fol. cxii manca, al fol. següent co- mença nova foliació i signatura. — fol. j. sign: Aj, en vermell: Feria ij Ad prima // ST Incipit ordo psalterij ac officij fe// // rialis í pmo fer. ij. Ad prima 6r hyV/(I) [en negre:) Am lucis orto sydere : deü pce////mur supplices... — fol. cxxiv manca. — fol. clxxxxvij rat. 11, en negre: $ [en vermell :] Incipit sanctorale fm consue // tudinem eiusdem monaste // rij san- cti benedictí // valleoletani. // — lol. ccccxxxiiij rat. 23, en ver- mell: (A) [en negre:] Desto düe supplicationibu"'' no// // els últims fols. manquen en aquest exemplar.

Sabem que En Rosembach estampà 800 exemplars de un Diürnal monàstic, els quals es venien a dos rals d'argent cada un. No 'n coneixem altre exemplar que el de nostra bibl. damunt descrit, el qual malhauradament està mancat depor- tada i no acaba, deixant-nos així amb un petit dupte de si és verament aquest l'imprès a Montserrat. Les raons en favor són, però, prou fortes per a que '1 poguem donar com a nostre. Aquestes són: ésser evidentment de principis del s. XVP; benedictí, de la Cong. de Valladolid; celebrar el 22 de Juny la festa: Refonnatio mona. b. m. montis serrati, no parlant-se en tot el calendari de la reformació de cap altre mo- nestir; citar, per trobar la lletra dominical i l'aureus numerus, l'any 15 19; i finalment una nota manuscrita del s. XVF' o XVIP, que es troba al paper de guar- da i diu: «Est diurnal se estampà en Montserrat, com consta de un altre que ni ha de la dita impresió: any I5i8»;més avall repeteix el 15 18. D'aquesta nota es dedueix que nostre exemplar fa molt de temps que esü incomplert, que va impri-

124

mir-se a Montserrat, puix ni de lluny pot suposar-se fraudolenta, i fins ens dóna l'any: 1518. Treu aquesta fetxa de un altre— diu — que n'hi ha de la mateixa impressió.

No trobem cap dificultat en concordar aquest 1 5 18 amb el 1 5 19 de que es parla a les rúbriques del mateix diürnal. Es tracta de instruir als que han d' usar aquest llibie, per tal que cada any sàpiguen quina és la lletra dominical i l'aureus nurae- rus. Ara bé, En Rosembach començà a imprimir el 30 de Juliol de 1518; era de preveure que ningú podria aprofitar-se del diürnal aquell mateix any; res més natural, doncs, que donar dites indicacions començant des de l'any següent 15 19.

Existeix un exemplar a la bibl. de Montserrat, únic del que 'n tenim noticia.

Cfr.: Ribas-Mendez, p. 17è, n°^ 49,52 i SS-

BREVIARIUM BENEDICTINUM (II)

D'aquest llibre s'en tiraren 701 exemplars, venent-se a 5 ris. d'argent cada un. Això és tot el que avui podem dir del Breviari imprès a Montserrat per En Ro- sembach. La bibliografia ibèrica del s. XVI% està en general força abandonada; d'aquí que, malgrat a ésser més recent, tinguem menys clarícies de nostra im- premta del s. XVP que de la del XV% essent relativament pocs els coneguts.

Cfr. : Ribas-Mendez p. i núms. citats.

^:•.i.L•CTA MoNTSERRAiENSiA, vuliim II, any 1918

IJimiíia I

Em pott me vctuil] eft;antcmcfjcr>é•4iJ Dnojmccrat.3o3.iJ

dominica pzímaaduencusonL i

jir ^n nomincüninn^efü rumnoftrojU5 perículíe:re

dpnftírbcatíífimcíp i>gini6 mcreamur ^jtegenr c eripi:

^DanCf ncípitoidomin- te Iiberante faluí-rí. 0m

falis rròmcófuetudinémo víoís.ffSd romanoe.^rn nad?02U5c5gr£g3tióíc fan en Scficdicií De va Ucoletí.

.frSiml?3C0ò.feítíí.ir).lec. veneritrmííía maí.oícaf ú eo:etfíat.í.co.ó oó.j0ffni.

uautant númea

in te <ó^ fídonoi» embefcJ

ndeàt iuc iruniid meixtcmm rni ucrfiqui te expectat rioncófündé rur. ^.Stiae tuas oííe notae fac mil?i : et fcmitae tuae edoce me.

0ría in e):ceIÍÍ0.iHó oicitur pertotuaduentu.0:ario. Irrita oomíne queíum^potc namtuàjtve^ n!:vtabímínc tibus peccato

B•Ratrea. Scíentes qi Maeíl:tamnosoe fomno furgere-lRuncením pzopíoj efl nf a falus:^ cu5 credídimus.'Hor pieceffit: oíeeautem 3pp20pinqua<^ llit. 2lbr|c!amu9 ergo opa tenebzarürjï lííduamur ar*^ ma lumiüc ve in oieí?on€^ fteambuïemus.flon ínco mcíTatíonibue st cbzíetatí^ bus : no in cubílibus jtiriK' pudicító'0.Bo incótcntio^ neji emuÍ9tíonc:redindwí msrtioíjmfefumppm fV-

Síniuerfiquí te e;cpectaní non c6^ ftjndentu i% f>.íil iae tuas otie no* tasfacmilpitetfemitasmae edo ceme,5[ÏPa»(>.©ftédenobi8 oo mine miferícojdia tuajfz falu tare tuú&a iioB.2lIfa q fequúcur: Dicacurp bebdomada vi^ Cidim.B IPa,Í>/6cce virgo^d pfet'?parietfilm;5e'iim cl?2illú.

éí?fannafílio oauíd t)ndict^ ciuí vcnit i« itoícont.íll>atbi.ii.

3?dcbuntfilmboí6 octuctcinnubr.cum ?tàtcma$na.Zu.ii

Uf '4Xrtat j

■AM-

■ í

i

i

1:^

jlmplctU5ctpsta(i pjopínqbít rcgnú ói penucmi i cre.mar.i

I-oli 1 dd Missalc Bcncdictinum (II) imprcs a Montserrat al 1 ,21 per J. Roscmbach (Tamany de 1' original)

125

HORiE B. MARI^ VIRGINIS

Se 'n feren looo exemplars; es vengueren a mig ral. Tampoc d'aquest n'hem pogut trobar cap exemplar. Posem el Breviari i les Hores entremig del Diürnal i el Missal^ perquè sabem que aquell s' imprimí al 1518;! aquest al 1521; i d'altra banda ens consta que per dita última data estaven impresos tots ells llibres sus- dits; puix ens diuen els PP. Ribas-Mendez que el capítol general de 1521 senyalà els preus de cada un d' ells.

Cfr: Ribas-Mendez, p. 17è, nos. 49, 52 i 55.

MISSALE BENEDICTINUM (II)

En foli. — cccxxxviii fols. num. + 22 sens num; 12 al començ 1 10 a la fi. — sign: gg^gggg'abcdefghiklmnopqrstvx y5ABCDEFGHIKLMNOPQ.RS'T-° gg"". — a dos co- rondells, llevat de la Tabula oíiïciorum que és a tres, — 35 ratlles a cada corondell. — lletra gòtica de tres tamanys. — notes musicals. — imprès en vermell i negre. — Caplletres xilogràfiques i lombardes. — munió d'orles i gravats en fusta. — fil- fletxa barrada.

lD:cfiitíoferíaIi9.

CLKIl

È

tibi frmp er vbiq5 gratia?

agere.Oomicfancte paf

à

•--•-

> ■

B-.^^JL

\

omnipotena cterne oeuo:

jls/ í6 r omnia fccula íecti<> per rpm oomínuí noítríí •

t

t A

^

IoJU3.í)ommu8 vobifcú. X}aqu() maicííatcm tuà

É

-^

;3 É

■ ■■

■m—n — ■-

Surfum coJOa.Orattas laudantangdiradojantoo

i ■ i

m_,jjL

^

a gsmuo oomíno oc o no mínatíoneeitremunt potc

I

1 i^

■<■ ■ ■ ■ — ■■

I

ítro. Qerc oígnü3 j» íuíhi5 _

3 í

w— »-

i,Ai

ítatee. O[elicdo?ümqgvtr

«■-« — r«~«"

e(t:cquu5ft falutare. Hos

tntcdracbeara fcrapl^pri

rt}

Fol. CLXII del Missale BENEDlcnsuM.(n) — Rosembach, n.» 4,

Analecta Montserratknsia. volum II, any iyi8

Liimina 11

•^nDierwtalieomacImíirammgiozc. xi Mmmmmaioil 0itm. egoipc^ loqbarecccfldfu}.

eano ad fyttanà maíozc.

jumirrtclU a^í- cob.•-icóíurgctvtrga o< tfri'.IRumcn.inii)

éuaj puIctpJifup móres pe dc0 annüciantie Jipjcdican tís p9ec.annúaatí8 bonu3: píedícantis faluté :oícenti9 móregnabitoe^tuus.^oF rpeculato^z tuoç leuauerút voce3:fimul laudabúttquia ocuíò adoculú vídebútrcuj puerrertc dí'is fpó.^audcte jilaudateriinrocfei ta Ijieru falcM: pfolaífeftons popu lummú.Tcdemít Jjierufaïé. iüp.i?umqíciu8«vocabiturnomc Jparauítons b:ad?íu5 fítrh

dusmactii cófilíj angdue.t.COul ÍUÜ:ífJO£ÍïpOÍmgétttl.í6tVÍ

ripUcabuurciu8impcnH5•.ct pacia debunt omeefines terrc:fa

nócritftni8^Raíe)rccl42>ro. lutareèítífi. iíld bcb:eo0.].

í&ncedequcfu TnTRatrea.AlultípIjane

mu8 op9 oe^ : xri"'"ïn•<íJ "^o^»^ ^^^

vtnosvnígení ocusloqucsparríb'^mpío^

tí tui noua per pipensmouiíTimcotcb^ íftie

Jcamemnamií locut^eíïnobt9infilio:quc

taehberer.quo9fubpcriiu- cóftiïuitíjeredcvníucrfon'j:

go vetuíta fuit^tenct-il^er. perqucfecitüfecPa.0uicu5

9ltctó iefapcppbece.lp.ca. fitrplcdo:gfíeiiftííura fub/

n£c Didt on0.i(>joprer Ita tie ei^q302cafq3 omia vcr^

bocfrictpopulue mc^ bovirtutíefuctpurgatíonc

nomcnmeúmoie illa:quia pctóçfacicetredctadoeiíteí

a fumo c(lo c^reflïo tti;-! octurrus«t^r(]pi

paruulus cm aaiftf : nobie-.iMtos oatu» dl nobts. ^gyt. i|k

pozta bfc qui vt (!<»'• nó apcncf ; i otj» fol' tntrabít pcrcJ5 trmf :(aufa. ií£3ccbicf.,ttm

l•iili XI del Missale Bcnedictinum (II). imprès a Montserrat al 1521 per J. Rosembach.

(Tamany de l' original)

127

Portada, manca. — sign: j^ ii [en vermell:] (KL) Principiú Í3 sanxit tròpic'' capricornus. Prima dies mensis//i. vi. trucant vt ensis... — sign: 88 8B i) [c" negre:] f [en vermell:] Incipit tabula al//phabetica de omnibus of////ficijs in hoc missali cóten- tis. // — fol. I en vermell, capsalera: Dominica prima aduentus dni // [corond. i. en negre:] IT [en vermell:] In nomini dni nfi Jesu // christi: beatissimeqj v'ginis // Marie. Incipit ordo mis //salis scòm cósuetudiné mo//naclioru5 cógregatióis san//cti Benedictí de valleoleti. // [negre:] f [vermell:] Si in hac dó. fes-. tü. iij. lec. // venerit: missa mat', dicaf ò // eo: et fiat. j. có 6 dó Offm. //[en negre:] (A) D te lc////uaui ani//ma mea//de'' me'í>//in te... — fol. lvii: La5are veni foras. Et statim // prodijt i\ fuerat mortu'> ligat^//pedes... — fol. clxxiiii, rat. última: f [en vermell:] finiuntur prefationes Et incipit cànon. //id. v.° gravat (263 X 166 mm.), Jesús en Creu, la Verge i St. Joan; sobre el gravat: Tulit quoqj Abraam ligna holocausti: et Ímpo- suit súper Isaac filium: // ipse vero portabat in manibus ignem et gladium. GeS. 22. //[davall:] Et quidem cum esset filius dei: didicit ex his q passus est obedientia: et c5suma // tus fact'^ est oibus opteperatib"' sibi causa salutis eterne. Ad heb'. v. // — fol. ccxxiiii, corond. i . : potest hec signa facere q tu fa// // cis: nisi fuerit... — fol. cccxxxviii, v.° corond. 2. rat. 30: Domin'' custodiat introi// // tum tuú et exitum tuu j: // et auferat a te spüm elacionis. // segueix el registre, acaba: Ornes süt quater//mi: pre- ter. T. qui est quinternus. // — p. següent, sign. ®: f [en ver- mell:] Sequütur preparatióes // quedas et or5nes ante et post // sacramentum Eucharistie. // [en negre:] (A) D mensa // dulcis- simi//í)uiuii... — sign. 83 V. v.° corond. 2 rat. 19: f [en vermell:] Nota q» periculis seu de// // fectib^ circa sacramenta cor // poris christi... — Acaba fol. (350) corond. 2. rat. 32, [en vermell:] dicitur. [negre:] Glòria [vermell:] et. [negre:] Credo. // [ver- mell:] Laus Deo. //- últim fol. manca.

128

Es aquest, sens dupte, el llibre més esplèndid eixit de les premses montserrati- fies. Els Leccionaris són, tal vegada, de una estampació més nítida; el missal, però, els aventatja per la riquesa de caplletres gravades en fusta, planes ornades, gravats a tota plana i munió de gravadets intercalats.

L'estudi dels missals impresos per En Rosembach, Vich 1496, Tarragona 1499, Elna 151 1, Montserrat 1521, Tortosa 1524, fa notar un progrés constant, sobre tot amb les inicials historiades i amb els gravats. Molts d' ells foren fets a Mont- serrat pels Mestres gravadors Dionis i Joan que com damunt havem dit vingueren amb En Rosembach. Més endavan, al tractar de les Imatges dels sants, veurem que molts d'aquests gravats i caplletres traeixen l'ambient monàstico-montserrati. Do- nem una bona col•lecció de inicials per a que 'Is llegidors puguin fer-se 'n càrrec.

Se n'imprimiren 500 exemplars, que es vengueren a 8 rals d'argent; encara que el P. Méndez no 'ns ho digui s'en deurien fer en paper i pergamí, com en temps d' En Luschner. Hem cercat, infructuosament però, si aquesta segona edició de lli- bres litúrgics a Montserrat responia a qualque mutació litúrgica esdevinguda al Ordre; car fa de mal compendre com en una vintena d' anys desapareix una tira- da relativament nombrosa, sobre tot els missals, que amb uns quants a cada mo- nestir en tenien sufficient.

La dada d'impressió cal posar-la al 1521, segons aqueixa clàusula que es lle- geix al v.° del fol. (12) rat. 5: Regula per pulchra ad inveniendum septuagesimam. Hoc in presenti anno currit ij, videlicet: Millesimo quingentesimo vigesimo primo. No 'ns estranyaria que algun dia que apareixi aquest llibre complert, ens assabenti que fou imprès al 1 520; puix, com hem vist en el diürnal, no sempre aquestes re- ferències d' anys són exactes; d' altra banda sembla que és poca cosa el Breviari i les Hores per a esmerçar-hi dos anys sencers, 15 19 i 1520.

Existeixen dos exemplars en paper, tots dos mancats de portada, a la bibl. de Montserrat.

Cfr. Ribas-Mendez p. 17è, nos. 49, 52 i 55; P. March, pp. 259 et seq.

■7

Amalecta

MoNTStRRATENSA, volum H, any 1918

Làmina 111

4^

í:ÏÏk\

anc. ccLiin ff 2ïd miííkm maíotci- 0ffm.

iSudea

m'oés iti &no: oícmfc rtumce Ubjfltv tea fub l?onozc £Oaríc

oc cui'

alTumptionepuJentangelú'Z collau

dant fflium oci. tí.íJaudcntangcli -z

^ exiíltant arcbangclí : Ictanmr iulíi : et

€ncrada noB oítel^ut^oídfeftíuirasopcpfcrat faltttar€ :ín q feta oeí gcítríi; moitc fiíbót tpalé. nec ramc moJí?ne;ríb9oeí>mi potuítrq film tuií

om nj5 ^f % rp; oeteninc ipmarü. i^ui te. p:edi£ra oro tm Dicafpodícncquce ^o X3imQ

Vt(^ribíp!accrcoeactjb%fi9nóv5km9^çnítríci0filo tuí orí rt i nfí írcrccflíóc faluemur.p c. ^** «•w•K-af .w.iir|./».vj

e0:ecïíniiní n vidcte filíe fpon rcgc faíof nonc : in oíade marc quo co:onauítcu5 mater fuaun Dic oefpófatióis i\li9iíi in Dieleticte co?di6 ei^.^ua pul^^a ee amica mca:^

Foli CCLIIII del Missale Benedictinum (U). imprès a Montserrat al 152J per |. Koiembacli.

(Tamany de l' original)

Caplletres grans (74 X SS) del Missale Benedictinum. (ii) — Rosembach, n.° 4.

Caplkties grans (74X 66) del Missals Bhnedictinum. (n) — Rosembach, n.° 4.

Caplletres grans i mitjanes del Missale Benedictinum. (ii) — Rosembach, n.° 4.

^fe^	S^S
1 ^E -^ 1 /^	l^^
V (OH ^^-^ in ■	1^^
M^	^fe

^^	>./Í™
^	bO Ws^^	f?*^^	r'pK
	r? v«/íi''^í	1 |i ;	• i is.
r	'%^^^	gl	p
c	A'^^		1
iz-fj^^^
Ai^-.c^^^V^	^^À^:^

^^
/t^^sL/		P
	A i' lis		jl;^
	K

Caplletres petites del MissAle Benedictinum. (ii) — Rosembach, n.° 4,

	...	-9 •■*-%/■**»		M
"^y^-^^P^	t^^ '^	W
mm^mà	^1 If
rmÀ	^^íi^u l'W	7 \ ^^ /(
	w>il3/ilK?	IH	0i
			mm
^^^^grag
l^-^r^^*^*^ "^

^-^

->

Caplletres petites del Missale Benedictinum. (n) — Rosembach,n.° 4.

0,

Caplletres petites del MissALE Bbnedictinum.(ii) ~ Rosembach, n." 4.

^

H

Analecta Montserratensia, volum II, any 1918

Làmina V

f^tti^

è\ÓM ebonoj oc 0€ii cot poderou^ela gttofa ^$c yUana marc fuatf a gra rtiliíat: coc.

a foie

o(ii mcT ó ar Jrto r eice oiice íicilice S^rrc! iirt b punt btautiiirarfamct rcsnaf ot cctta fciccia p Iure Utrceípoftoliq»baphrinat»sJíiP«>«t la pírariacnlooif ineïunir anncatncVí inftifutdd V fore t r«nflUc pniUflie Indulfff itlulfifcicBsracKfi yclTióet imuniraro aleeue mw

oonce i' 100 f jcte iDjrce pdcccíToa fe" f p altrta qlituoí pfonrtafoigafejt atírce inolte ba nouam« oojr:cnlo« qtgétrtlí aUrí6fc.có«f «auicte còftnb» riàtoa óte oifB fiTófrartí dfflii a-loe piica abfolrc t aWolga rna wUatflUrida folainét oc toffl c fcnflUBcaíoopcr moi(6 or«u8<Tn«m« qiftfon (ncara4(ia abfoluno ■^ otaAlü fit ala fancfà fiu aplita rcfauadautccptata folamcrg4U6q íon í^cnflute (iiU bulla q fcafonumalcgirtn Iftomacnlo^ceod Oiioiwtfn>.f £ 6l04(ÜM no rdcru3re;fd(Cfl úMdf« ícra nccf (Tari.CÉ ari matcir «nio vdadtr arf rílt otla moit íolamc f ooimr 106 pknaria «miflíoc mAil6«ia0clí^^ (fPfOB loe cafoe srcoufs en oïta tmlla-fíe fi p rítura algú eri« 0118 iCófrarcemonra en tf pfl e cmrcdtf p qualíftiolaucwiiiallpofaíí íofcrrae cnccírialliçj.fípuliura.ciicarjabld popa funeral YltíaltrtefolcnirateaíonúadtBtnfcpflqnowcntrtditab ta» onipo:<jdU no Da4*c«>flarcaufaalo^^^ tntrcdir 0 la tariaftiu fcpuítura no foe a clle fptciàlmcf ínirtdira.Cfc' P í'b'a» (\ cnio icpls w c nrrcdw p la auttotitat^dCal•la ipofot: pugA obit ioe offut oiaurtB

e,(tKloefacrjmc«íariúfticbeybapflrao«Ura(ioYpuilc9(sil8mtepforartfipu6dBUsrarr£tilflO«tepuacfl(Cfoc«>J«rttdpíoe««^^

biflDaDavfolfnifafacoftdadafòbirloeotftcieoiumal8crcbKl06íacrtmcf8C£dianicbe.cncaraqlfnfrcdífo«iraaoaoiu!8pqu3lícuolcoftuw !Ímoc(c«Dfon(evcoíaac(criaflíq»oúualfcuolalíramàcraficipofaf6nóobft3fltepmtuífóso}di3cío8puacsie?k(frteapri^^ iDaDteoaieca{oifiaffiocnlofdcucnidoioójdoi6:abalTociCc(5oute>oftaicoóadacaufaalo(rcnfrfdi(.Cínicettudt(flparticipdfeatooiwpfrarc0aiiffl

■rnnvfl fa<rifici8 atrtiiiaití ociun w oiacióB oiíciplice c c rorte Ico bones ob;c8 <í9 farà" ppctuaimci tal^oa aE>ócí»if fc lur mófanfa rmww loe mó(air8Ocia93rc0.Kio S Mct 'Xtntt 6 aatla« mim» jii _ _.., , ..,...._, =_...^._^ (l^^>;^^>,v;»^L^ c-u^'ívtc^j palaíuftítaíiooeioiiaïfò^mrpobicflcpíjrto•.•f

' JDo(ynapar(6vtioucatdo]:olurpfrralotiajrt3laian

«.«vw...-.^ -,,-■- . _ mat<líaatun>jtfatapníaanoícoimfíabrcnojotlipf<ní

cò^6Vw7a7eepta^n?frare élíi òrta òrapfr'àri

trfí <5<i loo OKe pfraree o< pícMt 0 cff rdtuemdoi en ejlfcuol matrfl fe alegri 0 pojid allcBrar-Cí arimateljt p U oemúfdlta auítOJicat apüiÉají|»alWtW^

TOirtueniof forípfloela rfaridacnqualfeuolpariqfüiipugau elegir pf«(rojvdoncofttutirortl:gio«<ícnloecaío8 0<muidilflç09abfolBi«mtoWïtfa<krafficttoelamo<c

B|éarurcmiiïioeidulsi;eia6roflrc«p<eear8.C£m(6bauailarua.9&ic(cdarrItrdOtl(0erMK«<9airió0)Smun(ditc8Daaiot0atíetanTOT(C(<^^

ueiooelaoiiabofpuaUiarooflaunquafeunanYlaearliafoalmovnaaeoliumada. ^ ^ * .

fiÇcüote aqlle 4 g fi 0 per altrctpublica 0 fccrcta Oírcra 0 índírcctamct foto qlfc^^^^

fraree no ofe Ubera r paeihcamét 6Ue ídulgíact c gràcies úmútaiwifixfíét rtàfí» Ointrc ftalowa no Mfiflirfl' 6 4lfcue>{ flam^r grano sdicioej ftàfi lo mami «« íeoué furpínoa oiuls r (ara (d 9Ufia0mócnireoup(UdoroiiaitKditca.f'e*rt(cftimdi<$lqlr<>otdOóddalapfftbultaab(^fltoMSascllacollüaft5loumòcniri^^ le^UM oi^oclmcetf^^^ tJianr.S^J^r

íojma oda abfoluao vna ipcgada enla rida. /

ÍWMfcrta fful orilípot/a tx* tcJ^^ auctotirat ex nf c frroi icfuaift y m lura Mau<turacsapoftol8 fict ipcrt r Cat l^u.y 6nft molt fit part t» a((<lcafimt ípcetatmcnt amtdVfO tt aWokli tot cicle vfr(cria6eióicaeioitMtoiY>ncno:fufpíriOYrtrfditpbomeopotctimpofai.76tOK0ka altres erfurr«Y penca (n<jp()lfcnokaufdoralx»agi8to^ Ütala ferd feu apfua refer uadatY « rcfbtuefcb ala pnk> 6l8 faelu ipide y ala edio 6ls fito farrcnkts 0ia Ygicfia. £ p la maf cira auctoiiat yo re abfol^ 0'totsioftprceats crima f crccUbs 4 ara a mt |}tf pTeiïaie Y 0 a^Ue q d s'a( pi^^'I'^as fi 6118 ic rccotdalTce.eeara q' U abrolueiooclle fi( rcAiada aU fctd fni apri£a.(nlos cafofl cinpo ppf^

f o:m9 oela abfoliicio ocíe cafos rcfcruats als oídma^ tàtcs regades có recófcfíara.

f Id&i^riniomlpotfs M'-ict^r auetoiitat oc ure ^cvoi icfucnft.Yote abfoleboe tora fe tit<cte tfenomúieadò maio) y mcnoi íuípeKh^a^^ tftom t<eaiirc»cA'tirc«cp(ith«(n q'sqtaU^ uolcaufa 0 rabo agcB encoiregni encara q' la abfolueiooe aejlle fia nffttaclaals Oïdinarts ocis locb8: e yÓK iclliri«6aU eonfu^octofocts . tpianscala participació oelafdre facrdincts oela fgicfí J."i jci mattit f< abfolcb oc tot8 108 pcceate.crims cettM^^Mtfatni bM^MTcfl^c bdsqdct prelTanae nt rceotdaiTr.encara q la-abfolueío oc acjlta (lahPuada ala oite oidiaris.^n noic pa^fis t éÜNij^ti^iyBnKn.

IT^nb article Dcla mo:t otga lo confelTon

■JPcr la •netoiifat bemdtdíta.vo re abfoleboe toie roe peecate t leaioigue: y oone plenària indulgjeia reópbdar(tn<fli00l«p(^UfMinic^ ícílif• eJpIToe en oïta indiilgccia, jín noie patrie et filu 1 fpúffancfi.amc. ^fig ft oe aqfla malaltia no moiras fe fia nemdéit^í^úctv nckocto mottjerucd c o<ciarat que otla atXoiuetopicnana (olamcot puga píar (iilo atttdc ocU motm nocnobraoraiura.

-. V

v.Í^Í.Í

Butlla de privilegis pels Confrares de Montserrat. ( Barcelona, Rosembach ? 1503 - 15 10)

r

.^

Anai.ecta Montserratensia, volum 11, any 191S

Làmina VI

'BWíc mana grana plena ooni(

Gravat: b, IV estampat a Montserrat davirs Ij2i (Tamany de 1' original)

'-■>>

BUTLLA D' INDULGÈNCIES DE L' ORDRE.

Ribas-Mendez, p. 177, n." 50 diuen: » En este intermedio (15 18-1522) se es- tampo tambien un gran número de Bulas de indulgencias de la Orden » ...

Quines siguin aquestes butlles de indulgència de l'Ordre, no podem dir -ho, com sigui que fins avui no n' ha aparegut cap que sapiguem. Per un moment hem pensat si podria ésser la que el Dr. Haebler descriu en el n.° 107 Sup., atribuint-la erròniament a n' En Luschner, 1 500, i que ell anomena: « Bula de indulgencias para el monasterio de Montserrat ». De fet aquesta butlla, que nosaltres reproduïm aqui en fototipia, no és ni de indulgències de l' Ordre, ni del Monestir; es tracta de una sèrie de privilegis concedits per Juli II als confrares de Montserrat. Com hem dit en altra banda, ja el Sr. Miquel i Planas va fixar-se en e! nom del Papa que es llegeix a la segona ratlla: «Nostre santíssim Pare Julio per la divinal provi- dencia Papa segon...» Aquest nostre indica clarament que es parla del Papa regnant, sobre tot que no s' hi afegeix, com més avall en nomemar a Martí V, de piadosa memòria. Ara bé, el pontificat de Juli II s'estén del 1503 a! 15 13, és, doncs, rao- nable que la impressió d'aquesta butlla s'hagi de situar en aquest inten-'al. Encara més; com que en dita butlla es diu que és Fra Garcia de Cisneros qui com a dele- gat concedeix els esmentats privilegis, hem de restringir el temps de la seva impres- sió, puix l'abat Cisneros morí el 15 10. D'on, com a conclusió final, pot asseve- rar-se, que no fou impresa a Montserrat; posat que del 1503 al 15 10 no hi hagué impremta al monestir.

La butlla, doncs, d'indulgències de l'Ordre,' impresa a Mont. per En Rosem- bach, no sabem per ara que existeixi en lloc.

La del sprivilegis dels confrares que nosaltres reproduïm, fou també publicada en: Zeitschrift für Bucherfreunde, any VIII, quad. 2. p. 53; i Bibliofília, I. 208 a.

156

6 CONFADRIA DEL DEUOTISSIMO MONASTRRIO

Un full de paper. — Caixa tipogràfica 265X162. — lletra d'un sol tamany. — gran gravat en fusta al mig.

Rat. I'*. (C) Onfadria del deuotissimo Monesterio y camera an- gelical de nfa senora la virgen iMaria de Mófate instituida pa- ra q // có las limosnas de los fieles xpianos q en ella qsicré en- trar se pueda còseruar y matener la gràdissima ospitalidad q en el // dicho Monesterio se sostiene có tata multitud de géte q de diuersas partes del mudo a el cócurrcn por los grades mi- lagros q // nfo Senor dios por los merecimiétos e intercession de su gloriosissima madre de continuo en el obra. — dessota el gravat (237X162 mm), sota el gravat; (T)Odo fiel xpiano assi hombre como muger : q en la dicha cófadria entraré v en el libro delia se hiziere escreuir es fccho parti// //' cipante assi en uida como en muerte de todas las Missas. Officios diuinos. Orationes. Deuotiones. Abstinentias. Ay////unos. Limosnas. Ospitalidad e en todas las otras buenas obras q por la gràcia de dios en el dicho Monasterio e las hermi/y//tas de su mon- tanya c por los ccfadres deia dicha confadria se celebrarS e ha- ran para siempre iamas. '

Hem donat íntegre el text, per ésser tan curt i perquè es vegi com és difícil de donar a aquest full un títol adequat. Res té que veure amb el nom de: «Bula de indulgencias en favor del monasterio del Montsenat» que li dóna el Dr. Haebler. Molt més encertat resulta el que li dóna el Sr. Miquel i Planas: Estampa de la Confraria de la Verge de Montserrat. Nosaltres hem preferit donar-li per títol Ics seves mateixes paraules inicials.

137

El Dr. Reichling, Supp. I n.° 233, la suposa feta a Barcelona per En Luschner al 1500; a propòsit d'aquesta atribució errònia escriu el Dr. Haebler: Yo que tambien lo he visto estoy convencido que no es incunable sinó producción del si- glo XVI y muy probablemente de Gaspar de Àvila... Però aun si fuese impreso en 1500 por Juan Luschner, esto no podria haberse hecho en Barcelona sinó en Mont- serrat». Qualsevol bibliògraf estarà d'acord que no's tracta d'un incunable; però a que ve atribuir aquest imprès a En Gaspar d' Àvila, havent-hi per aqueix mateix temps impremta a Montserrat, i més que més, concedint el Dr. Haebler que el gravat pot molt ben ésser el que en els comptes del monestir s'anomena: estampa gran de Ntra. Sra. feta per Mestre Joan ? Aquest imprès fou estampat a Montserrat per Mestre Rosembach pels anys 15 18-1522. Es, sens dupte la que els PP. Ribas- Mendez titulen Imagen para la Cofradia de Ntra. Sra. de les quals s'en feren alguns milers d' exemplars. Per acabar de confirmar-ho, aquest famós gravat el trobem reproduït en un llibre d' aquesta època imprès a Montserrat: el Lectionarium San- ctorale.

S'ha publicat a Zeitschrlft für Bücheifreunde, any VIII, quad. 2, p. 56; Bibli- filia. I, 208 d.

IMATGES DE SANTS

En el Liber de Reformat, hujus Monast. es llegeix, referent a la campanya tipogràfica d'En Rosembach: «...expensis Monasterii excussa fuerunt Imagines et figurce sanctorum...» Quines són les figures i imatges de Sants fetes a Montserrat? Acoblarem, sots el n.° 7 de nostres impresos del s. XVP, els gravats que han arribat a nostres mans de la segona tongada de la impremta montserratina.

138

s

D Z

y

Q

w z

w

OQ M

<

>

s

o Q

O

B

H

1-1

"3

i2

Ui

o

139

De la Passió de Jesucrist

I

Camí del calvari. — gravat en fusta. — 105 X 75 mm, — sense orla.

Jesús sortint de Jerusalem s' encamina al calvari amb la creu al coll; al seu darrera soldats; al davant la verònica agenollada amb la vera faç, un monjo també agenollat; al lluny les piadoses dones.

Aquest gravat figura en el fol. (4) v." del Lectionarium Dominicale.

II

LA CRUCiFicció DE JESÚS — gravat en fusta. — 105x75 mm. — sense orla.

Jesús clavat en una llarga creu en mig dels dos lladres; a la seva esquerra soldats, un a cavall i la Magdalena abraçada a la creu; la Ma- re de Déu i St. Joan drets, dues dones i un monjo agenollats; al fons Jerusalem i muntanyes.

Ocupa el principi del corond. 2 del fol. ccci del Missale Bened. II. Aquests dos gravats, d' un tamany quasi igual, d' idèntica factura, amb un monjo benedictí a cada un d'ells i que certament no foren fets pels llocs en que els trobem; fan sos- pitar tota una col•lecció de gravats de la passió, o tal volta de tota la Vida de Jesús, fets a Montserrat mateix, ad excitandam devotionem et consolat ionem nostrorum Monachorum, que diu el Lib. Reform. M. Es un detall que caldrà tenir present a l'estudiar la producció xilogràfica catalana dels principis del s.XVP.

140

III

JESÚS EN CRKU. — gravat en fusta. — 262 X 167 mm. sens orla.

Jesús està clavat en una creu, als extrems de